dimecres, 20 de maig de 2009

ELINA GARANCA

Avui voldria parlar d’una de les veus de la lírica que més està destacant actualment. Es tracta de la mezzo-soprano Elina Garanca. La veritat és que els seus dos darrers discos no paren de sonar a casa, i cada vegada que els escolto m’agrada més la veu i la seva manera de cantar.

Nascuda a Riga (Letònia) l’any 1976, Elina va començar a estudiar música a l’acadèmia propietat de la seva família a Riga i posteriorment es va traslladar a Viena per perfeccionar la tècnica. Tal i com ha confessat en alguna entrevista, li va costar decidir-se per la lírica, ja que de molt jove li agradava molt més la música pop, fins i tot es va plantejar dedicar-se a la comèdia musical. Però finalment un dia es va decidir pel món de l’òpera, suposem que la influència familiar hi va tenir molt a veure, ja que la seva mare havia estat cantant de lieder i el seu pare director de cor.

L’any 1988, quan encara estudiava, i amb només 10 dies, va haver de preparar el paper de Giovanna Seymour de l’òpera Anna Bolena de Donizetti a l’òpera de Viena. Això la va donar a conèixer, i des d’aleshores va començar a participar en altres muntatges operístics com Der Rosenkavalier o Rigoletto.

A partir del 2000 participa en muntatges com La flauta màgica, Hänsel und Gretel i Il Barbiere di Siviglia.

A partir del 2003 comença a interpretar personatges protagonistes a Cavalleria Rusticana, Die Fledermaus, Falstaff, Il Barbiere di Siviglia, La Clemenza di Tito, Cosi fan tutte, l’Stabat Mater, Els Contes d’Hoffmann, Werther i Norma.

Ja hi ha força gravacions seves en el mercat, però el darrer disc gravat en solitari és Bel Canto aparegut a inicis d’aquest any. En aquest disc, Elina Garanca interpreta àries de Donizetti (Lucrezia Borgia, L’assedio de Calais, Roberto Devereux, Dom Sebastien, Maria Stuarda), Rossini (Tancredi, Maometto II) i Bellini (Adelson e Salvani, I capuleti e i Montecchi).

“Di tanti palpiti” de l’òpera Tancredi de Rossini


Aquest any 2009 ha participat entre d’altres a Der Rosenkavalier, Carmen, La Cenerentola o I Capuletti e i Montecchi.

Precisament aquesta darrera òpera ha aparegut recentment en CD. Una magnífica i acurada gravació de la Deutsche Grammophon que compta amb el mateix repartiment que la va representar al Covent Garden de Londres. Podem gaudir d’una sensacional Elina Garanca que comparteix protagonisme amb una meravellosa Anna Netrebko i un molt digne Joseph Calleja. És una gravació que cada vegada que l’escolto més m’agraden les veus, tant de l'Elina Garanca com de l'Anna Netrebko i que em fa augmentar la meva passió per la música de Vincenzo Bellini.

Aquí us deixo un petit però deliciós fragment del duet entre Romeo (Elina Garanca) i Giulietta (Anna Netrebko), de la part final del primer acte de I Capuleti e i Montecchi de Bellini.

Per acabar, només voldria afegir que la veu d’Elina Garanca és fresca i clara i la seva manera d’interpretar és plena de matisos en tots i cadascun dels personatges als quals dóna vida. Sens dubte és una de les cantants amb més projecció del panorama operístic actual, una cantant de la qual ja se n’està parlant molt però que en els propers temps encara se’n parlarà molt més.
-

13 comentaris:

  1. Aquesta noia canta molt i molt bé. A més som de la mateixa quinta. No la coneixia. Salut!!!!

    ResponElimina
  2. Josep; El dúo de Capuletti i Montecchi, sembla que parlin totes dues... i naturalment, no podía falta un fragment -encara que curtet- de Rossini...per que serà?. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  3. Josep,
    No podia ser d'altra manera. A mi la Garanca em té el cor robat. El que canta no pot millorar. De vegades em recorda la jove caballé pels dolços pianíssims i els impecables acabats. Si conserva la veu, i així ha de ser, se'n sentirà molt a parlar.
    rebeu una abraçada Josep i Glòria!

    ResponElimina
  4. Què faria jo sense l'spotify? Hi ha un munt de cosa d'aquesta dona (tot i que no l'últim). Genial!

