dimecres, 22 d’abril del 2009

SANT JORDI

Sant Jordi, a banda del patró de Catalunya, també ho és d’Aragó, Anglaterra, Portugal, Lituània, Grècia, Rússia, o Etiòpia entre molts altres llocs.

Segons la tradició, Sant Jordi era un cavaller que procedia de la Capadòcia i que va arribar a ser conseller de l’emperador Dioclecià. Amb els anys, va abandonar les armes i va repartir les seves riqueses entre els pobres. Va convertir-se al cristianisme i va ser decapitat per les seves creences l’any 303.
Segons el Costumari català de Joan Amades, Sant Jordi va ser escollit patró de la cavalleria i la noblesa catalana l’any 1094, durant el regnat del rei Pere I, que va guanyar una batalla als sarrains després d’invocar el Sant.
A l’edat mitjana, la aristocràcia barcelonesa celebrava festes cavalleresques i torneigs a l’esplanada del Born per a celebrar aquesta festivitat. Naturalment, d’aquestes festes n’estaven excloses les classes populars que hi podien assistir però no participar. Tot i tractar-se, en un principi, d’una festa força elitista, amb el pas del temps es va obrir a tota la societat. Sembla ser que cap el segle XV ja se celebrava a Barcelona la Fira dels Enamorats, on es repartien roses a les noies que participaven en la celebració religiosa que es feia al Palau de la Generalitat.

Segles després, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l'actualitat, una festa plenament participativa i que és celebrada arreu de Catalunya per tothom.

Avui en dia, en el nostre país, la figura de Sant Jordi es troba en molts àmbits: pintures, escultures, gravats, segells, monedes, banderes, vestits, brodats, rajoles, mobles, ceràmica, joies, miniatures... La fotografia de l’esquerra pertany a un relleu que podem trobar a la Casa Ametller del Passeig de Gràcia de Barcelona.

No hem d’oblidar el caire nacional i reivindicatiu que sempre ha tingut aquesta festa a casa nostra, tot i que durant molts anys la reivindicació va ser ofegada.

Per tot això i molt més, des d’aquest petit cafè, us volem desitjar una molt bona Diada, plena de llibres i de roses, i que el sentiment de llibertat que ens envaeix aquest dia serveixi per a potenciar la nostra autoestima com a ciutadans d’aquesta terra.
-

25 comentaris:

  1. Josep,
    Has fet una crònica històrico-sentimental preciosa. Rep la meva enhorabona. Signaria amb gran plaer totes les coses que dius en el post.
    Una abraçada per tu i la Glòria.

    ResponElimina
  2. ¡Feliç Sant Jordi amics!

    Sí, aquesta és una preciosa tradició molt nostre que omple els carrers de color, de poesia i de sentiment.

    ResponElimina
  3. Sempre es un plaer prendre un cafè, al Cafè de Nit. Salutacions

    ResponElimina
  4. Josep i Glòria,
    Bona Diada de Sant Jordi!! :)
    M'ha agradat molt llegir aquesta crònica!
    Petons!

    ResponElimina
  5. Molt bonica aquesta crònica. Hi ha que mantindre les nostres tradicions...
    Us desitjo als dos molt bona diada de Sant Jordi!!!!!!!

    ResponElimina
  6. Josep, llegint la teva crònica i arribant a la fi, m´has fet esborronar.
    Que tingueu una feliç Diada, i aprofitem tots per reivindicar tot allò que volem per al nostre país i la nostra terra i sobretot seguim lluitant i cada vegada amb mes força per les nostres tradicions.
    Una abraçada,
    Mai

    ResponElimina
  7. Un post bellíssim. M'ha agradat molt. Sant Jordi va ser el patró de les terres valencianes fins que es va escollir sant Vicent. Actualment encara se li fan festes a aquest sant a moltes localitats valencianes. Per exemple, a Alcoi. Salutacions

    ResponElimina
  8. Molt maco aquest post Josep, com sempre Felicitats!!!
    un dia ens veurem..

    ResponElimina
  9. Glòria,
    La llegenda de de Sant Jordi és prou coneguda, la suposada història molt poc.

    Teresa,
    Com sempre dic, les tradiciones (al menys algunes) cal mantenir-les, del contrari perdrem els orígens.

    Maia,
    També és un plaer per a nosaltres rebre les teves visites.

    Mercè,
    Encara que siguis a milers de quilòmetres, ja saps com és aquesta festa i segur que una mica d'enyor sempre és té. A mi em va pasar un any, que per questió de feina estava fora de Catalunya.

    Teresa,
    El mateix et dic, aquestes tradicions que serveixen per a fer país s'han de mantenir costi el que costi.

    Mai,
    Hem d'aprofitar aquestes dates amb un to festiu però clarament reivindicatiu, que una cosa no ens faci perdre l'altra.

    Maria Teresa
    Bona diada per a tu també.

