WAGNER, MESTRE DELS MESTRES

Ahir dimecres vam tenir la fortuna d’assistir al Gran Teatre del Liceu de Barcelona a la representació de l’òpera de Richard Wagner (1813-1883) Els Mestres Cantaires de Nuremberg (Die Meistersinger von Nürnberg).

Anem a pams, al Liceu hi vam entrar a les cinc de la tarda on havíem quedat per a fer un cafè i xerrar una mica amb l’amiga Teresa (Tosca) que va venir acompanyada de la Francesca, companya liceista seva de fa molts anys. La xerrada va ser més que amena, el temps ens va passar volant i més quan al cap d’una estona s’hi van afegir les també “Villazonistes” Teresa i Maria Teresa, amb la Carme i el Julio, un mexicà que van conèixer al Covent Garden de Londres i que està passant uns dies a Barcelona. A tres quarts de set vam anar cap a les nostres localitats disposats a escoltar l’obra wagneriana, la qual va finalitzar pocs minuts abans de l’una de la matinada. És a dir, vam entrar ahir dimecres i hem sortit que ja érem a dijous.

Però anem al que vam viure a l’interior del teatre. Els primers compassos de l’obertura ja són d’aquells que et posen la pell de gallina per la força que desprèn la musica. Cal dir però, que en el primer acte l’orquestració ens va semblar poc “potent”, pel que esperàvem d’un Wagner.

Després d’un entreacte de 40 minuts, aprofitats per canviar impressions amb la Teresa i omplir una mica el pap, vam tornar a les nostres localitats. La cosa va millorar força durant el segon acte, amb una orquestració molt més forta, (al menys és el que ens va semblar a nosaltres). Musicalment, aquesta part em va agradar molt, la llàstima va ser, com desgraciadament és habitual, l’escenografia innecessàriament provocadora i que va fer poc entenedora l’escena final d’aquest segon acte.

Després d’un nou descans, ens vam disposar a gaudir del tercer acte. I com vam gaudir-lo!. Tota la potència de la música de Wagner, amb l’orquestra a “tope”, perfectament conjuntada amb la impressionant interpretació dels cantants i molt especialment del cor. Va ser impressionant!. En aquest tercer acte es posa de manifest tota la força, l’energia i la manera d'entendre la musica i l'escenificació que van fer del compositor alemany el gran innovador del món operístic i teatral del segle XIX.

Woody Allen, va fer dir a un personatge en una de les seves pel·lícules que: després d’escoltar Wagner li entraven ganes d’envair Polònia. Nosaltres vam sortir del Liceu amb ànims menys bel·licistes, però amb les bateries carregades d’adrenalina al màxim.

Cal esmentar la gran interpretació d’Albert Dohmen en el paper del Mestre Sachs, de Bo Skovjus com a Beckmesser, de Norbert Ernst com David, i de les sopranos Veronique Gens (Eva) i Stella Grigorian (Magdalena), tot i que el nivell general de tots els intèrprets va ser altíssim. També volem destacar el gran nivell del cor del Gran Teatre del Liceu. Pel que fa a la direcció de Sebastian Weigle, dir que ens va semblar molt correcta. En el primer acte, ja he dit que ens va semblar una orquestració un pel “suau”, que després (potser és una apreciació nostra) va ser molt més contundent. El seu treball va rebre molts “bravos” des de diferents indrets del teatre.

Finalment vull dir que d’entrada ens feia un cert respecte això de “tancar-nos” durant sis hores per escoltar una òpera de Wagner, però que malgrat els escenògrafs actuals, vam gaudir totalment de l’experiència, i ja esperem la propera temporada per veure Tristan i Isolda.

Us deixem la magnífica obertura dels Mestres Cantaires de Nuremberg interpretada per la Staatskapelle de Dresden dirigida per Giuseppe Sinopoli