dijous, 14 de maig de 2009

REALMENT SÓM AL 2009 ?

Ahir, com bon aficionat (no hooligan) a l’esport que sóc, vaig seure davant el televisor disposat a gaudir d’una nova exhibició futbolera d’aquest Barça del segle XXI.

Segle XXI?, per moments em vaig haver de gratar els ulls per creure la increïble retransmissió televisiva que estava veient. Una retransmissió pròpia dels millors temps del franquisme i tot i que veia les imatges per TV3, aquestes provenien de la nacionalista televisió espanyola. Una televisió pública que paguem amb els nostres impostos.

M’havia de fixar molt, perquè per moments, dubtava si les imatges eren en color o en blanc i negre. Veient el Messi, el Piqué i el Bojan, era clar que eren en color, però us ben juro que hi va haver moments memorables que em van fer dubtar del que veia.

La retransmissió esportiva va ser tan desastrosa que fins i tot les d’Antena 3 semblen molt bones, però pel que fa a la part no esportiva, ...... no se m’acut l’adjectiu adient.

Abans del partit, a les Espanyes, hi havia dues grans preocupacions: 1) a les grades no es veurien massa banderes espanyoles, i 2) preveien grans xiulades al “himno nacional” i als reis d’Espanya.

Per tal que això no transcendís, i seguir mantenint enganyats a la resta de ciutadans de l’Estat, es van prendre mesures. A saber, d’ikurriñes n’hi havia un fotimer, però per art de màgia no se’n va veure gairebé cap per televisió. De senyeres encara se’n van poder veure algunes. És a dir, no hi ha “rojigualdes”, doncs esborrem la resta i ja està. Pel que fa al “himno nacional”, la xiulada va superar de llarg la pitjor de les previsions, per tant què va fer la inefable televisió espanyola?, tallar les imatges i connectar amb Barcelona i Bilbao per veure “l’ambient”. Després d'aquesta "gran primícia informativa", tornen les imatges de València. Ah! “el himno” ja s’havia acabat i començava el partit. Però cap problema, durant el descans passen les imatges dels equips escoltant “el himno” amb la música a tota pastilla i el so d’ambient (els xiulets) silenciats. D’això se’n diu censura oi?, o potser “democràcia hispana”?

Aquesta és la manipulació que intenta silenciar permanentment els nacionalismes basc i català, imposant (com sempre per la força) el nacionalisme “ejpañol”... I després s’estranyen que hi hagi gent que reclami la independència.

Atenció, estem parlant només d’un partit de futbol, fixeu-vos bé, si en un acte esportiu de dues hores són capaços de cometre tantes aberracions, faríem bé en preguntar-nos quantes n’estan cometent durant les 24 hores del dia de cadascun dels 365 dies de cada any, de tots aquests anys?

Però tranquils, aquí no passa res. El Barça ha guanyat i tots estem contents, i tota la “caspa” que seguim patint, .... ens l’empassem i a tirar endavant!
-

19 comentaris:

  1. Estic d’acord Josep.
    Jo opto per escoltar en Puyal, ves on hem hagut d'arribat (i mentre escolto faig el bloc, tot cal dir-ho), però la pregunta és, que fem jugant la Copa del Rey?. Si acceptem això hem d’empassar-nos tot lo altre.

    ResponElimina
  2. Bon post, si, la retransmissió de TVE semblava del franquisme... Però és que a les españas no hi estan encara?

    ResponElimina
  3. Bé, hi ha coses que per molt que s'amaguin no es poden silenciar. Les imatges dels jugadors del Barça,formats, mentre tocaven el "himno nasional", amb unes cares de desconcert (i aquí que pasa? i ara que fem? ) es impagable. La càmera els repasa un per un, i es nota perfectament, encara que no se senti, que pasava algo.
    I el millor de tot, el comportament cívic, amistós, de mutua simpatia, de les dos aficions entre si. Tinc unes ganes de veure-ho al Crackovia!.
    Ahh, i jo no soc gens futbolera...