    ResponElimina
  5. Avui m'ha decidit a comentar ja que en el post hi apareixen els noms de les meues dues veus preferides.
    La Garanca la vaig conèixer de la mà del meu estimat i admirat amic Joseph Calleja quan li vaig demanar que em recomanés, per escoltar, alguna mezzo jove i bona.
    La Garanca i el Calleja tenen uns factors a favor molt importants, són molt joves, 33 ella i 31 acabats de cumplir, ell; i sobretot la consciència de que encara comencen i que el camí de l'aprenentatge és molt llarg.
    Jo mai l'havia escoltat fins fa pocs mesos i com més la sento, més m'agrada. I una mezzo, als 33 anys, acaba de néixer!

    ResponElimina
  6. Amiga Olles,
    Si, si que canta de conya l'Elina Garanca. O sigui que sou coetànies, la diferència és que el Baix Camp és molt mes agradable que Letònia, i de la climatología ja no en parlem!

    JosepB
    Bellini és sensacional, però com molt be dius, que Rossini no falti mai!!.

    Glòria,
    A mi també m'encanta l'Elina, la dolçor i els matissos són impecables i com molt be dius, si es cuida la veu, podem tenir-la en plena forma durant uns quants anys.

    Mar,
    Celebro que siguem del "mateix club" i que hagis trobat gravacions de la Garanca, tot i que no siguin recents.

    Chis,
    Estic intrigat! com vas conèixer al Calleja?. Pel que fa a que una mezzo als 33 anys acaba de nèixer, hi estic totalment d'acord, i de moment sembla que, molt inteligentment, està interpretant un repertori totalment adient a la sea veu.

    Un abraçada a tothom

    ResponElimina
  7. El Calleja el vaig conèixer ara fa un any quan vam fer el Rèquiem de Verdi. Estava esperant el pianista que assajava amb el tenor quan, sense saber com, em vaig enamorar d'aquella veu que sortia de darrera la porta (i això que jo sóc de baixos i barítons, els tenors els odio) i després quan es va obrir la porta em vaig enamorar d'aquell àngel de 2 metres ;)ens vam caure bé i des d'aleshores estam en contacte via mail, facebook... durant les vacances de Pasqua el vaig anar a veure a Rigoletto al MET. Vaig tocar el cel!

    Responent la pregunta que m'has deixat a Can Loi, canto amb la coral de la Universitat de les Illes Balears, dirigida pel mestre Joan Company. Fins fa 2 mesos era soprano primera i ara he baixat als inferns i faig de contralt, sense acabar d'abandonar els aguts.

    ResponElimina
  8. Ei! i merci per l'enllaç, és un honor!!!

    ResponElimina
  9. Chis,
    Molt interessant la història de com vas conèixer el Joseph Calleja. Pel que expliques és veu un tio molt senzill. Nosaltres només l'hem vist una vegada en directe, va ser l'any 2005 al Liceu en un Elissir d'amore amb la Mariola Cantarero. Suposo que quan el vas veure de Duca di Mantua a NY. vas flipar.
    També molt interessant això de cantar en la coral de l'universitat de les Illes Balears, malgrat que facis de contralt (suposo que la veu va cambiant amb el temps no?).
    L'honor es nostre de tenir-te enllaçada ja que així estarem més en contacte i tenim una nova amiga amb qui parlar d'òpera i música.

    Per cert en aquesta adreça trobaràs informació d'òn pots veure el 30 de juny al Joseph Calleja i la Renée Fleming :

    https://www.servicaixa.com/nws/cine/palma_de_mallorca/cinesa_festival_park/la_traviata_roh_londres_/SeleccionEntradas;jsessionid=KWgkkyNztyxktnyXJy5XFG9T0yg1NgvYh4M7ynnLZrn76cb2nYSh!1603746198!410828833!1243013348051?sesId=12066629&codSTK=CAS!P010CI02.

    Nosaltres per poco que poguem anirem al cinema.

    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  10. sembla mentida, que darrera aquesta aparença fràgil hi hagi una veu tan potent i preciosa! Gràcies, la desconeixíem! Molts petons estimats.

    ResponElimina
  11. Amics vermells,
    Celebro que us agradi la veu de l'Elina Garanca, amb una veu com molt be dieu, preciosa i potent.
    Esperem tenir la sort de poder-la veure en directe properament.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. És un autèntic plaer pels belcantistes poder comptar en l’actualitat amb veus de mezzo de gran qualitat. Elina Garanca és, sense cap mena dubte, una d’aquestes perles.

    ResponElimina
  13. Enric,
    Hi estic totalment d'acord amb el que dius de l'Elina Garanca. És més, penso que els belcantistes som molt afortunats ja que en els darrers anys hi ha un ressorgiment, per diversos motius, del bel-canto en detriment d'altres tipus d'òperes. Una abraçada.

    ResponElimina