dimarts, 26 de maig del 2009

POSTRES AMB MÚSICA: ROLANDO VILLAZÓN


Fa uns dies, en un post que el Josep va escriure sobre el Rolando Villazón, la Yvette ens va llençar un repte que era preparar algun plat inspirat en ell.

Dins de la gastronomia catalana hi ha un plat molt típic que és les postres de músic. Antigament, les cases oferien fruits secs als músics que anaven pels carrers animant les festes populars.

Encara que sigui virtualment, nosaltres voldríem oferir aquesta tartaleta de postres de músic al Rolando Villazón, tot i que no ens importaria gens poder-ho fer personalment quan torni a cantar al Liceu.

És una tartaleta de pasta brisa amb una fina capa de crema pastissera, la justa per poder-hi disposar els fruits secs i que s’aguantin bé.

Ens ha semblat adient acompanyar la tartaleta amb un coulis de maduixes, vermell com el color de la passió que el Rolando posa a les seves interpretacions.

Així doncs, aquesta és la recepta:

Ingredients per fer la pasta brisa:

- 200 g de farina
- 100 g de mantega
- 60 g de sucre
- Un pessic de sal
- 1 ou
- 3 cullerades de llet freda
- ½ culleradeta de vainilla en pols

Ingredients per a la crema pastissera:

- ½ l de llet
- 4 rovells d’ou
- 100 g de sucre
- 60 g de maizena
- 1 branca de canyella
- Pell de llimona

Ingredients per al farcit de músic:
- 50 g d’ametlles torrades
- 50 g d’avellanes torrades
- 50 g de pinyons
- 50 g de nous
- 50 g de panses sense pinyol
- 2 cullerades de gelatina de poma
- 3 cullerades d’aigua

Ingredients per al coulis de maduixes:

- 250 g de maduixes
- 100 g de sucre
- 100 ml d’aigua
- Unes gotes de suc de llimona

Preparació:
Per fer la pasta brisa, disposar la farina en forma de volcà, posar al mig la mantega, el sucre, el pessic de sal, l’ou, la vainilla i les tres cullerades de llet i treballar-ho tot primer amb una forquilla i després amb les mans. Inicialment la massa té una consistència com de sorra i després de treballar-la no gaire temps, tot queda ben incorporat. Formar una bola, embolicar-la amb paper film i deixar-la a la nevera 30 minuts.

Estirar la pasta i folrar el motlle que es vulgui utilitzar. Punxar la massa i posar-la al congelador 15 minuts perquè quan es cogui no s’infli.

Coure la pasta brisa en blanc, és a dir, buida, durant 25 minuts a 190º.

Per fer la crema pastissera, treballar els rovells d’ou amb el sucre, afegir-hi la maizena, la llet, la canyella i la llimona i posar-ho al foc fins que arrenqui el bull. Deixar refredar.

Dissoldre la gelatina en les tres cullerades d’aigua tèbia i banyar els fruits secs en aquesta gelatina, perquè quedin brillants.

Per fer el coulis de maduixes, coure les maduixes amb l'aigua, el sucre i les gotes de llimona durant 5 minuts. Triturar amb la batedora i colar. Reservar a la nevera.

Encara que inicialment sembli que el coulis queda massa líquid, un cop ha estat a la nevera, ja s’espesseix.

Una vegada cuita la pasta brisa, es deixa refredar, després s’omple amb una capa fina de crema pastissera i es disposen els fruits secs per sobre.

Decorar el plat amb el coulis de maduixes.

Com que jo sóc molt pucciniana, com a prova de l’apassionament interpretatiu del Rolando Villazón, us deixo aquest fragment de la Bohéme, que canta amb l’Ana Netrebko.

32 comentaris:

  1. Fantastic aquest músic!!!T'ha quedat espectacular i segur que boníssim.

    Petons
    Núria

    ResponElimina
  2. Té un aspecte fantàstic. Segur que ha de ser boníssima aquesta combinació

    ResponElimina
  3. Ja li podeu deixar un missatge al blog, dient-li el que li heu preparat!!! Te una pinta fantàstica!!i a imaginació no us guanya ningú!!

