dijous, 9 d’abril del 2009

WAGNER, MESTRE DELS MESTRES

Gran Teatre del Liceu
Ahir dimecres vam tenir la fortuna d’assistir al Gran Teatre del Liceu de Barcelona a la representació de l’òpera de Richard Wagner (1813-1883) Els Mestres Cantaires de Nuremberg (Die Meistersinger von Nürnberg).

Anem a pams, al Liceu hi vam entrar a les cinc de la tarda on havíem quedat per a fer un cafè i xerrar una mica amb l’amiga Teresa (Tosca) que va venir acompanyada de la Francesca, companya liceista seva de fa molts anys. La xerrada va ser més que amena, el temps ens va passar volant i més quan al cap d’una estona s’hi van afegir les també Villazonistes Teresa i Maria Teresa, amb la Carme i el Julio, un mexicà que van conèixer al Covent Garden de Londres i que està passant uns dies a Barcelona. A tres quarts de set vam anar cap a les nostres localitats disposats a escoltar l’obra wagneriana, la qual va finalitzar pocs minuts abans de l’una de la matinada. És a dir, vam entrar ahir dimecres i hem sortit que ja érem a dijous.

Però anem al que vam viure a l’interior del teatre. Els primers compassos de l’obertura ja són d’aquells que et posen la pell de gallina per la força que desprèn la musica. Cal dir però, que en el primer acte l’orquestració ens va semblar poc “potent”, pel que esperàvem d’un Wagner.

Després d’un entreacte de 40 minuts, aprofitats per canviar impressions amb la Teresa i omplir una mica el pap, vam tornar a les nostres localitats. La cosa va millorar força durant el segon acte, amb una orquestració molt més forta, (al menys és el que ens va semblar a nosaltres). Musicalment, aquesta part em va agradar molt, la llàstima va ser, com desgraciadament és habitual, l’escenografia innecessàriament provocadora i que va fer poc entenedora l’escena final d’aquest segon acte.

Després d’un nou descans, ens vam disposar a gaudir del tercer acte. I com vam gaudir-lo!. Tota la potència de la música de Wagner, amb l’orquestra a “tope”, perfectament conjuntada amb la impressionant interpretació dels cantants i molt especialment del cor. Va ser impressionant!. En aquest tercer acte es posa de manifest tota la força, l’energia i la manera d'entendre la musica i l'escenificació que van fer del compositor alemany el gran innovador del món operístic i teatral del segle XIX.

Woody Allen, va fer dir a un personatge en una de les seves pel·lícules que: després d’escoltar Wagner li entraven ganes d’envair Polònia. Nosaltres vam sortir del Liceu amb ànims menys bel·licistes, però amb les bateries carregades d’adrenalina al màxim.

Richard Wagner Cal esmentar la gran interpretació d’Albert Dohmen en el paper del Mestre Sachs, de Bo Skovjus com a Beckmesser, de Norbert Ernst com David, i de les sopranos Veronique Gens (Eva) i Stella Grigorian (Magdalena), tot i que el nivell general de tots els intèrprets va ser altíssim. També volem destacar el gran nivell del cor del Gran Teatre del Liceu. Pel que fa a la direcció de Sebastian Weigle, dir que ens va semblar molt correcta. En el primer acte, ja he dit que ens va semblar una orquestració un pel “suau”, que després (potser és una apreciació nostra) va ser molt més contundent. El seu treball va rebre molts “bravos” des de diferents indrets del teatre.

Finalment vull dir que d’entrada ens feia un cert respecte això de “tancar-nos” durant sis hores per escoltar una òpera de Wagner, però que malgrat els escenògrafs actuals, vam gaudir totalment de l’experiència, i ja esperem la propera temporada per veure Tristan i Isolda.


Us deixem la magnífica obertura dels Mestres Cantaires de Nuremberg interpretada per la Staatskapelle de Dresden dirigida per Giuseppe Sinopoli

13 comentaris:

  1. Això si que és disfrutar de la setmana santa. I a més amb l'avantatge de carregar-se les piles. Perquè teniu molta raó, R. Wagner carrega les piles d'enèrgia.
    Salut!!!!!!

