dimarts, 14 d’abril de 2009

HÄNDEL, MÚSICA AMB MAJÚSCULES

Georg Friedrich Händel va néixer a Halle (Alemania) el 23 de febrer de 1685 en el sí d’una família luterana de classe mitjana. Va morir a Londres el 14 d’abril de 1759, és a dir, avui fa 250 anys.

De molt petit ja va començar a estudiar música. Tot i que va estudiar dret a l’universitat de Halle, va ser nomenat organista de la catedral de la seva ciutat el 1702. En aquesta època coneix Telemann i junts comencen a interessar-se pel món de l’òpera. L’any 1703 deixa els estudis i es trasllada a Hamburg, que era el centre musical d’Alemanya. L’any 1704 ingressa com a violinista en l’orquestra de l’òpera d’Hamburg. Treballa en la composició musical i coneix el príncep Fernando de Medici, primogènit del ducat de Toscana, que el convida a visitar Itàlia.

L’any 1706 marxa d’Hamburg cap a Itàlia, que era el centre europeu més important tant en l’òpera com en l’oratori, la música de cambra o les sonates i concerts. A Itàlia va entrar en contacte amb grans músics com Vivaldi, Albinoni, Perti, Corelli o els germans Scarlatti. La seva influència va ser molt important per a Händel que no obstant això, l’any 1710 va marxar cap a Londres amb nous contactes i ofertes de treball.

Després de vàries anades i tornades a Alemanya, s’estableix definitivament a Londres i es nacionalitza anglès l’any 1727. A la capital britànica estrena i obté grans èxits als teatres d’òpera amb obres com Rinaldo, Giulio Cesare, Temerlano o Rodelinda, entre d’altres,. I és que Londres necessitava algú que donés un impuls a l’opera italiana. També sembla ser que l’any 1717 va estrenar la “Música aquàtica” (Water music) en un concert al riu Tàmesis. Entre els anys 1720 i 1729, Londres es va convertir en la capital europea de l’òpera. L’any 1735 va estrenar Ariodante i Alcina al Covent Garden, que va ser el seu darrer gran èxit operístic. L’any 1737 comencen els seus problemes de salut, pateix un atac de reumatisme i poc després una paràlisi a la seva ma dreta que li impedeix treballar.

En aquesta època augmenta la crisi musical a la ciutat de Londres. Teatres que tanquen per problemes econòmics, cantants i compositors que tornen a Itàlia. Händel torna a Alemanya per tractar de recuperar-se dels seus problemes de salut. Es recupera i torna a Londres on a finals d’aquell mateix any estrena l’òpera Xerxes. Segueix treballant i en els anys següents es publiquen, amb gran èxit, el seus concerts per a orgue i les sonates per a violí i per a flauta.

Davant dels problemes amb els teatres d’òpera, es dedica a la composició de concerts i oratoris. L’any 1742 s’estrena El Messies a Dublín i l’any següent a Londres. El 1743 una nova paràlisi li afecta el cap i la parla. Es recupera i segueix treballant. En els anys posteriors, estrena diversos oratoris i el 1749 la Music for The Royal Fireworks amb focs artificials a Green Park, per celebrar la signatura del tractat d’Aquisgrà que posava fi a la guerra de successió austríaca.

El 14 d’abril de 1759, amb 74 anys, mor i és enterrat a l’Abadia de Westminster.
Händel està considerat un dels més grans i més influents compositors de tots els temps. Va ser el primer músic que va fer música per al públic en lloc de, com era habitual en la seva època, fer-ho per als gustos de la noblesa. La seva extensíssima obra comprèn entre d’altres, 43 òperes, 26 oratoris i una gran varietat de composicions corals.


Si voleu tenir una detalladíssima ressenya sobre la vida de Händel i la seva obra, no deixeu de visitar aquesta adreça: http://geocities.com/haendel_opera/index.html


Per il•lustrar una mica la llarga i extensa obra operística de Händel, aquí us deixo quatre meravellosos fragments, dos de l’òpera Rinaldo i dos de l’òpera "Xerxes”, interpretats per quatre extraordinàries cantants:
Marilyn Horne (Or la tromba “Rinaldo”)
Danielle de Niese (Lascia ch’io pianga “Rinaldo”)
Joyce DiDonato (Crude furie degli orridi abissi “Xerxes”)
Renée Fleming (Ombra mai fu “Xerxes”)




16 comentaris:

  1. Estic aprenent tant amb aquestes classes mestres que ens fas de tant en tant, que et felicito per ajudar el meu enriquiment personal. Moltes gràcies i Salut!!!!

