divendres, 15 de maig de 2009

VILLAZÓN, LA PASSIÓ EN STAND BY


El passat 29 d’abril vam llegir en el bloc de les amigues Villazonistes, que el Rolando Villazón suspenia totes les actuacions fins a finals d’any, ja que li han diagnosticat un quist a les cordes vocals i per tant s’ha de sotmetre a una intervenció quirúrgica i necessitarà un cert període de temps per a la recuperació plena.

Tal i com va explicar el mateix Villazón en un comunicat de premsa pocs dies més tard, això és una circumstància poc agradable però força habitual en els cantants d’òpera i per tant els especialistes mèdics coneixen molt bé com tractar-ho.

Des del nostre bloc, i com aficionats a l’òpera i admiradors del gran tenor mexicà, desitgem una ràpida recuperació i que torni a cantar i encantar el més aviat possible, ja que trovarem a faltar la seva passió dalt d’un escenari.

Mentrestant, us deixem al Rolando Villazón interpretant un dels fragments més populars de la Manon de Massenet, representada al Liceu el juny del 2007 juntament amb la Natalie Dessay, una altra cantant que també va haver de pasar un parell de vegades pel quiròfan per problemes a les cordes vocals.

Ànims Rolando, t’esperem !


11 comentaris:

  1. Gràcies pel suport al NEN ! Precisament, el cirurgià que intervindrà a Rolando és el mateix que va operar a la dessay (abans d'aquesta Manon). Esperem que el nostre tenor faci tota la bondat que cal, reposi una temporada (ell que es tan actiu), faci cas als consells dels especialistes en recuperació i, quan tot això estigui pasat, el tornem a tenir plenament en forma.
    Estic segura que encara ens quedem moltes inolvidables sessions villazoneres per viure!

    ResponElimina
  2. El que calgui...perque pugui tornar ple d'energia i passió.

    ResponElimina
  3. Tal com dieu, és una operació força habitual entre els cantants d’òpera i la prova la tenim en la mateixa Natalie Dessay, afortunadament ja recuperada, o el mateix Carlos Alvárez , en procés de recuperació i a tants altres . L’instrument d’un cantant és extraordinàriament sensible i s’ha de cuidar com cal. Ara toca parar i fer bondat.
    Nosaltres, el seu públic, esperarem pacientment la seva tornada.

    ResponElimina
  4. Amigues Villazonistes,

    Al igual que vosaltres, esperem la plena i ràpida recuperació del Rolando, que com molt bé diu la Teresa, encara té moltes sessions inolvidables per oferir-nos. Ara. però toca fer bondat.

    Una abraçada a les tres.

    ResponElimina
  5. Je suis votre blog (grâce à Treresa) Gloria et Josep et c'est du bonheur de suivre vos recettes! oui notre amour pour Rolando est peut-être en stand-by mais je crois qu'on écoute plus ces cds et moi je me repasse sans cesse mes airs préférés ! donc il occupe dans nos coeurs et mémoire encore plus de place car de toute façon on ne peut plus courir le monde pour essayer d'avoir une place... cela reviendra!
    Je me demande si vous ne pourriez pas 'inventer' une recette catalane pour Rolando, la Rolanda....assoluta des desserts ou des entrées ou un plat de morue a la rolando...qu'est-ce qu'il aime
    en cuisine? beaucoup d'épices comme chez lui?
    une abraça a les duo(?)

    ResponElimina
  6. Ja, ja, Yvette, eres genial! una receta de XXXXXX "a la Rolando", como los caneloni Rossini...
    Au, cafeters, a veure si feu servir la vostra inventiva i el vostre art...tot un repte !

    ResponElimina
  7. Ens apuntem a la idea de la Yvette...per Rolando..., per que la seva recuperació siga ràpida i perfecta, i pugam brindar amb aquesta recepta. Vinga, que vosaltres podeu!!!
    Una abraçada valenciana als dos.

    ResponElimina
  8. Cher Yvette,
    Nous somme trés heureux de vous lire. Ton proposition c'est un peu dificile, mais nous sommes en train d'essayer.
    Una abraçada

    Cristina,
    Ja veurem que és el que se'ns acudeix. Per intentar-ho no quedarà.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Josep,
    M'uneixo a tot el que dius referent a Rolando Villazón. jo també espero que la operació vagi bé i cregui els metges per tornar com en els seus millors moments.
    He apagat el llum i he tancat els ulls per escoltar "En fermant les yeux" ja que en aquesta aria, en el Liceu, vaig descubrir fins on em podia commoure aquest tenor excel·lent. Sabia de la seva bona veu però escoltar-lo a les notes mitges i als pianos va refrendar-me la seva ductilitat.
    Tornarà!

    ResponElimina
  10. L'idée est géniale, Ivette ! Sûr que les “noctàmbuls” ne nous décevront pas!

    Ànims, amics i, des d’aquí, escoltant el duet de l’escena final de “Manon” –no puc veure el “yutub” que heu posat- també envio el meu suport a Rolando.

    ResponElimina
  11. Glòria,
    Eectaivament, aquesta Manon és una de les grans interpretacions del Rolando, i esperem tornar-la a escoltar ben aviat amb la mateixa intensitat.

    Enric,
    Amb la Glòria ja estem rumiant com podriem fer alguna cosa dedicada al Rolando. Esperem tenir-ho llest el proper cap de setmana.

    Una abraçada a tots dos

    ResponElimina