diumenge, 12 d’abril de 2009

PASTÍS DE XOCOLATA I CAFÈ AMB MOUSSE DE XOCOLATA

En alguna altra ocasió, ja us havia parlat de la Dolors Gómez, una manresana que dirigeix l’escola de cuina Lleure, on imparteix classes amb la seva filla Dolors. Tant la seva tasca docent com la seva creativitat culinària han estat premiades diverses vegades. Aquesta recepta és del seu segon llibre, Cuina per quedar bé. És un pastís amb tres textures diferents, pa de pessic, una capa molt fina de gelatina i una mousse de xocolata, que combinen molt bé el gust de la xocolata i el cafè. A nosaltres ens ha agradat molt!.

Ingredients:

Per al pa de pessic:
- 120 g de farina
- 100 g de sucre
- 4 ous
- 2 cullerades de cacau amarg
- 1 cullerada de cafè soluble

Per a la gelatina:

- 300 cc de cafè
- 4 fulls de gelatina

Per a la mousse:

- 200 cc de nata per muntar
- 75 g de sucre
- 4 ous
- 150 g de xocolata fondant

Preparació:

Per fer el pa de pessic, muntem les clares a punt de neu amb el sucre. Hi afegim els rovells, el cacau, la farina i el cafè soluble tamisats i ho barregem suaument. Ho aboquem en un motlle de 18 cm de diàmetre (va bé utilitzar un motlle desmuntable) i l’enfornem durant 30 minuts a 180ºC. Un cop fet, el deixem refredar dins el motlle.

Per fer la gelatina, escalfem el cafè, hi afegim la gelatina prèviament remullada en aigua freda i ho remenem fins que s’hagi dissolt. Ho colem i ho deixem refredar fins que agafi cos (jo vaig espera una hora i mitja, més o menys).

Per fer la mousse, posem el sucre en un cassó al foc. Quan comenci a caramel·litzar, hi afegim la meitat de la nata muntada i ho deixem coure a foc suau fins que el caramel es fongui. Hi incorporem els rovells, ho deixem coure 2 minuts alhora que remenen i hi afegim la xocolata trossejada.

Retirem el cassó del foc i seguim remenant fins que s’hagi fos la xocolata. Hi incorporem la resta de la nata muntada i 2 clares a punt de neu. Ho deixem refredar.

Posem la gelatina de cafè per sobre del pa de pessic i el deixem a la nevera fins que s’hagi pres. Després el cobrim amb la mousse i el deixem un altre cop a la nevera de 2 a 3 hores abans de desemmotllar-lo.

Consells: és millor fer el pastís d’un dia per l’altre, i per poder desemmotllar-lo millor, jo l’he posat una horeta abans al congelador, perquè així la mousse no es desfà.
-

28 comentaris:

  1. Noia, quin pastis més bò, t'ha quedat molt esponjós i la combinació de la xocolata amb el café boníssima. M'encanta com t'ha quedat la decoració. Enhorabona.
    Petons.

    ResponElimina
  2. Xocolata, xocolata i més xocolata...boníssim
    Una abraçada
    Ester

    ResponElimina
  3. Bon dia Gloria.
    Tinc el llibre i sino recordo malament he fet algo d'aqueste cuinere.
    Aquest pastis te pinta d'estar molt bo. A mes a mi la xocolata en perd.
    Petonets

    ResponElimina
  4. Xocolata i cafè... hi ha una parella més perfecte a la cuina de les postres???? Fantàstic, ja el tinc apuntat a dalt de tot!
    I per Sant Jordi, em sembla que ja tinc un llibre més a la llista per comprar ;)

    ResponElimina
  5. A la xocolata li queda perfecta la maduixa.Aquest si que m'agrada, la xocolata negra és el meu vici!!
    Felicitats