    Francesc,
    No se si el canvi de Sant Jordi per Sant Vicent és molt antic. Si fos recient diria que és una jugada més per aigüalir el eque comporta la celebració, però segurament ha de tenir molts anys aquest canvi. Sort que ciutats com Alcoi mantenen l'esperit.

    Dolors,
    A veure si ens veiem aviat!.

    Bon Sant Jordi i una abraçada a tots.

    ResponElimina
  10. Enguany serà un Sant Jordi diferent....però molt dolç després d'aquest post!
    Gràcies, i bon St Jordi!

    Ptnts

    ResponElimina
  11. Josep, m'ha encantat saber la història de Sant Jordi...ja que jo comésconeixia la llegenda que ens expliquen de petits! També preciós el relleu que ens heu mostrat i que mai m'hi havia fixat de la Casa Ametller!!
    Que passeu una feliç Diada amics!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  12. Magnífic post que ens ensenya una mica més d'un dia molt nostre. Quina rosa més bonica heu posat

    ResponElimina
  13. Molt bon post i per sort aquesta es una tradició molt arrelada!!!
    Bon Sant Jordi a tots dos!!
    Ptnts i fins dissabte

    ResponElimina
  14. Molt interesant Josep!! Gràcies!!

    Jo també et deixo una felicitació de St. Jordi però no es pas tant original com la teva!!

    http://www.gencat.cat/santjordi/2009/felicitacio/cat

    Records caferers ;))

    ResponElimina
  15. Marta,
    Gràcies per la teva visita i que Sant Jordi ens porti "dolces diferències".

    Eva,
    La Llegenda de Sant Jordi es la que tots coneixem de petits, en canvi la "història" (més o menys real) no és massa coneguda.

    Maria,
    Tens raó, és un dia molt nostre i hem de fer el possible per tal que no el "devaluin".

    Xaro,
    Les tradicions s'han de conservar i potenciar-les, ja que avui dia sembla que només interessen les novetats i la modernitat.

    Anna,
    Ara vaig a visitar el teu bloc i veure la teva felicitació.

    Bona diada de Sant Jordi a tothom.

    ResponElimina
  16. Tant de bo no ens toquin mai aquesta festa i que continuï sent en dia feiner!
    I tant de bo tots els qui presumeixen de celebrar aquest dia se sentissin també orgullosos de pertànyer a aquesta terra!
    Bona diada de Sant Jordi!

    ResponElimina
  17. Bon Sant Jordi a tots dos!!!!!
    Ja tinc el llibre, us he fet cas i.... m'he comprat el segon del Martí Gironell, ja us diré si m'agrada ;)

    Ens veiem dissabte!

    ResponElimina
  18. moltes gràcies i espero que pugueu aprofitar molt aquest dia tan esplèndid.

    ResponElimina
  19. Margarida,
    Totalment d'acord amb tu, ens hem de sentir orgullosos de petànyer a aquesta terra i tenr una cultura pròpia i clarament diferent de l'altra.

    Gemma,
    Espero t'agradi el llibre. Nosaltres aquest Sant Jordi ens hem regalat novel·la negra (Petros Markaris, Donna Leon, Andrea Camilleri) i Barcino de la Maria Carme Roca. Ja ho explicarem.

    Manel,
    Ja fa anys que, si podem, ens demanem a la feina dia personal de festa per tal de poder "barcelonejar", remenar llibres i conèixer alguns autors.

    Bona Diada a tothom.

    ResponElimina
  20. Molt bona crònica, tants anys passant per davant de la casa Ametller i no havia vist mai aquest Sant Jordi. Molt bon dia de Sant Jordi a tots dos. Petons

    ResponElimina
  21. Glória i Josep; -el café de nit- Reitero i repeteixo al que tots els bloquistes us aprecien. Grácies per aquesta crónica i feliç diada també per a tots dos.¡ Josepb -menja de bacallà-.

    ResponElimina
  22. Àngels,
    Quan torneu a passar per la Casa Ametller, si podeu, atureu-vos i fixeu-vos en la gran quantitat de detalls que hi ha (relleus en pedra) a les portes, finestres i balcons del primer pis, és extraordinari.
    Una abraçada per a tu i el Joan.

    JosepB
    Gràcies pels teus comentaris. Nosaltres tambés desitgem que hagis passat una bona Diada de Sant Jordi.
    Un abraçada

    ResponElimina
  23. Estimats Glòria i Josep, perdoneu el retard en aquest comentari, i per tant, en la felicitació de Sant Jordi per a vosaltres dos i per a tots els vostres lectors.
    Tot i així, dir-vos que compartim amb vosaltres aquest anhel tossut de llibertat, d'independència, de dignitat com a país. Que algun dia, en les nostres vides, podem veure la nostra Catalunya LLIURE. Molts petons amics, no sabeu com us estimem.

    ResponElimina
  24. Estimats amics
    Esperem que els vostres (i nostres) anhels és converetixin en realitat i algun dia Catalunya sigui lliure de veritat.
    Una abraçada

    ResponElimina