diumenge, 17 de maig de 2009

DINEM AMB LA TXELL I EL KIKE

Fa més d’un any que vam conèixer la Txell i el Kike, i des del primer dia ja vam tenir bones vibracions. Amb el pas dels mesos, la complicitat ha anat in crescendo i ha esdevingut una bona amistat.

Teníem pendent un dinar amb ells des d’aquell dia que vam anar a sopar a La Cuina Vermella de Mollet. Per fi, aquest cap de setmana ha estat possible. Però el fet de trobar-nos i assaborir alguns plats, fets amb més o menys gràcia, però amb gran il·lusió, és tan sols l’excusa que ens hem muntat per tal de passar una estona plegats i xerrar agradablement. I és que per molt bo que sigui un menjar, aquest sempre quedarà mancat d’alguna cosa si no el pots compartir amb la companyia i la conversa que només els bons amics poden aportar.

Les hores van passar volant, com és habitual quan et trobes a gust i la conversa és interessant, per tant ja estem esperant la propera trobada.

Aquests són els plats que vam compartir:



BOMBONS DE RICOTTA I PARMESÀ

Una tapa que vaig veure al bloc de l’Anna, del Kiwi Blau, molt fàcil de preparar i molt saborosa.

Ingredients:

- 150 gr de formatge ricotta
- 35 gr de formatge parmesà ratllat
- 2 cullerades soperes de llavors de sèsam

Preparació:

Per fer les boletes de formatge, es barreja bé en un bol el formatge ricotta i el parmesà fins que quedi una crema homogènia, que es pugui manipular. Fer boletes amb la crema i arrebossar-les amb les llavors de sèsam.

CULLERETA D’ESCOPINYES AMB TARONJA

Una altra tapa que vaig veure als blocs de l’Eva, del Cullerot Festuc, i de l’Anna, del Kiwi Blau. Una altra manera de menjar les escopinyes.

Ingredients:

- Una llauna d’escopinyes
- Una taronja
- Pebre
- Oli d’oliva

Preparació:

Fer una vinagreta amb el suc de les escopinyes, l’oli d’oliva i el pebre.

Tallar a pèl els grills de la taronja.

Presentar unes quantes escopinyes amb la taronja i una mica de vinagreta.

CULLERETA DE BACALLÀ AMB OLIVADA

Una altra cullereta ben senzilla, amb una combinació de colors.

Ingredients:

- Bacallà esqueixat
- 1 tomàquet madur
- Olivada
- Sal
- Oli d’oliva

Preparació:

Treure les llavors del tomàquet, ratllar-lo i amanir-lo amb una mica de sal i oli d’oliva.

Posar una mica de tomàquet al fons de la cullereta, disposar una mica de bacallà esqueixat i decorar amb una boleta d’olivada.

MOUSSE DE FOIE AMB REDUCCIÓ DE PEDRO XIMÉNEZ

Una tapa inspirada en la que vaig veure al llibre Passa’m la recepta, de la Marta Carnicero, amb alguna modificació.

Ingredients:

- 100 g de foie
- 150 ml de nata per muntar
- 150 ml de Xerès Pedro Ximénez

Preparació:

Posar el xerès en un cassó al foc, i deixar que es caramelitzi.

Triturar el foie amb la nata fins aconseguir una crema fina, amb consistència de mousse.

Posar una mica de reducció de Pedro Ximénez al fons del gotet i disposar a sobre la mousse de foie.

Decorar amb unes panses.

PHILO D’ALBERGÍNIA, PORRO, FORMATGES I NOUS

Aquesta és una recepta de l’Escola de Cuina Montserrat Seguí, que dirigeix la seva filla Marta. És una recepta que em va donar una amiga que assisteix regularment a les classes d’aquesta escola.

