Ahir divendres 31 de juliol es va tancar la temporada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb la representació del darrer Turandot programat.
Com que nosaltres l’havíem anat a veure dilluns i ens va quedar un cert mal regust del que havíem escoltat i tenint en compte que Turandot és l’òpera preferida de la Glòria, vam decidir que si trobàvem entrades, repetiríem. I efectivament, la Glòria en va trobar i vam poder tornar a gaudir de la música de Puccini. Això sí, amb un altre repartiment i amb un resultat final força més positiu que el de dilluns passat.
D’entrada cal dir que la funció va començar amb 20 minuts de retard per una indisposició, sense especificar, de la soprano Daniela Dessi, que no obstant això va fer la Liú. Aquesta interpretació, tot i ser força correcta, va estar per sota de la que va fer l’Ainoha Arteta el dilluns, no sabem si a causa de la misteriosa indisposició o perquè la veu de la Daniela Dessi no està en el seu millor moment.
Pel que fa als altres protagonistes, dir que l’Anna Shafajinskaia va fer una Turandot molt correcta (sense tirar coets), amb uns inicis dubitatius i un final del tercer acte molt millor.
El Timur de Giorgio Giuseppini em va semblar esplèndid en tot moment, amb una veu potent, clara i plena de sentiment.
Finalment el Calaf del Fabio Armiliato va millorar, i molt el de Marco Berti. L’Armiliato va començar un pel fluix, però tal i com va anar avançant l’òpera es va anar creixent fins arribar al Nessun Dorma del tercer acte en plena forma. La interpretació d’aquesta famosa ària no va ser excepcional, però sí molt bona, allargant l’agut final tal i com al públic li agrada. A més, va demostrar posseir uns grans recursos teatrals.
Els cors van tornar a ser magnífics i l’orquestra dirigida per Giuliano Carella força irregular. El director ahir no va ser xiulat com ha succeït en altres representacions, però va seguir amb el costum d’una orquestració excessivament alta, el que feia que en algunes ocasions s’ofegués la veu dels cantants.
En general vam poder gaudir d’una vetllada millor que la del darrer dilluns, i que a més, ens va permetre retrobar-nos amb vells amics.
Com que nosaltres l’havíem anat a veure dilluns i ens va quedar un cert mal regust del que havíem escoltat i tenint en compte que Turandot és l’òpera preferida de la Glòria, vam decidir que si trobàvem entrades, repetiríem. I efectivament, la Glòria en va trobar i vam poder tornar a gaudir de la música de Puccini. Això sí, amb un altre repartiment i amb un resultat final força més positiu que el de dilluns passat.
D’entrada cal dir que la funció va començar amb 20 minuts de retard per una indisposició, sense especificar, de la soprano Daniela Dessi, que no obstant això va fer la Liú. Aquesta interpretació, tot i ser força correcta, va estar per sota de la que va fer l’Ainoha Arteta el dilluns, no sabem si a causa de la misteriosa indisposició o perquè la veu de la Daniela Dessi no està en el seu millor moment.
Pel que fa als altres protagonistes, dir que l’Anna Shafajinskaia va fer una Turandot molt correcta (sense tirar coets), amb uns inicis dubitatius i un final del tercer acte molt millor.El Timur de Giorgio Giuseppini em va semblar esplèndid en tot moment, amb una veu potent, clara i plena de sentiment.
Finalment el Calaf del Fabio Armiliato va millorar, i molt el de Marco Berti. L’Armiliato va començar un pel fluix, però tal i com va anar avançant l’òpera es va anar creixent fins arribar al Nessun Dorma del tercer acte en plena forma. La interpretació d’aquesta famosa ària no va ser excepcional, però sí molt bona, allargant l’agut final tal i com al públic li agrada. A més, va demostrar posseir uns grans recursos teatrals.
Els cors van tornar a ser magnífics i l’orquestra dirigida per Giuliano Carella força irregular. El director ahir no va ser xiulat com ha succeït en altres representacions, però va seguir amb el costum d’una orquestració excessivament alta, el que feia que en algunes ocasions s’ofegués la veu dels cantants.
En general vam poder gaudir d’una vetllada millor que la del darrer dilluns, i que a més, ens va permetre retrobar-nos amb vells amics.
Plácido Domingo, un dels millors Calaf del segle XX amb la interpretació de l’ària més famosa de Turandot.
Benvolgut Josep, poc a poc m'estic aficionant a l'òpera, però Turandot ja la coneixia. Nessum dorma all alba....vincerò és un dels millors regals que podem fer per a les nostres oides. No és d'extranyar que a la Glòria li agradi, posa la pell de gallina a qualsevol. Ara, crec que no hi haurà de moment ningú que superi a PAvarotti interpretant aquesta a
ResponEliminaària. El seu llegat el farà sempre inolvidable i sempre viu. Quina bona manera d'acabar juliol. Salut!!!!
