dissabte, 18 d’abril de 2009

MONA DE PASQUA

Encara que amb una mica de retard, el Josep ha complert amb la tradició de regalar la mona a la nostra fillola, la Bet. No va poder ser la setmana passada perquè els nostres amics eren fora, per això, tant la Bet com el Josep s’han hagut d’esperar fins avui. La mona l’he feta jo i he de confessar que és la meva primera mona de xocolata, jo sempre l’havia fet de mantega, que és la que més m’agrada a mi, però la Bet la volia de xocolata, i ella mana!. Ah! i la recepta, de la Conxita, del Casal d’Hostafrancs!.




Ingredients:

Per fer el pa de pessic:

- 180 g de farina
- 180 g de sucre
- 2 cullerades de llevat
- 6 ous

Per fer la trufa cuita:

- 400 g de nata per muntar
- 400 g de xocolata de cobertura

Per fer el crocanti de la decoració:

- 50 g d’ametlla trossejada
- 50 g de sucre

Preparació del pa de pessic:

Escalfar el forn a 180º. Disposar un paper de forn al fons d’un motlle rodó de 24 cm, untat amb mantega.

Treballar el sucre amb els ous sencers, fins que la mescla faci relleu. Afegir la farina amb el llevat i coure al forn durant 30 minuts. Es pot fer el pa de pessic d’un dia per l’altre.

Preparació de la trufa cuita:

Posar la nata en un cassó al foc fins que bulli, afegir-hi la xocolata i remenar fora del foc, fins que la xocolata quedi ben desfeta. Posar la mescla a la nevera i anar vigilant que agafi cos per poder cobrir el pa de pessic (jo l’he tingut dues hores). No és convenient fer la trufa d’un dia per l’altre, perquè s’endureix massa i llavors no es pot treballar per cobrir el pa de pessic.

Preparació del crocanti:

Coure en un cassó l’ametlla i el sucre, fins que agafi una mica de color, i refredar a sobre el marbre.

Muntatge de la mona:

Tallar el pa de pessic pel mig, posar una capa de trufa cuita i tapar amb l’altra part del pa de pessic i cobrir-lo per sobre i pels costats amb la resta de la trufa cuita. Cobrir els laterals amb el crocanti (que també es pot comprar fet).

Fer la decoració de la mona al gust, amb figures de xocolata, ous de xocolata, plomes, ou filat...
-

26 comentaris:

  1. Glòria, ja m'estranyava a mi que no haguessiu fet cap Mona!! T'ha quedat espectacular!! Segur que la Bet li ha encantat que el Josep li regalés aquesta Mona de Xocolata, encara que fos amb retard!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  2. Tota la tarda pendent de si posaves la mona i no he estat la primera,je,je
    ho veus com no era dificil.de veritat que fa molt bona pinta
    enhorabona!!!!!!!!!!!!!!!
    GEMMA

    ResponElimina
  3. Doncs per ser la primera vegada que fas una mona t'ha quedat genial!!! Jo com la Bet la prefereixo de xocolata!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Serà la teva primera mona de xocolata, però t'ha quedat com si n'haguessis fet tota la vida! Deu ser que el fet de fer-ne de mantega t'ha servit de "rodatge".
    Quina alegria haurà tingut la teva fillola!
    Petons.

    ResponElimina
  5. Glòria, te una pinta! I aquesta trufa te que estar molt bona. L'haig de probar, que a casa son molt de xocolata,amb el teu permís...Un peto.

    ResponElimina
  6. Glòria, felicitats per aquest rellamp de mona!!! (Ningú diria que és la teva primera mona de xocolata!) Quina bona pinta amb la trufa!! mmmmmmm!!! :) La Bet devia estar d'allò més cofoia amb una mona del seu gust!! :)
    Petons!

