TURANDOT

Jo no sóc precisament un verista, però l’audició de Turandot sempre m’ha semblat una autèntica delícia. Per a mi és l’òpera més grandiosa (en tots els aspectes) de Puccini, amb una força i musicalitat que en molts moments et fa posar la pell de gallina. A més, és una d’aquelles obres que conté àries conegudíssimes i per tant, apta per a tots els públics i molt especialment per a aquells que es vulguin iniciar en aquest meravellós món de l’òpera. Però ja dic, per els que ja n’hem escoltat unes quantes d’òperes, sempre és una experiència inoblidable tornar a traslladar-se a la mil·lenària Xina i gaudir d’aquest conte.

Nosaltres teníem les entrades per a la sessió d’ahir dilluns, des de feia ja uns quants mesos, però tot i així vam seguir en directe la retransmissió televisiva que es va fer el passat divendres.

La veritat és que la interpretació em va decebre una mica. La Guleghina em va semblar lluny dels seus millors registres, el Berti molt fluixet i la sorpresa agradable va ser l’Ainhoa Arteta, que acostumats a veure-la en situacions que poc tenen a veure amb el cant, sembla que quan s’hi posa ha de ser una mica bluff, però res més lluny d’això.

Per tant, amb aquestes sensacions poc positives vam afrontar ahir la funció al Liceu, això si, amb l’esperança que la cosa millorés respecte al que vam veure per televisió.

D’entrada vull dir que l’escenografia de la Núria Espert és magnífica i tot i tenir ja uns anys de rodatge, segueix tan fresca i espectacular com el primer dia.

Pel que fa als intèrprets, crec que la Maria Guleghina va millorar respecte a la funció del divendres. Tot i no allargar excessivament les notes, se la va notar més fresca i amb més convicció per afrontar un personatge tan exigent com el de la princesa Turandot. La seva In questa reggia no va ser excepcional, però sí que va sonar més potent i segura.

L’Ainhoa Arteta va tornar a ser la triomfadora de la nit, i per golejada. Va vestir la seva Liú de tendresa, de patiment i de sensibilitat. Esperem amb ganes les seves futures intervencions al Liceu, si no estic mal informat, amb la Bohéme i Carmen en les properes temporades.

El Calaf del Marco Berti no em va agradar el divendres i ahir va tornar a no agradar-me gens. Trobo que té veu, però li flueix amb poca fixació i sovint a un pas de la desafinació. A les notes més altes hi arriba bé, però les escurça, com va fer tant divendres com ahir al final de l’esperat Nessun Dorma. Potser és que estic acostumat a escoltar grans Calaf i poso el llistó molt alt, però crec que Berti va estar molt per sota, al menys, del que jo esperava. I no vull parlar del seu notori i desesperant estaticisme escènic.

La resta del repartiment, em va semblar molt correcte i eficient. Menció especial per als cors del Gran Teatre del Liceu, sensacionals i espectaculars, amb l’extraordinària col·laboració de la Polifònica de Puig-reig i del Cor Infantil de l’Escola de Música Municipal de Nou Barris.

En resum, una gran vetllada en la que una vegada més vam poder gaudir d’aquesta joia de Puccini anomenada Turandot.

Aquí us deixo una de les millors intèrprets de Liú de sempre.
La Montserrat Caballé va interpretar aquest Signore ascolta
en un Concert Puccini l’any 1975 al Liceu.

-