Ingredients per a 4 persones:

- 2 albergínies
- 2 porros
- ½ dl d’oli d’oliva i 30 g de mantega
- 75 g de nous
- 100 g de formatge parmesà ratllat
- 100 g de formatge emmental ratllat
- 4 fulls de pasta philo
- Barreja d’enciams

Preparació:

Rentar les albergínies, tallar-les ben primes amb una mandolina i deixar-les en una escorredora amb sal, durant 20 minuts. Assecar les làmines d’albergínies amb paper de cuina i posar-les en una safata de forn, lleugerament amanides amb oli. Coure-les al forn, escalfat a 180ºC, durant 20 minuts. Deixar-les refredar, tallar-les a trossos petits i reservar-les.

Escalfar l’oli i la mantega i estofar els porros nets i tallats a tiretes fines.

Triturar les nous i afegir-les a les verdures, juntament amb els formatges.

Dividir cada full de pasta philo en sis trossos i el farcit en vuit parts.

En una safata de forn, disposar quatre trossos de pasta philo, pintar-los lleugerament amb oli i cobrir-los amb quatre trossos de pasta philo més. Posar una part del farcit sobre cada ració i tornar a posar dos fulls més de pasta philo en cadascuna d’elles. Repetir l’operació i acabar amb pasta philo.

Introduir la safata al forn, escalfat prèviament a 170ºC, i daurar la pasta amb el gratinador i aire. Vigilar que no es cremi la pasta, ja que es torna daurada molt ràpidament.

Acompanyar el cruixent de pasta philo amb una barreja d’enciams.


FRICANDÓ DE LLAGOSTINS

Del llibre del David Lienas La cuina mediterrània, aquesta recepta que és una adaptació seva del tradicional fricandó de carn de vedella.

Ingredients per a 4 persones:

- 20 llagostins
- 350 g de cebes de Figueres
- 300 g de pastanaga
- 200 g de tomàquet canari pelat i sense llavors
- 4 alls
- 350 g de gírgoles
- 20 g de moixernons secs
- 25 g de ceps secs
- 50 g de farina
- 25 ametlles torrades, pelades i picades
- 200 cl de vi blanc
- 1 fulla de llorer
- Una branqueta de farigola
- Ciboulette per decorar
- Pebre negre
- Sal
- Oli d’oliva
- 600 ml de fumet de peix

Per a la picada:

- Oli d’oliva verge extra
- Fulles de julivert picat
- ½ all

Preparació:

Pelar les cues dels llagostins de manera que el cap quedi adherit al cos de l’animal. Reservar les pells dels llagostins per preparar el fumet. Fregir els llagostins en oli d’oliva en una cassola a foc viu, Fer-los volta i volta, enrossir-los per fora i deixar-los crus per dins. Reservar-los.

Ofegar la ceba picada ben fina a foc lent en l’oli de fregir els llagostins fins que comenci a estar rossa. Afegir-hi la pastanaga pelada i tallada ben fina i deixar-la ofegar a foc lent fins que s’enrosseixi.

Mentre la pastanaga es cou, netejar bé les gírgoles, tallar-les a trossos grossos, saltar-les en una paella a foc viu amb molt poc oli, salpebrar-les i, quan hagin desprès tota l’aigua, abocar-les al sofregit. Abocar-hi el tomàquet i deixar-lo ofegar fins que hagi desprès tota l’aigua de vegetació. Mesclar-hi les ametlles picades i deixar-les ofegar.

Rentar els bolets secs procurant que no els quedin restes de terra. Es poden posar en remull en aigua perquè s’hidratin i la deixin anar, però els bolets perdran una mica de gust. Un cop estiguin els bolets nets, afegir-los al sofregit i deixar-los ofegar bé.

Desglaçar-ho amb el vi blanc i deixar que se n’evapori l’alcohol.

Afegir la farina al sofregit i ofegar-la a foc molt lent. D’aquesta manera es farà més digerible. Mullar-lo amb uns 600 ml de fumet de peix ben calent. Remenar-ho bé per deixatar la farina. Salpebrar-ho i afegir-hi el llorer i la farigola, lligats. Deixar coure el guisat fins que el conjunt adquireixi consistència de napat. Afegir-hi la picada.