    ResponElimina
  6. Guau! quina combinació més deliciosa! Un petit truc (que un dia ens va ensenyar en David Lienas), tirar un pols de sal, intensifica encara més el gust de la xocolata!
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Glória; -El café de nit- Una molt bona combinació de gustos, per poder cel.lebrar -per exemple- un bon aniversari, sant... per molts anys Glória¡¡ Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  8. Qué bo! Aquest el provaré per al meu marit a qui li encanta el café..
    No crec que em surti tant bé, però ho intentaré...
    ptns

    ResponElimina
  9. Glòria, felicitats per aquest rellamp de pastís!! :) La decoració t'ha quedat genial! I la foto del tall, ja ho diu tot!! ;) Fantàstic!!
    Petons!

    ResponElimina
  10. Teresa,

    Moltes gràcies. La xocolata i el cafè lliguen molt bé, eh?. Què et sembla un bombonet al costat d'una tassa de bon cafè?.

    Ester,

    Què tindrà la xocolata que ens atrau tant?. Ummmmmm! que bona!

    Tere,

    És el llibre que vam comprar al Món Sant Benet. Jo crec que és la primera recepta que faig i val la pena!. On hi hagi xocolata...

    Gemma,

    Xocolata i cafè!!, és tan bona la combinació!!!. I si vols fer la llista per Sant Jordi més llarga, el primer llibre de la Dolors Gómez es diu "La paella pel mànec", per si no el tens.

    Dolors,

    És que la xocolata combina molt bé, amb cafè, amb taronja, amb maduixa... Veig que tu també formes part del club dels xocoaddictes.

    Ruben,

    Gràcies pel truc, no el recordava per a la xocolata. Sí que tenim un amic que li tira un polsim de sal al cafè, pel mateix motiu.

    Josep,

    Qualsevol motiu és bo per fer un pastís de xocolata, i si és per celebrar alguna cosa, molt millor. Moltes gràcies.

    Anna,

    Segur que et sortirà bé. L'única cosa que podia donar una mica de problema era desmotllar-lo perquè com que la mousse queda molt esponjosa, tenia por que es desfés, per tant, vaig posar el pastís una mica al congelador, i llestos!.

    Ah!, t'hem posat a la llista de blocs amics, així et tenim a mà per visitar-te tot sovint!.

    Mercè,

    Moltes gràcies. Buscava una recepta per fer un pastís i mirant el llibre, aquesta em va cridar l'antenció per la combinació de sabors i de textures, i la veritat és que va donar bon resultat. En va quedar un trosset per a l'endemà i era igual de bo!.

    Una abraçada per a tothom

    ResponElimina
  11. Avui he menjat Mona, però no em faria res menjar un tros d'aquest pastís. Quina bona pinta! I la decoració... millor que la del Liceu!
    Ara... jo (sense que em veiés ningú, perquè em sabria greu)... trauria la gelatina de cafè. Ja sé que lliga molt bé amb la xocolata, però... a mi el cafè no m'agrada gens.
    Felicitats un cop més. L'acabat final, repeteixo, m'ha agradat molt.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Nois. aquest pastís és sencillament espectacular!! De veritat que deu ser boníssim...me l'apunto...!!

    Núria

    ResponElimina
  13. A veure si per Sant Jordi, trobem aquest meravellós llibre d'aquesta magnífica cuinera. Pel que fa a la teva creació la trobem genial, la capa fina al mig de gelatina, segur que és un pecat i capital. Molts petons bonics.

    ResponElimina
  14. Mmmm! Quina pinta... Aquest pastís devia estar de vici!!!
    I el pa de pessic no és molt difícil de fer???

    ResponElimina
  15. Margarida,

    Doncs si no t'agrada el cafè, se m'acut que podries fer una adaptació i canviar la gelatina de cafè per gelatina de maduixa, per exemple, què et sembla?.


    Núria,

    I tant que era bo!. Només en va sobrar una miqueta per l'endemà, i ara ja no n'hi ha gens!.

