HÄNDEL, MÚSICA AMB MAJÚSCULES

Georg Friedrich Händel va néixer a Halle (Alemania) el 23 de febrer de 1685 en el sí d’una família luterana de classe mitjana. Va morir a Londres el 14 d’abril de 1759, és a dir, avui fa 250 anys.

De molt petit ja va començar a estudiar música. Tot i que va estudiar dret a l’universitat de Halle, va ser nomenat organista de la catedral de la seva ciutat el 1702. En aquesta època coneix Telemann i junts comencen a interessar-se pel món de l’òpera. L’any 1703 deixa els estudis i es trasllada a Hamburg, que era el centre musical d’Alemanya. L’any 1704 ingressa com a violinista en l’orquestra de l’òpera d’Hamburg. Treballa en la composició musical i coneix el príncep Fernando de Medici, primogènit del ducat de Toscana, que el convida a visitar Itàlia.

L’any 1706 marxa d’Hamburg cap a Itàlia, que era el centre europeu més important tant en l’òpera com en l’oratori, la música de cambra o les sonates i concerts. A Itàlia va entrar en contacte amb grans músics com Vivaldi, Albinoni, Perti, Corelli o els germans Scarlatti. La seva influència va ser molt important per a Händel que no obstant això, l’any 1710 va marxar cap a Londres amb nous contactes i ofertes de treball.

Després de vàries anades i tornades a Alemanya, s’estableix definitivament a Londres i es nacionalitza anglès l’any 1727. A la capital britànica estrena i obté grans èxits als teatres d’òpera amb obres com Rinaldo, Giulio Cesare, Temerlano o Rodelinda, entre d’altres,. I és que Londres necessitava algú que donés un impuls a l’opera italiana. També sembla ser que l’any 1717 va estrenar la “Música aquàtica” (Water music) en un concert al riu Tàmesis. Entre els anys 1720 i 1729, Londres es va convertir en la capital europea de l’òpera. L’any 1735 va estrenar Ariodante i Alcina al Covent Garden, que va ser el seu darrer gran èxit operístic. L’any 1737 comencen els seus problemes de salut, pateix un atac de reumatisme i poc després una paràlisi a la seva ma dreta que li impedeix treballar.

En aquesta època augmenta la crisi musical a la ciutat de Londres. Teatres que tanquen per problemes econòmics, cantants i compositors que tornen a Itàlia. Händel torna a Alemanya per tractar de recuperar-se dels seus problemes de salut. Es recupera i torna a Londres on a finals d’aquell mateix any estrena l’òpera Xerxes. Segueix treballant i en els anys següents es publiquen, amb gran èxit, el seus concerts per a orgue i les sonates per a violí i per a flauta.

Davant dels problemes amb els teatres d’òpera, es dedica a la composició de concerts i oratoris. L’any 1742 s’estrena El Messies a Dublín i l’any següent a Londres. El 1743 una nova paràlisi li afecta el cap i la parla. Es recupera i segueix treballant. En els anys posteriors, estrena diversos oratoris i el 1749 la Music for The Royal Fireworks amb focs artificials a Green Park, per celebrar la signatura del tractat d’Aquisgrà que posava fi a la guerra de successió austríaca.

El 14 d’abril de 1759, amb 74 anys, mor i és enterrat a l’Abadia de Westminster.
Händel està considerat un dels més grans i més influents compositors de tots els temps. Va ser el primer músic que va fer música per al públic en lloc de, com era habitual en la seva època, fer-ho per als gustos de la noblesa. La seva extensíssima obra comprèn entre d’altres, 43 òperes, 26 oratoris i una gran varietat de composicions corals.

Si voleu tenir una detalladíssima ressenya sobre la vida de Händel i la seva obra, no deixeu de visitar aquesta adreça: http://geocities.com/haendel_opera/index.html

Per il•lustrar una mica la llarga i extensa obra operística de Händel, aquí us deixo quatre meravellosos fragments, dos de l’òpera Rinaldo i dos de l’òpera "Xerxes”, interpretats per quatre extraordinàries cantants:

Marilyn Horne (Or la tromba “Rinaldo”)
Danielle de Niese (Lascia ch’io pianga “Rinaldo”)
Joyce DiDonato (Crude furie degli orridi abissi “Xerxes”)
Renée Fleming (Ombra mai fu “Xerxes”)