Just abans de servir, escalfar els llagostins amb el sofregit a foc lent.

SOPA DE MADUIXOTS, FLAM DE PANNACOTTA I CRUMBLE
Una altra recepta de l'Escola de Cuina Montserrat Seguí, que també em va passar l'amiga que em va passar la de la pasta philo. Em sembla que m'hauré d'apuntar a alguna classe d'aquestes!.
Ingredients per a 4 persones:

Per a la sopa de maduixots:

- ½ kg de maduixots
- 75 g de sucre
- Unes gotes de suc de llimona
- 1 dl d’aigua

Per al flam de pannacotta:

- ¼ l de nata líquida per muntar
- 50 g de sucre
- 1 beina de vainilla
- 2 fulls de gelatina

Per al crumble:

- 25 g de mantega
- 25 g de farina
- 25 g d’ametlla en pols
- 25 g de sucre moreno

Preparació:

Per fer la sopa de maduixots, rentar-los, tallar-los a trossos i deixar-los macerar durant 20 minuts en el sucre i unes gotes de suc de llimona. Triturar-los i posar-los en un cassó al foc, deixar-los coure 5 minuts a foc lent, retirar-los i reservar-los.

Per fer la pannacotta, escalfar la nata líquida, dissoldre el sucre i perfumar amb la beina de vainilla, fins que arrenqui el bull. Fora del foc, afegir la gelatina prèviament remullada en aigua freda i escorreguda. Posar la mescla en els motlles i deixar que quallin. Per poder desemmotllar més fàcilment la pannacotta, és millor que estigui congelada i descongelar-la unes hores abans, perquè agafi la consistència de flam.

Per fer el crumble, barrejar tots els ingredients fins aconseguir una pasta com d’engrunes. Posar-les sobre una silpat i coure al forn durant 8 o 10 minuts, fins que agafin color daurat.

Per servir el plat, en un plat fons posar un flam de pannacotta, posar al voltant la sopa de maduixots i decorar amb el crumble.

I per acompanyar el cafè, unes receptes de la Pastisseria Canal, de Barcelona, que vaig veure al programa Cuines, de TV3, una setmana dedicada a la cuina dels bombons a casa.

ROQUES BLANQUES

Ingredients:

- 2oo g de palets d’ametlla torrada
- 50 g de festucs
- 75 g d’albercocs secs
- 190 g de xocolata blanca

Preparació:

Desfer la xocolata al bany maria o al microones a potència molt baixa, i remenant molt sovint.

La recepta diu temperar la xocolata fins que estigui a 28 graus, però com que jo la vaig desfer al microones a potència molt baixa, em va quedar desfeta i poc calenta, així que em vaig estalviar el pas de temperar-la.

Incorporar els palets d’ametlla, els festucs i els albercocs tallats a trossets i remenar-ho bé.

Fer muntanyetes de xocolata sobre un paper de forn i deixar refredar els bombons a la nevera.

BOMBONS DE TARONJA

Ingredients:

- 100 g de nata
- 50 g de melmelada de taronja amarga
- La pell de mitja taronja ratllada
- 225 g de xocolata negra
- 15 g de mantega
- 25 de cacau en pols

Preparació:

Fer bullir la nata en un cassó, incorporar-hi la melmelada de taronja i remenar-ho tot.

Després, posar la xocolata trossejada en un bol i afegir-hi la nata i la melmelada bullint. Remenar-ho i incorporar-hi la pell de taronja i la mantega a temperatura ambient. A continuació, folrar una safata amb paper film i abocar-hi la xocolata.

Deixar-ho refredar a la nevera durant 24 hores. Per acabar, desemmotllar la xocolata, tallar-la a quadradets i cobrir-los amb cacau en pols.

S’ha de tenir cura que aquests bombons estiguin freds, ja que mentre són a taula i van guanyant temperatura, s’estoven una mica.