    Txell i Kike,

    El llibre, per a més detalls, és de l'editorial Viena, a veure si hi ha sort i el trobeu.

    Anna,

    Seguint les instruccions de la recepta, no és gens difícil, vaig seguir-la al peu de la lletra i després dels 30 minuts, només vaig haver d'obrir el forn una vegada, ja estava llest!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  16. Amb aquest pastís segur que has fet feliç a tota la munió de xocolaters compulsius que han visitat el teu bloc. Boníssim!!!! Visca la xocolata!!!!

    ResponElimina
  17. HAHAHAHAHA!!!

    Ja sabia jo, abans d'obrir els comentaris qui n'hauria fet... I no he fallat, tot i que me'n falta una que no dic. Quina colla, aquests xocolaters!

    De tota manera, tot i que no sóc gaire amant de la xocolata, t'he de dir que em sembla un pastís deliciós i que s'ha de fondre a la boca.

    ResponElimina
  18. Quina magnífica combinació: xocolata i cafè!!! A pendents!! ;)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  19. Mira, Glòria, si ha trigat gaire a enviar un comentari "la que t'havia dit" :))

    ResponElimina
  20. Ui, Gloria, aquest pastís aixeca passions, ja ho veus.Sembla realment molt bo.. i felicita en Josep pel post musical que acaba de fer, tan ben detallat. Només et deixo aquest comentari, que tinc que fer una batuda per tants blogs ... que avui hauré d'anar a dormir a les quinientes..
    Una abraçada

    ResponElimina
  21. Francesc,

    Un xocoaddicte com tu no hi podia faltar!. Mira que n'és de bona la xocolata, eh?. I la capa de mousse, queda suaaaaau!. Ummmmm!

    Enric,

    Tu sempre amb el teu sentit de l'humor, que sempre és benvingut!. Has fet una "porra" dels comentaris i has encertat, oi? i ja sé a qui et referies quan dèies que et faltava algú!. Ja has vist que no ha tardat gaire, je, je.

    Eva,

    Ja veus que l'Enric (i jo) t'ha trobat a faltar, je, je. Quina fama que tenim els xocoaddictes, eh?.

    Maria,

    Encara que tinguis "feina blocaire" acumulada, m'alegra veure't per aquí. El pastís, de xocolata, un autèntic vici!. Gràcies de part del Josep per la teva felicitació.

    Una abraçada per a tothom

    ResponElimina
  22. a mi no m'agrada el cafè, però d'aquest pastís ara mateix me'n menjaria un bon troç.
    us vau regalar una bona mona, tu i el josep :))

    ResponElimina
  23. Manel,

    La veritat és que el gust del cafè no era molt intens, es notava, això sí, però no dominava. Ah! i la mona, haurà d'esperar el cap de setmana que ve, perquè la nostra fillola era fora el dia de la mona.

    Fins aviat

    ResponElimina
  24. Es un pastís que sense cap dubte te quedá bonissim.
    Apuntat a la llista de pendent
    Petons.

    ResponElimina
  25. Gloria menjar aquest pastís ha de ser un pecat segur, però que vols que et digui pecaré i el faré!!!!!!!!

    ResponElimina
  26. Ohhhh mare meva!!!! veure això és una temptació i segur que és un pecat provar-ho...l´apunto per fer-la segur.....mercis!!!

    ResponElimina
  27. Reme,

    Per als amants de la xocolata, és BONÍSSIM i per als que no ho són tant, també, perquè queda suau i esponjós. Si el fas, a veure què tal!.

    Xaro,

    Després una confessió i ja està!.

    Maria José,

    Ja diuen que totes les coses bones són pecat o engreixen!. Aquest pastís potser ho compleix tot, però un dia és un dia!.

    Una abraçada a totes tres!.

    ResponElimina
  28. quin pastís de xoco més bo! T'ha quedat molt molt molt bé ;)

    ResponElimina