    ResponElimina
  4. Heu superat el repte que us va llençar la Yvette amb molt bona nota!
    Quina passada de pastís, entre la brisa, la crema, el farcit i la clau de sol amb el coulís de maduixa, en Rolando Villazón ha rebut un dels millotrs homentages que li podrien fer!
    Aviseu el dia que passi per casa vostra a tastar-lo ;)

    Per cert, ja veig que esteu treient profit de la gelatina de poma, eh? :)))

    ResponElimina
  5. Una gran idea, un postre deliciós, un duo molt romàntic. Com sempre has encertat en tot.
    Petons!

    ResponElimina
  6. Tot un espectacle, tan apasionant i espectacular com a qui va dedicat.
    Felicitats!!

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies!, m'he permes la llibertat de fer un post nou a can Rolando, avisant del vostre, PETONS !

    ResponElimina
  8. Glòria, bravo per aquests postres de músic!! T'ha quedat genial!! :)
    M'ha encantat la combinació postres i música... ho heu de fer més!! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  9. J'adore cette recette! ce coulis de fraises pour pimenter ce délice de la passion Rolandienne!
    Bravo les artistes de Barcelone et s'il vient déguster cetrésor,dites-le moi bien en avance!
    (j'aimerais bien mettre aussi cette photo avec la clef de sol,sur mon blog) Bises à vous Gloria et Josep!
    BRAVO

    ResponElimina
  10. Aquest pastís faria les delícies de la meva mare, li agraden moltíssim les postres de músic. Estic segura que el Rolando també es deliria amb aquest pastís!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  11. Nois felicitats ! Que ben trobat!

    Uns postres tradicionals, senzills i autèntics, gens sofisticats li escauen d’allò més bé a la personalitat del Nen i amb el toc de passió que el caracteritza. Postres de músic per un músic en tota l’extensió de la paraula, en agraïment per arribar al cor de la gent, per fer-los feliços com ho han fent des de sempre tal com dieu “ animant les festes populars” . Si senyor! Rolando porta la festa amb la seva veu i estic convençuda que estarà encantat de tastar-lo.

    I tant que li heu de portar quan torni al Liceu! És una promesa, d’acord?


    Pd. Glòria quin fragment que has triat, eh? La passió de Puccini en la seva màxima expressió!

    ResponElimina
  12. Núria,

    Boníssim i ja no en queda!.

    Sargantana,

    Unes postres ben catalanes i delicioses!.

    Maria Teresa,

    Ja m'agradaria que ho sabés que hem fet aquest post i que si més no, li fes gràcia l'anècdota.

    Gemma,

    Què millor que unes postres de músic per a un cantant excepcional?. Ja ens agradaria que passés per casa a tastar-lo!!. Ah! i la gelatina, ja pots veure que va molt bé.

    Glòria,

    Moltes gràcies. Trobo que les postres de músic era la recepta adequada i el fragment de la Bohéme, amb la força de Puccini i alhora molt emotiu.

    Carme,

    Moltes gràcies. Està bé això de combinar música i gastronomia, no et sembla?.

    Teresa,
    De res, ha estat un plaer fer aquest pastís per al post dedicat al Rolando. Encantats que hagis fet un post avisant del nostre.

    Mercè,

    La veritat és que això de combinar música i gastronomia ho havíem pensat alguna vegada, però la Yvette ens ha donat l'empenta.


    Yvette,

    Nous sommes heureux d'avoir ces desserts préparés par le musicien dédié Rolando. Nous avons voulu symboliser le rouge avec de la passion, il la met quand elle chante, et nous avons estimé que le coulis de fraises serait un bon point.

    Nous sommes très heureux que vous ayez fait une mention de notre post à votre blog.

    Une très forte accolade et à bientôt

    Beth,

    Doncs si t'animes a fer-lo per a la teva mare, ja ens ho explicaràs. Ja m'agradaria que el Rolando tastés aquestes postres. En qualsevol cas, les hauríem de repetir, ja no en queda!.

    Teresa,

    Això va començar amb el suggeriment-repte de la Yvette, i ara la promesa, uf!!! quin compromís!. Si ho féssim, ens acompanyaríeu totes les villazonistes, eh?.

    T'agradat el fragment, tu que també ets pucciniana com jo?

    ResponElimina
  13. Dalo por hecho! Todas las villazonistas, será un placer!!!

    Que si me ha gustado, dices?? No lo dudes!!!