    ResponElimina
  4. Joaquim,
    Totalment d'acord amb el que dius. M'agrada que guanyi el Barça perquè basicament "molesta". Ara bé, no m'emociona el petó de Puyol a la senyera o que el Masip es declari "no espanyol" (Victor Alexandre, "Jo no sóc espanyol" ed.Proa 1999), per posar dos exemples blaugrnes. M'emocionaria que ambdos haguessn renunciat, si ho creien així, a defensar uns colors que no són els seus. Però el Barça juga (probablement no te més remei) amb "el sóc però no sóc" que tant agrada a alguns sectors de la societat catalana, que així es senten cómodes.

    Sara,
    Efectivament, la retransmisió semblava franquista, però jo penso, que el franquisme no ha desaparegut mai, només s'ha disfressat de demócrata.

    Teresa,
    Els jugadors del Barça no entenien res de res, al menys gent com l'Eto'o o el Messi (tan patriotes ells), suposo que el Piqué, el Puyol o el Xavi, a banda dels jugadors de Bilbao, ho entenien perfectament.

    ResponElimina
  5. Ufff Josep! jo quan va començar el partit em vaig quedar adormida. És a dir que no me'n vaig enterar de res!!

    Ara si que jo que no sóc futbolera tinc unes ganes de que acabin de guanyaro tot i que s'acabi tot lo dia Barça Barcça barça.

    Records.

    ResponElimina
  6. Nosaltres som tan inocents...Esperàvem la pitada,i quan no la vam veure, no vam pensar que ho féssin amb mala fe,però després ho hem vist clar! No hi ha dret!. I visca el Barça!

    ResponElimina
  7. Josep, fantàstica la teva reflexió que comparteixo completament!
    D'això se'n diu "democràcia del segle XXI", impressionant!!
    També vaig sentir que abans d'entrar a l'estadi van requisar moltes pancartes que deien "Catalunya is not Spain". Censura?
    I no hem d'oblidar que l'esport i la política van molt més lligats del que ens pensem! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  8. Anna,
    Si no t'agrada el futbol, entenc que et quedessis adormida, però et vas pedre el millor (a banda del futbol, es clar) que va ser el xou inicial.

    Anna,
    Amb els anys qui més qui menys anem perdent la innocència. Tot hi això no ens deixa de sorprendre el cinisme d'alguns en determinades ocasions.

    Mercè,
    Tens tota la raò, politica i esport van molt lligats. Les dictadures (feixistes, comunistes o de qulsevol tipus) sempre han usat l'esport com arma propagandística. Alguns mitjans és queixen que el partit d'ahir estava molt polititzat, i jo pregunto, potser no estan polititzats els partits de la selecció espanyola?

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  9. Bona Nit!!!!
    A tv3 t'asseguro que només sentíem en Pere Escobar i en Pitsi, tot dos culers fins a la medul·la.
    Si tothom hages fet com jo , només vaig veura els gols del bARÇA i les dues aficions tan ben compenetrades.Bascos i Catalans , som els millors!!!!
    No tenim que deixar que ens vulguin despistar-nos amb altres coses i que no poguem gaudir d´aquest barça que tenim aquest any .....
    Visca el Barça!!!!!

    ResponElimina
  10. Jo no voldria fer un discurs dels bascos i catalans, però tradicionalment els bascos han passat mot i molt dels catalans i nosaltres amb aquest complexa de inferioritat que ens caracteritza, sempre al darrere com a gossets.
    Puyol, Xavi o Pique, quan els criden per jugar a la selecció espanyola no ho dubten ni un moment, la pela és la pela i la carrera és la carrera. Poden entendre el que passa a la grada, que jo francament no hi estic d’acord, si no vols pols no vagis al era. Altre cosa és la manipulació de la telecisió espanyola, també sota la direcció socialista. Igualet que a l’època del Acebes, vaja.
    Tendim a donar-li a tot, una importància transcendental que no existeix.
    El Barça, esportivament parlant està a un nivell com mai. Això és el més important. Parlar de les aficions com d'un únic pensament, em sembla que és un pel perillós. Recordeu que a la afició i fins i tot a la junta del Barça hi ha gent amb ideologies no gaire sobiranistes, per dir-ho molt suament.
    El fet nacionalista forma part de la marca que cal vendre, però no és pas el sentiment de la Junta, començant pel president Laporta amb un passat, un present i un futur, ideològicament molt confós.
    Està molt bé identificar el Barça amb un País, però a mi em fa tot l'afecte que forma part de merchandaising.
    A Catalunya, malauradament hi ha un excés de merchandaising nacional, però al hora de la veritat ja ens va bé així. Això de jugar al Barça i a selecció espanyola és el que dona més redits, una vegada més el peix al cove, és la màxima que ens caracteritza, això si, ho volem vestir molt més radical, per sentir-nos més a gust.
    Ho sento, m'he quedat descansat.