Per acabar només volíem deixar constància que, la Txell i el Kike tot i venir motoritzats, ens van dur uns lliris preciosos del jardí de casa seva.

Gràcies amics i fins ben aviat.
-

38 comentaris:

  1. Caram, quin dinar!!! Heu pensat mai a posar un restaurant "d'haute cuisine", vosaltres? M'imagine que la Txell i el Kike devien al·lucinar amb el dinar, tot i que ells també fan uns àpats que Déu n'hi do!!! Un post magnífic!!! M'apunte les receptes per si mai tinc convidats a casa. Un 10!! I perquè no us en puc posar més!!!

    ResponElimina
  2. Quin dinar i quina bona trobada, felicitats als cuiners i també als comensals
    Una abraçada
    Ester

    ResponElimina
  3. Perdoneu-me però això no és un dinar. És un banquet. Que bó ha de ser tot. Directe a pendents, però tot el post sencer. Salut!!!!

    ResponElimina
  4. Woooola, quin dinar. Això dels cafés de nit versus els olletes és una mica com aquells tebeos en els que Superman feia equip amb Batman, o en què La Masa lluitava contra La Cosa. Duel de titans amb un dinar a l'alçada!

    ResponElimina
  5. Nois, quina passada de menú!!!M'ha agradat tot, però les postres són espectacular, perque tenen una presentació excel.lent!!. Seguro que vau passar una bona vetllada.

    Núria
    Petons

    ResponElimina
  6. Això era un dinar, un sopar, eran 4 ,eran 12 Quans erau?
    Quina sort ser amics amb aquesta parella!!!
    Moltes felicitats per tot..

    ResponElimina
  7. Francesc,

    Moltes gràcies pel teu 10!. La veritat és que fa il·lusió preparar plats pera un àpat en bona companyia.

    Ester,

    Moltes gràcies. És el que diem, en bona companyia l'estona passa que no te'n adones.

    Olles,

    Doncs si fas algun d'aquests plats, ja ens ho explicaràs, espero que t'agradin.

    Mar,

    Suposo que és un lapsus lingüe, però era la parella vermella qui va ser a casa, encara que segur que amb els olletes o amb tu també ho hauríem passat molt bé. I res de competició, que les competicions fan patir massa, ja, ja.

    Núria,

    Volia fer unes postres que no fossin pesades i crec que van anar força bé. Va ser una trobada excel·lent.

    Dolors,

    Érem quatre i ens sentim afortunats de compartir amistat amb amistat amb la Txell i el Kike.

    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Donem fe de que el dinar va ser magnífic, immillorable, de 'luju', dir que les fotos poden només revelar-vos l'aspecte meravellós dels plats. però fruir de sabors, textures i flaires va ser un regal només reservat a nosaltres.

    De tota manera, el millor de tot: la companyia de la Glòria i el Josep! Uns amfitrions adorables!

    Gràcies amics! Us estimem!

    ResponElimina
  9. Sí, volia dir els vermells, és clar! Acabava de llegir els olletus, hehehe.

    ResponElimina
  10. Parella,

    No sigueu exagerats!. Quan un dinar o un sopar ens fa il·lusió, sempre intentem fer coses noves i que agradin.

    Encantats de ser els anfitrions, ja sabeu on teniu casa vostra!.

    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Una estupidesa com una altra, aci va: rebostejant per la xarxa, he trobat que els flors que us van dur el Kike i la Txell es diuen "Zantedeschia aethiopica" en llenguatge científic. Quines coses s'arriben a descobrir gràcies a l'internet, veritat. Bé, només això.
    A Tavernes en diuen"cales", supose que deu ser un castellanisme a partir del castellà "calas". Salutacions

    ResponElimina
  12. Francesc,

    Nosaltres, d'aquestes flors en diem lliris, per descomptat que no sabíem el nom científic però tampoc sabíem això de cales i calas.