    ResponElimina
  14. Teresa,

    Tant de bo que ho poguéssim fer, però quina responsabilitat!!!. Ens hauríem de treballar alguna influència, ja, ja!

    ResponElimina
  15. Avui a casa Glòria hagueres triumfat pq el music ens fasina!!

    Records

    ResponElimina
  16. Anna,

    Unes postres ben catalanes que podrien servir per celebrar la victòria del Barça!

    ResponElimina
  17. Això si que es un veritable postra de music,Molt maco!!!!!

    ResponElimina
  18. Espectacular, muchísimas gracias! creo que refleja muy bien a nuestro ídolo: una variedad increíble de posibilidades, combinadas através de la pasión! Y que hermosura el dúo de la Boheme en el Berlin Concert! Gracias=)

    ResponElimina
  19. Increíble!!!!! Repte totalment superat i amb matrícula d'honor!!!!
    Fantàstica la combinació del pastís, la clau de sol i el fragment!!!
    Ptnts

    ResponElimina
  20. Dolors,

    A nosaltres també ens agraden les postres de músic, amb una copeta de moscatell, delicioses! i quan ens ho van proposar, no vam dubtar que era la millor opció.

    Florencia,

    Precisamente la pasión era algo que queríamos reflejar, muy característico de Rolando. El fragmento de la Bohéme es fabuloso, con la potencia de Puccini, pero con el encanto y la sensibilidad de los dos cantantes.

    Xaro,

    Moltes gràcies. El pastís va sortir molt bo, la música, una de les meves preferides i la clau de sol, el toc de color vermell.

    ResponElimina
  21. Quina energia, aquest pastís és de supervivència
    Moltes felicitats
    Ester

    ResponElimina
  22. Ester,

    El pastís és una mica bomba calòrica però un dia és un dia!

    Fins aviat

    ResponElimina
  23. Glòria, fantàstica presentació!!! M'ha encantat!!!!
    Petunets,
    Eva

    ResponElimina
  24. Repte superat amb nota!! Magnific el postre, a l'alçada d'aquell a qui va dedicat. I no digam el duo...i com a "guinda" la victòria del Barça. Un dia rodo! Enhorabona per tot.

    PD. Si va al Liceu ens tindreu amb vosaltres per dur-li el pastis

    ResponElimina
  25. Sempre ha estat un plaer prendre cafè a casa vostra i ara que us conec personalment encara més.Salutacions
    Rosa Mª

    ResponElimina
  26. Eva,

    Una tradició catalana que val la pena conservar!

    Cristina,

    Moltes gràcies. Aquesta interpretació que fan de la Bohéme és de les que més m'agraden. T'imagines que ho poguéssim fer això de regalar-li el pastís?. Somniar no costa gaire!.

    Rosa Mª,

    També va ser un plaer per nosaltres conèixer-nos personalment. Seguirem visitant ben sovint el teu bloc, per veure les teves recomanacions sobre temes que ens interessen.

    Una abraçada

    ResponElimina
  27. hola amics, el postre de músic renovat, original, divertit!!! i la clau de sol de coulís vermell. Quina proposta més original, penso que heu superat el repte amb nota!!!! molts petons.

    ResponElimina
  28. jo no sóc ni de bon tros tan melòman com vosaltres, però em sembla que amb unes postres com aquestes em costaria menys entendre l'òpera :)

    ResponElimina
  29. Estava clar que volíem fer unes postres, doncs llavors què millor que les postres de músic?. I la clau de sol no va quedar malament oi?.

    Manel,

    Doncs comença per les ametlles i acabaràs escoltant la Bohéme, ja, ja.

    Una abraçada

    ResponElimina
  30. Esplèndides, noctàmbuls, aquestes postres dedicades a Villazón. La clau de sol en vermell com a símbols de la música i de la passió, així com la claríssima referència als músics a partir del nom d’aquests entranyables postres els converteixen, sense cap mena de dubte, en un sentit i vibrant homenatge a qui tant ens ha fet sentir i vibrar. L’enhorabona més sincera!

    ResponElimina
  31. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  32. Enric,

    Moltes gràcies. Ara només falta que tot es resolgui bé i que poguem tornar a escoltar el Rolando amb la mateixa emoció com ho hem fet fins ara. I les postres de músic, la millor manera de desitjar-li una total recuperació. Si ell sabés com n'eren de bones!!!

    ResponElimina