    ResponElimina
  11. Josep,
    M'agrada molt el que dius perì si els esportistes catalans renuncièssin a participar en qualsevol dels esports de les Espanyes, tots veurien sacrificada la seva carrera i no tindrien fama ni diners. Per desgràcia l'anàlisi que fa en Joaquim en el seu segon comentari és molt certa. Fem petons a la petita senyera mentre defensem la rojigualda. Hi hauria molt de que parlar sobre nosaltres mateixos...
    Amb afecte. records a la Glòria.

    ResponElimina
  12. Menys esport i més política: independència ja, collons!!!!!

    Dit això, signaria el teu post sense moure ni una coma...

    Salut, república i independència!

    ResponElimina
  13. Dolors,
    Si ets una bona barcelonista, aquest any gaudiràs com mai.

    Joaquim,
    Signo tot el que dius, sense treure ni una coma.

    Glòria,
    Tens raó quan dius que si algun esportista renunciés a representar a Espanya vuria molt perjudicada la seva carrera. Això és una mostra més de la democràcia hispànica, que ha d'amenaçar amb la desqualificació a tot aquell que no s'avingui als seus capricis.
    Això no passa ni a Alemanya ni a Anglaterra, però l'estat espanyol és a anys llum de les pràctiques democràtiques d'aquests paisos. I s'hi volen comparar!!

    Massitet,
    Jo també penso com tu, però malauradament ens estaballem contra un mur d'interessos de tot tipus. Mentre els mitjans estiguin en mans de qui estan, la gent viurà manipulada i enganyada i seguirem sent "feliços" si guanya l Barça.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  14. Ja tens raó, sembla que guanya el Barça i ens oblidem de tantes i tantes coses...Salutacions

    ResponElimina
  15. Des del precís moment en què hom paga tots els seus impostos a un estat té el dret absolut a tots els drets que això li atorga, pel que no entenc el perquè el Barça, per exemple, hauria de negar-se a participar en una copa pel fet que dugui un nom identificatiu d’aquest estat. O és que la Lliga de futbol i de tota la resta d’esports no són també les del mateix estat? Manifestar el rebuig és tan lícit com manifestar l’adhesió, el que ja no és lícit és manipular, i celebro que en un país on no dimiteix ni déu, fessin dimitir al responsable directe d’aquesta manipulació.

    I faig meves les paraules, en el post anterior, de Maia: "Guanya el Barça, i ens oblidem de tantes i tantes coses!"

    ResponElimina
  16. Maia,
    Totalmnt d'acord. El Barça a banda de "fer país" (és molt discutible quin tipus de país), serveix per fer que la gent s'oblidi de moltes coses molt més importants. O sigui que tot i ser un sentiment popular, juga clarament a favor dels poders establerts.

    Enric,
    Tens raó, si paguem tenim dret.
    La finalitat de polititzar l'esport (o qualsevol altra activitat lúdica o cultural) és basa en la teoria/pràctica que van inventar ja fa més de 2000 anys els romans "panis et circensis". Per descomptat, a banda hi ha temes tan bàsics com la censura o la tergiversació de la informació. D'això, els mitjans (públics o privats) en saben molt, la diferència és que els públics els paguem els ciutadans.

    ResponElimina
  17. Totalment d'acord. Aquesta imatge encara no l'havia vist. Tela marinera...

    ResponElimina
  18. Ja saps què pense de tot plegat. Hi estic totalment d'acord amb tu. Vergonyós el tracte informatiu del partit.

    ResponElimina
  19. Francesc,
    El tracte informatiu del partit va ser vergonyós, però al director d'esports de TVE el van cesar per no retransmetre l'himne espanyol en directe, NO PER LA MANIPULACIÓ posterior!. És extraordinari, digne d'apareixer en el Guiness com a rècord de nacionalisme ranci.

    ResponElimina