Impressionant el Placido Domingo!!!!! Pot ser tinc el dia "tontu", però reconec que m'ha tocat la fibra d'una manera molt especial. Teniu localitzat d'on és?
ResponEliminaBesets!!
Malauradament ahir en Calaf no va tenir ni la veu ni la presencia d’en Plácido ( ja ens haguès agradat, oi Glòria?) però, en línees generals i d’acord amb la vostre crònica, ahir va ser una agradable nit d’òpera i, sobretot , una bona oportunitat perquè tots aquells que no ho fan habitualment, poguessin gaudir d’apropar-se al Liceu. I és que el Senyor Puccini en sabia molt, creieu-me! ( quins finals d’acte, eh Josep?)
ResponEliminaUn bravo per en Fabio Armiliato que ens va regalar un molt bo Nessun Dorma, i no és gens fàcil tenint presents els antecedents que tothom guardem a la memòria!
Ens trobem la propera temporada, cafeters!
amiga Olles,
ResponEliminaTot i que jo no soc massa "puccinià", Turandot és una òpera d'aquelles que cada vegada que l'escolto m'arriba i molt!. Es grandiosa en el sentit més ampli de la paraula. I efectivament ha estat una molt bona manera d'acabar juliol i començar les vacances.
Una abraçada
Cristina,
El Placido és únic. Aquesta gravació crec que correspon a una producció feta al MET l'abril del 1987 dirigida pel James Levine i amb l'Eva Marton (reverències) com a Turandot i la Leona Mitchell com a Liú.
Una abraçada
Tosca,
L'Armiliato no és el Domingo, però D'eu n'hi do com ho va fer. Ens ho vam passar bé no?. Quan vaig "penjar" aquest Nessun Dorma del Placido vaig pensar en tu "dominguista/villazonista". A veure si la propera temporada els podem veure a tots dos cantant junts. Bones vacances i fins la tornda.
Una abraçada
Quantes coses que s' aprenen llegint el vostre blog...Així també tenim l' oportunitat d' escolar peçes com aquesta
ResponEliminaptns.
Aquest noiet tan guapot, el Placi, ho fa força bé ! Però, per a mi, l'unic Nessun Dorma possible es el que sortia d'aquella veu telúrica, d'aquell prodigi de la natura, d'aquell doll d'energia i de potencia abassegadores, el gran Luciano. Per més que haguem sentit la versió de Pavarotti mil vegades, que la conegui tothom i que surti fins als anuncis, Luciano cantava aquesta aria com qui xiuxiueja, sense que se li despentinés ni un cabell, com la cosa més natural del mon.
ResponEliminaBONES VACANCES A TOTS !
Josep, quin plaer poder gaudir com ho feu vosaltres, no sóc una entesa en òpera, però cada vegada que us visito, surto uan mica més instruída i amb unes ganes d´escoltar el que conteu que vaig de cap al youtube.
ResponEliminaTurandot és de les que conec i és de les que fan esborronar la pell.
Seguiu amb les vostres cròniques operístiques que en gaudim i n´aprenem uns quants, com a mínim jo.
Una abraçada i gaudiu de les vacances.
mai
Anna,
ResponEliminaEns encanta tenir lectors com tu, que els agrada el que fem, però t'haig de dir que això és recíproc ja que a nosaltres ens agrada molt entrar al teu bloc.
Teresa,
Tens raó, el Luciano va ser únic, i el Nessum Dorma l'he escoltat tantes i tantes vegades en la seva veu, que de tant en tant em ve de gust escoltar aquesta joia pucciniana per altras veus com la del Plácido, no menys meravelloses.
Mai,
Ets un encant, ens hem posat vermells. Només intentem explicar quatre cosetes tal com nosaltres les veiem i tal com ens agradaria que ens les expliquessin a nosaltres. Si ho aconseguim o no, no ho se, però comentaris com els teus ens omplen d'alegria i ens ajuden molt a seguir-ho fent. Moltes gràcies-
Una abraçada a tothom
estimats, soy un nuevo bloguero al que le gusta la cocina y sobre todo la musica y el canto, accidentalmente he dado con vuestro blog y la verdad es que he quedado prendado, sorpresas tan agradables asi, no se encuentran todos los dias, felicidades por vuestro blog....
ResponEliminaPaco,
ResponEliminaBienvenido a nuestro pequeño Cafè.
Encantados de tu visita esperamos seguir contando con tus opiniones.
Un abrazo
josep, en el correo que te envié hayer y quizá debido a la emoción por hablarte de algún aspecto de mi pueblo respecto al canto, se me olvidó darte las gracias por haberme incluido en tu blog, es todo un honor para mi, muchas gracias.... abraçada lirica y gastronómica....en pots escriure amb catalá
ResponElimina