    ResponElimina
  7. Vosaltres tampoc us quedeu curts, eh? Una mona molt bonica, ara que és l'hora d'esmorzar me'n menjaria un bon tros.
    Ester

    ResponElimina
  8. Mmmhhh Glòria, m' encanta la mona de Xocolata, té una pinta deliciosa...per cert ja us he inclòs, en el meu recull de mones, però no he pogut posar la foto, em sap greu ;)

    Un petó!
    Beth

    ResponElimina
  9. Glòria, l'espera ha valgut la pena, segur que la Bet deu haver quedat ben contenta amb aquesta mona de xocolata. Entre tots, haurem fet una pila de mones diferents, totes bones i totes regalades amb moltíssima il·lusió.
    És una tradició molt bonica, oi?

    ResponElimina
  10. Ei mona de xocolata...n'ha sobrat un trosset?? La bet deu haver estat molt contenta...mona de xoco! mmm
    Ptnts

    ResponElimina
  11. Eva,

    Jo anava veient les vostre mones i pensava encara m'he d'esperar una setmaneta, però ha valgut la pena!.

    Gemma,

    Moltes gràcies. No ha estat difícil però quan més vols que surti bé, més pateixes, oi?. Ens veiem dimecres.

    Xaro,

    És la primera que faig de xocolata. De mantega n'havia fet moltes, amb la recepta de la sara de la Montserrat Seguí.

    Margarida,

    Moltes gràcies. La Bet ha estat molt contenta i què dir del padrí?. I jo de fer-la!!!.

    Maia,

    La trufa va quedar molt bona i a més, com que tenia por de no tenir-ne prou per cobrir la mona i fer la capa del mig, en vaig fer més quantitat, que em va sobrar, i vaig fer unes trufes que vaig posar al congelador, per acompanyar el cafè quan vinguin de gust!.

    Mercè,

    La Bet té cinc anys i aquesta és la primera mona que li he fet jo, però les altres quatre, també són de xocolata!!!!.

    Ester,

    Jo també m'hi apuntaria a aquest esmorzar amb un bon troç de mona!.

    Beth,

    Moltes gràcies per incloure'ns al teu recull de mones, hi hem arribat amb una mica de retard, però ens fa il·lusió ser-hi!.

    Gemma,

    A mi m'agraden les nostres tradicions dolces, però especialment aquesta de la mona la trobo molt entranyable. A veure si l'any que bé la Bet tria un altre gust i en faig d'una altra manera, o si no, dues, no hi ha problema!.

    Una abraçada per a totes.

    ResponElimina
  12. Aquesta mona valia la pena experar-la!. És molt maca i segur que molt bona.
    Tinc un dubte sobre l' ou filat: no sé com es fa i m' agradaria saber-ho.
    ptns.

    ResponElimina
  13. Glòria, t'ha quedat fantàstica...Jo també la vaig fer de trufa per dintre i desprès xocolata per fora....però no hi va haver temps de fotos...


    Núria

    ResponElimina
  14. Marta,

    Li hauré de preguntar a la Bet si encara en queda, ahir sí, però avui...

    Anna,

    Moltes gràcies. Sobre l'ou filat, no el vaig fer jo, el vaig comprar al Corte Inglés, però de totes maneres, el dimecres vaig a una altra classe al Casal i li preguntaré a la professora com es fa i si és factible fer-ho a casa. Ja t'ho diré!.

    Núria,

    Llàstima que no hi hagi foto, m'hauria agradat veure-la!. A veure si l'any que ve no correu tan a menjar-vos-la!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  15. Doncs ha d'estar contenta la Bet de tenir un padrí com el Josep. Aquest pafrí ja sabia on havia d'encarregar la mona per trionfar. Us ha quedat molt bona, i de xocolata és com a mi m'agrada. Salut!!!!!