    ResponElimina
  2. Estimada Olles,
    Res mes lluny del meu pensament que donar classes, ara bé, si aquestes petites píndoles musicals t'agraden, t'asseguro que em fas molt feliç.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Mira, para que después digan que los "años de...." no sirven para nada, a mi, y especialmente gracias al trabajo de Villazon dedicado a Handel, este aniversario me está sirviendo para acercarme a un compositor que tenía olvidado.

    Gràcies cafeters per posar-hi el vostre granet de sorra!! M'escoltaré amb gust els fragments escollits!!!

    ResponElimina
  4. M' agrada la música de Handel, però no tenia ni idea de que era el seu 250 aniversari. Que bé poder gaudir d' auqests fragments musicals!. Gràcies!
    ptyns

    ResponElimina
  5. No tinc gens de cultura de tot això,m´agradaría però no hi enten rés de rés.

    ResponElimina
  6. Tosca,
    Sempre és bon temps per a "repescar" i tornar a gaudir amb un músic immortal com Händel.
    Ens veiem la setmana vinent!

    Anna,
    Com que t'agrada la música de Händel estic segur que t'agradaran aquests fragments que he posat, que a més són força coneguts.

    Dolors,
    No diguis mai això de la cultura!, una persona que coneix com tu aquests meravellosos fruits del mar, mai ho pot dir. A més, jo ja ho he dit altres vegades que, la música com la pintura, t'han de transmetre emocions, no cal entdre-hi, només t'han d'agradar.

    Una abraçada a les tres

    ResponElimina
  7. Genial la crònica, vaig sentir per la radio que feia 250 anys de la seva mort i una mica d'explicació de la seva trajectoria, pero rès a veue amb la teva!!!!
    M'han agradat molt aquest fragments, gràcies!!!!!!

    ResponElimina
  8. Xaro,
    Gràcies pels teus generosos comentaris. Es tractaba de posar un granet de sorra més als homenatges que s'estan fent a un gran músic. Celebro que t'hagin agradat els fragments seleccionats i t'agraeixo que m'ho diguis.
    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  9. Josep,
    Un treball molt ben documentat i acompanyat de fantàstiques il·lustracions musicals. Ja saps que jo també sóc molt händeliana i que l'Enric i jo li hem retur homenatge amb motiu del 250 aniversari de la seva mort i, en el que queda d'any, encara tornarà a sortir en el nostre blog.
    Al.leluia !!!

    ResponElimina
  10. Glòria,
    Els vostres posts sobre Händel (i també Hydn) han estat molt complets i interessants i espero amb candeletes els propers que anuncies. Jo també penso reincidir amb Händel, crec que és de justícia apropar-lo, aprofitant aquest invent de "l'any de..."
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Ja he dit en un altre bloc que no m'hauria imaginat mai que podria aprendre tantes coses tot navegant pels blocs. Així em passa cada vegada que visite el vostre (o el de "Samfaina d'arts", p.e.). Com sempre, un magnífic apunt. Salutacions
    p.s. Els vídeos de suport, una passada!!!

    ResponElimina
  12. Francesc,
    Sempre es un autèntic plaer rebre en el nostre petit cafè la vostra visita. I si a sobre és per rebre elogis (je, je), com diem per ací "oli en un llum".
    Besades per a tu i l'Oreto.

    ResponElimina
  13. EN MAJÚSCULES, DONCS, ESCRIURÉ TAMBÉ AQUEST COMENTARI PER DONAR-TE LES GRÀCIES PEL MAGNÍFIC "POST", i ja que he dit "donar", permet-me que torni a utilitzar les majúscules per cridar, encara que sigui virtualment, "BRAVÍIIIISSIMA" a la DIDONATO (també en majúscules), que a mi em té "il cuore robato". ;)

    UNA ABRAÇADA! (també en majúscules)

    ResponElimina
  14. És un gust entrar al vostre blog!! sempre s´aprenen coses noves i interessants...una abraçada!!

    ResponElimina
  15. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  16. Enric,
    Ja que m'escrius en majúscules i parlem de Händel, jo també segueixo amb MAJÚSCULES. D'UNA BANDA, ESTIC TOTALMENT D'ACORD AMB TU, LA DIDONATO ÉS MOOOOLT BONA, JUNTAMENT AMB LA BARCELLONA I LA CECI (OF COURSE) SON LES MEZZOS DE REFERÈNCIA PER A MI EN L'ACTUALITAT. PER CERT, DESPRÉS DE FER EL POST ME N'HE ADONAT QUE LES 4 CANTANTS QUE HE POSAT SON AMERICANES (BE, LA DANIELLE VA NÉIXER A AUSTRALIA PERÒ S'HA FET ALS USA).
    Una abraçada

    Maria José,
    Encantants de rebre sempre les teves amables visites al nostre cafè, i que consideris interessants aquestes petites pinzellades que anem posant.
    Una abraçada

    ResponElimina