    ResponElimina
  2. M'alegro que disfrutessiu. L'amic Julio, que va agafar una altra opció no operística, també va disfrutar de valent, segons em diu. Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Coincideixo amb les vostres impressions. Em va agradar molt trovar-me amb volsaltres i cel·lebro que gaudissiu tant d'aquests "Mestres"!!!

    ResponElimina
  4. Josep i Glòria,
    Jo no m'he atrevit a una sessió tan llarga pero celebro que vosaltres en gaudissiu. Fas una cita d'un personatge d'en Woody Allen molt divertida i jo te'n faig una del gran Billy Wilder a la pel·lícula Ariadne (Audrey Hepburn, Gary Cooper, maurice Chevalier): En sortir d'un concert de Wagner, un personatge diu a un altra: "Cuando escuchas esta música todo lo que se ha escrito parece música de tiovivo". La transcric en castellà i no és literal però, en essencia, és tal i com recordo aquesta sortida exagerada i parcialment real.
    Rebeu una abraçada!

    ResponElimina
  5. Sort que la música va per sobre de tot, perquè hi han algunas posades en escena que son realment penoses...no se si es el cas.
    Salutacions i bona Setmana Santa.

    ResponElimina
  6. Olles,
    Va ser una gran vetllada i això que ens feia un cert respecte, ja que són 6 hores i a més nosaltres no som massa Wagnerians... fins ahir.

    Teresa, Maria Teresa
    Realment vàrem gaudir d'aquests Mestres, i molt. Ens va encantar tornar-nos a trovar i ara esperem que el proper concert, el de la Ceci, no se suspengui com el de l'Angelita i ens poguem tornar a veure.

    Una abraçada a totes

    ResponElimina
  7. Glòria,
    No coneixia la cita de Wilder, però també penso que la música de Wagner és molt diferent. Ni millor, ni pitjor, però si diferent. I també estic d'acord amb tu, la sortida és exagerada, però suposo que per a un wagnerià és totalment real.

    Maia,
    Jo normalment soc força crític amb algunes posades en escena. No pel fet que canviin l'època de l'acció, o que els decorats siguin d'una manera o d'una altra, sinó basicament perqué canvien el sentit de l'obra i això és una apropiació indeguda del treball original. A més, moltes vegades, algun d'aquests "escenògrafs" utilitzen la provocació només com a element piublicitari. És allò tant típic de que el que importa és que és parli d'un, sigui bé o malament, però que se'n parli.

    Una abraçada a les dues.

    ResponElimina
  8. Va ser màgic! Me'n alegro molt que ho gaudíssiu tant i va ser un plaer compartir-ho amb vosaltres. Wagner sempre carrega les piles ja tinc ganes de tornar-hi!

    Una abraçada a tots dos i ens retrobem el 22.

    ResponElimina
  9. Teresa,
    Ens va agradar molt compartir l'abans, el "durant", i el després de l'òpera amb tu.
    Fins el dia 22 que la cosa serà molt més tranquila (i curta!!).
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Hola Josep i Glòria, després d’això, no crec que hi hagi cap Wagner que se us pugui indigestar.
    L'enhorabona per ser tan receptius i per fer-ho gaudir a la resta.
    Imagineu-vos-ho amb una posada en escena al vostre gust, pot ser el màxim, oi?

    ResponElimina
  11. Joaquim,
    Gràcies per animar-nos en la questió wagneriana. La veritat és que esperàvem que les 6 hores de durada se'ns farien molt llargues i no va ser així.
    Ara ja veurem quan toqui un Wagner amb mitologia germànica, no ho veiem tan clar ...
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Hola acabo de veure que el post que us vaig escriure no es va gravar bé en aquest post... en fi, sóc una despistada. ja no sé que us vaig dir en el comentari perdut... Bé, que m'encanta que fruïu tant, que us passeu tan bé amb la música. Gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina
  13. Txell bonica, gràcies pel comentari. Quan feia aquest post recordava la "mala" experiència del Kike en la Walkiria, la seva òpera prima. Jo també ho hauria passat malament si el primer cop que vaig a l'òpera, aquesta, dura 4 hores.
    Una abraçada a tots dos i fins aviat.

    ResponElimina