    ResponElimina
  16. glòria, a casa tota la vida l'han comprat de mantega, però els darrers anys m'embafa una mica i prefereixo la de xocolata, de manera que aquesta s'adapta perfectament als meus gustos. i amb l'ou filat que li dóna aquell gustet tan característic de la mona.
    segur que el josep va quedar d'allò més bé a costa de la teva feina :)

    ResponElimina
  17. Olles,

    La veritat és que aquest és el primer any que la faig jo la mona, els altres anys sempre l'havíem encarregat al pastisser de confiança però aquest any m'he decidit i estic força contenta!.

    Manel,

    Doncs jo segueixo preferint la de mantega, em sembla que em faré una petita sara per treure'm les ganes de menjar-ne. Ah! i el Josep també va participar una mica a l'hora de fer la mona, AMB LA DECORACIÓ!!!!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  18. Què bona devia estar Glòria segur que la nena va quedar encantada...aquí no és tradició això de la mona (o no ho era) però jo hagués estat encantada de tenir-ne una...petonets

    ResponElimina
  19. Hola, jo també vaig amb retard oi? Això de la trufa cuita, i el crocanti fet per vosaltres em sembla una delicia!
    Glòria, penso que hauràs de muntar una trobada al casal d'Hostafancs amb la Conxita.
    Cada vegada que llegeixo això de ser padrí i tenir fillols per regalar la mona... em venen ganes de ser padrina. Per tant, des d'aquest magnífic bloc faig una crida per si algú vol ser el nostre fillol o fillola!! Molts petons amics i fins dissabte!

    ResponElimina
  20. Semble que ja sou els últims amb la mona , però no per això és també molt maca i ben feta, però jo m'hi ca dat amb les ganes de veurà una mona com les que es feien abans , que era amb els ous de gallina de veritat.Ho recordeu??
    El forner que jo conec en fa de les dues, menys aquest any que no ha pogut.
    Areveura.

    ResponElimina
  21. Per ser la primera mona de xocolata, trobo que t'ha quedat molt professional. La Bet deuria estar ben satisfeta! I el padrí també, perquè l'has fet quedar més que bé!

    Petons!

    ResponElimina
  22. Ai.. quin niu... no recordava que es podia fer així de maco.. Serà per un altre any.. Per mi, les mones de sempre són les millors i com tu, la de mantega, la meva preferida. Jo també m'en faré una de Sara..

    ResponElimina
  23. Maria José,

    Si vosaltres no teniu aquesta tradició, segur que en teniu d'altres de ben dolces, no?.

    Txell,

    No vas tard, no, mai és tard per rebre el teu comentari. A veure si tindreu cua de "nens" i "nenes" per apadrinar, ja, ja.

    Dolors,

    És veritat, ens hem dedicat a fer mones decorades i no hem fet la tradicional amb els ous. A Sants també hi ha un forn, el forn Baltà, que també en fan, nosaltres algun any l'hem comprat.

    Anna,

    Sí que va estar contenta la Bet i a mi em va fer molta il·lusió veure la carona que feia quan va veure la mona. I el padrí... no cal dir-ho!.

    Maria,

    Veig que coincidim amb això de la mona, eh?. De veritat que tinc ganes de menjar una sara, encara que sigui petitona, que si no, el pecat ja és massa gran!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  24. Glòria, t'ha quedat una mona preciosa. Ets una gran cuinera. Segur que la Bet n'estava contentíssima. Salutacions

    ResponElimina
  25. Us a quedat fantastica! jo ara en menjaria un trosset.

    Nosaltres també encara l'em de fer, com que no en regalem cap a ningú em pensat que la farem el dia que anem a dinar a casa els pares de l'Andreu i la regalarem a la seva àvia Carme!!

    Records i fins dissabte!!

    ResponElimina
  26. Francesc,

    Gràcies, gràcies!. Em feia il·lusió fer-li la mona a la Bet i va quedar força maca, oi?.

    Anna,

    Està molt bé això de regalar la mona l'àvia Carme, segur que també li farà molta il·lusió. Ja ens explicarà de què la faràs!. Fins dissabte, doncs!

    ResponElimina