    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Quin menúuuuuuuu!!!! Ni l'Adrià!!! Un luxe que hagiu escollit un aperitiu meu...M'encanten tots els plats, i més d'un el posaré en pràctica!!! Quina feinada vau tenir, xo la companyia s'ho mereixia!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  14. Nois, he quedat encantada amb un menú com aquest. Que ben triats estan tots els plats i possiblement quan tingui que convidar a algú, el faré. Quin fricandó més i més rebo.
    Us felicito..

    ResponElimina
  15. Nois, quin menú 5 estrelles que heu preparat!! :) Una elecció excel·lent! I imagino que igual que el gust! ;)
    Felicitats als cuiners!!
    Petons!

    ResponElimina
  16. Afortunadas ambas parejas. Vosotros por conocer a los "vermellos" como digo yo, que me caen super genial y ellos por haber degustando un menú tan completo y tan fabuloso.
    Besitos sin gluten

    ResponElimina
  17. quina sort per a tots quatre gaudir d'aquest magnífic dinar i de la companyia. felicitats a la cuinera i a tots els afortunats :)

    ResponElimina
  18. Amics del cafè de nit: IMPRESSIONANT!!
    Els plats escollits són magnífics, quina feinada! Corroborem que la companyia de la Txell i en Kike és magnífica! Una abraçada!

    ResponElimina
  19. Eva,

    Hi ha coses que quan les veig als blocs són com un amor a primera vista i aquest aperitiu teu n'és una. Era deliciós!. Quan tenim convidats tothom fa feina però la companyia s'ho val!.

    Maria,

    Tal com diu el David Lienas, és una variació del fricandó tradicional de carn i em va fer goig provar-lo.

    Mercè,

    Moltes gràcies. El primer i el segon plat els vam decidir de seguida, però les postres ens van fer dubtar, perquè no volíem fer una cosa massa pesada.

    María Luisa,

    En este caso la distancia geográfica juega a nuestro favor pero el contacto a través de los blogs también es muy cercano.

    Manel,

    Moltes gràcies. A veure si a la propera classe de la Mireia d'aquest mes de maig ens podem veure i parlem de la trobada blocaire.

    Nuni,

    Els vostres plats també magnífics, eh?. I amb la parella vermella, tot un plaer!.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  20. Bufff... Com he dit a la Cuina Vermella, quina enveja més sana!!! Felicitats!

    ResponElimina
  21. Un menú fantàstic de super luxe, per a uns convidats amb els mateixos qualificatius. Fabulós.
    I felicitats! Es una feinada preparar aquest menú, fer les fotos, i explicar cada recepta tan i tan bé.
    ptns.

    ResponElimina
  22. Carai com us ho munteu, eh? Un sopar de luxe per a uns convidats de luxe!
    Ja tinc preparats tots els ingredients per fer els bombons de taronja!
    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  23. Nois, tot fantàstic: la companyia, el menú triat i l'elaboració dels plats. M'ha encantat tot. Però si hagués de quedar-me amb alguna cosa, triaria els postres: la variació de colors, gustos, textures... No en triaria un, me'ls quedo tots! I és que jo viuria només de postres!
    Felicitats! Sou fantàstics!

    ResponElimina
  24. Sara Maria,

    No volem fer enveja, només volíem correspondre al magnífic sopar (encara que ells diguin que no) de Mollet.

    Ara,

    Moltes gràcies. Si fas algun plat, a veure si us agrada.

    Anna,

    Encara que porti una mica de feina, fa il·lusió preparar plats per als bons amics. I les receptes, m'agrada explicar-les amb detall, perquè a mi també m'agrada trobar-les així, i encara que porta una mica de feina, també es fa de gust.

    Rubén,

    A veure si us agraden els bombons. Sobretots, pensa que es fan una miqueta tous quan agafen temperatura.

    Margarida,

    Saps que a Barcelona hi ha un restaurant que es diu Espai Sucre que tot el menú són postres?.

    ResponElimina
  25. ....no miraré més post abans de sopar...i ara què? em quedo plorant...mirant la meva nevera mig buida!!!! no va sobrar res?
    Ptnts

    ResponElimina
  26. D´aixòoo...ehhh...ummm...trobeu que algun dia podrieu convidar-me a dinar? :) aquest menú és una autèntica passada!!!! estic meravellada, enhorabona!! un petonet (quina enveja, sana ehh, que vos conegueu)

    ResponElimina
  27. ESPECTACILAR!!! Mare de Déu Senyor, quina passada de dinar! Clar que amb uns convidats com aquests el menú havia d'estar a làlçada de la situació... i us asseguro que ho vau aconseguir!
    A veure si comenceu a fer la roda i aneu convidant a dinar a tota la colla, uns darrera dels altres, je je je...
    Felicitats!

    ResponElimina
  28. Quin menú, es brutal! un sopar de luxe, maravillos!
    Petons

    ResponElimina
  29. Glòria, quina feinada, tot de luxe, ben compensat i equilibrat, la idea del fricandó de llagostins me l' apunto, m' ha semblat molt original.

    Preciosos els lliris que et van regalar!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  30. Quin banquet ! i quina companyía.... aix+o sense cap mena de dubtes és le millor, gaudir d´uns bons amics i de la bona gent és el illor que es pot tenir i si a més s´amenitza amb una taula com aquesta que hi hem de dir!
    Doncs que m´alegra que ho hagueu passat tant be.
    molts petons

    ResponElimina
  31. - Es que m´he fet un tall al dit i quina manera d´escriure!!!!

    ResponElimina
  32. Marta,

    Segur qu tens la nevea mig buida?. Segur que alguna cosa hi ha per fer servir amb imaginació!.

    Maria José,

    Moltes gràcies. Juguem amb una mica d'avantatge perquè Mollet i Barcelona no estan gaire lluny.

    Gemma,

    Segur que tots fem igual quan tenim convidats especials. Quan vinguis, les postres les portes tu, je, je.

    Marta,

    Era un dinar!. Imagina't si fos un sopar, buf!.

    Beth,

    El fricandó de llagostin és un pèl entretingut de fer, però val la pena!.

    Mai,

    No et preocupis, em sap greu que t'hagis tallat, però ja ens hem entès, je, je.

    ResponElimina
  33. La meva més sincera enhorabona per aquest excel·lent sopar, ple de detalls per part dels amfitrions, així com, també, la meva més sincera enhorabona pels convidats que van guadir-lo i que de ben segur van saber valorar tots i cadascun dels detalls..., i és que es nota quan un convida a algú pel plaer de convidar-lo i no pas per obligació, oi?

    Pel que fa al comentari d’en Francesc –ja sé que a vegades semblo un “repel·lentet ;) perdoneu, eh?- voldria aclarir que, efectivament, en castellà (sobretot el que es parla fora d’aquí), al que nosaltres anomenem “lliris” en diuen “calas”.

    De tipus de lliris n’hi ha un futimer (al Diccionari d’l’Institut d’Estudis Catalans n’anomena fins a vint-i-set). Basant-me, doncs, en el nom científic que ha dit en Francesc (Zantedeschia aethiopica), he trobat que el els que us van portar la Txell i en Kike el diccionari els defineix com a “lliris d’aigua”.

    ResponElimina
  34. Enric,

    Les coses, quan es fan per obligació, no acostumen a sortir gaire bé, cosa que no passa si es fan de gust, com és aquest cas i per això, ens va fer il·lusió preparar aquests plats per al dinar.

    I no et diem "repel·lentet", eh?, al contrari, ara hem après el cognom d'aquestes flors, nosaltres només els dèiem lliris.

    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  35. Moltes felicitats per aquest dinar, molt complert i amb bona companyia, un 10!

    ResponElimina
  36. Sobretot per la bona companyia, va ser un dinar molt agradable. Els aperitius que vaig veure al teu bloc van agradar molt.

    ResponElimina
  37. Buff quins plats més deliciosos! I si a sobre, te'ls menjes amb bona companyia ja deu ser fantàstic!

    ResponElimina