divendres, 2 d’octubre de 2009

EL LICEU ALÇA EL TELÓ

La temporada 2009-2010 ha començat al Gran Teatre del Liceu amb l’arbore di Diana, òpera que va composar l’immerescudament poc conegut autor valencià Vicent Martin i Soler.

Martin i Soler va néixer a València l’any 1754. Al llarg de la seva vida va estrenar més d’una trentena d’òperes i una vintena de ballets, en alguns dels teatres més importants de l’època, com els de Nàpols, Viena, Londres o Sant Petersburg. Va començar la seva carrera musical cantant al cor de la catedral de València. Més tard es traslladà a Madrid i posteriorment a Nàpols on va consolidar la seva formació i començà a ser reconegut i famós com a compositor. L’any 1785 es traslladà a Viena, es converteix en l’autor favorit de l’emperador Josep II i entra en contacte amb el gran llibretista Lorenzo da Ponte, autor d’alguns dels llibrets més famosos de Mozart. A Viena va estrenar entre d’altres l’Arbore di Diana, amb un èxit espectacular, ja que en aquell temps era un dels músics preferits pel públic vienès, juntament amb Mozart i Salieri. El 1788 va marxar cap a Sant Petersburg on va ser nomenat compositor de la cort de Caterina II. Exceptuant una estada de tres anys a Londres, la resta de la seva vida la va passar a la capital russa, on va morir l’any 1806.

Aquest arbore di Diana que ha encetat la temporada liceista, ha estat interpretat per:

Laura Aikin (Diana)
Michael Maniaci (Amor)
Ainhoa Garmendia (Britomarte/nimfa 1)
Marisa Martins (Clizia/nimfa 2)
Jossie Pérez (Cloe/nimfa 3)
Charles Workman (Silvio)
Steve Davislim (Endimió)
Marco Vinco (Doristo)
Direcció de Harry Bicket.

M’han agradat especialment les tres nimfes, Ainhoa Gramendia, Marisa Martins i Jossie Perez, excepcionals en tot moment. També ha tingut grans moments la Diana de Laura Aikin. La resta del repartiment han estat molt correctes i especialment divertida la composició del Doristo de Marco Vinco.
El muntatge escènic de Francisco Negrin, colorista, divertit i futurista, de fet, jo esperava veure aparèixer d’un moment a l’altre el Capità Kirk i el Sr. Spock per alguna de les diverses comportes que s’obrien i es tancaven.

L’arbore di Diana és una òpera en dos actes amb llibret de Lorenzo da Ponte, estrenada a Viena l’1 d’octubre de 1787, (ahir va fer 222 anys). Amb un argument simple, en realitat era un atac polític contra la severitat religiosa de l’època, i de suport a l’Emperador que volia abolir certs privilegis del clero. La història representa un jardí on Diana té un pomer que produeix grans pomes, brillants i amb dolces melodies si les nimfes que hi passen per sota son castes, o negres si no ho són. Amor es revela contra les lleis d’aquest jardí i ensenya al jardiner Silvio a enamorar les nimfes, i a més introdueix el pastor Edimió del qual s’enamora la mateixa Diana. Aquesta cau finalment en les temptacions terrenals i per amor, acabarà fent tallar l’arbre i convertir el jardí en un palau de l’amor. La música d’aquesta òpera és una clara prova de l’energia i la creativitat de Martin i Soler i la seva facilitat per connectar amb el públic vienès. Els personatges, a més, tenen grans similituds amb alguns de mozartians, no oblidem que l’autor del llibret era Da Ponte que també va col•laborar estretament amb el geni de Salzburg.
En resum, un bon començament de temporada, que esperem que ens porti grans moments, al menys per la programació que hi ha, així ho esperem.

Aquí teniu un fragment de l’arbore di Diana, “Si dice qua e là” amb la Maria Bayo
(Concert Martin i Soler-Liceu 2003-2004)

.

14 comentaris:

  1. extraordinario compositor el martin i soler,tiene partituras bellisimas, que lástima que esté tan olvidado en los teatros, pero creo que ahora se están recuperando algunas de ellas, por lo menos en valencia han escenificado en el último año una de ellas, que por cierto la soprano fué maria maciá, a ver si adivinas de donde es,respecto a lo que me dijiste de la filla du regiment, al licéu las representaciones empiezan en marzo, según me dijo el padre de antonio gandia, comparte cartelone con juan diego florez, espero que ambos estén a la altura de la obra..y como siempre gracias josep por tus clases magistrales sobre óperas y cantantes que expones en tu blog...salutaçións

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. A mi em va agradar molt, aquest Arbore di Diana, el dia del assaig general. Aquesta nit s'ha estrenat el segon repartiment, i m'han dit que el Simón Orfila ha tingur un gran éxit. El Vinco es bon actor, pero cantant...regular, només. Jo hi vaig el dimarts 6, a veure el segon repartiment, tinc ganes de tornar a disfrutar de la música, els colors vius i la divertida història argumental.

    ResponElimina
  4. Paco,

    Efectivament, Martin i Soler és un gran músic força desconegut. Jo el vaig descobrir en un concert a l'Auditori de Barcelona fa 3 o 4 anys i em va encantar. L'arbore de Diana és la primera òpera d'ell que he vist. Sortoament en els darrers anys s'està revisant la seva obra i de tant en tan se'n programa alguna. Esperem que això continui.
    Una abraçada

    Teresa,
    A nosaltres ens va agradar molt tant la úsica com la posada en escena fresca i divertida. M'alegra que el Simon Orfila triomfés i ès que a banda de "ser de la casa" ès jun gran cantant. L'unic però musical, però això va amb l'època en que es va escriure l'obra, son els llargs recitatius.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Gràcies Josep per aquesta crònica, és un plaer llegir-te. Fins aviat

    ResponElimina
  6. Josep,
    Una crònica estupenda. Penso queMartín i Soler és un músic interessant i que a les nostres terres no s'ha de deixar perdre però comparar-lo a Mozart com fan alguns...Cada músic famós, cada músic que hagi travessat els segles te contemporanis molt notables però quasi desconegut. I és que ser un bon música en temps d'en Mozart devia costar molt.
    Una afectuosa abraçada.

    ResponElimina
  7. Hola, parella!

    Feia dies que no tenia una estoneta per visitar-vos i he vist un munt de coses noves interessants.

    En primer lloc, crec que ja m'heu donat una idea per al dinar d'avui, que ha de ser lleugeret, i faré l'amanida de formatge fresc i figues, que té una finta fantàstica.

    També m'apunto la recepta dels bunyols de bacallà i els canelons de peix.

    Veig que esteu molt productius i molt musicals. Continueu així!

    Petons!

    ResponElimina
  8. Maia,

    Ens encanta ser visitat per gent com tu, amant de la bona música i de la literatura. Una abraçada i fins aviat.

    Glòria,

    Totalment d'acord. Martin i Soler va ser un molt bon músic i amb gran èxit a la seva època, pero comparar-lo amb Mozart, son paraules majors. El geni de Salzburg va sar únic i no te comparació possible amb ningú. Tot i això, Martin i Soler te una obra molt interessant i sent un músic de casa se l'hauria de tenir més present del que se l'ha tingut fins ara.
    Una abraçada

    Anna,

    Sempre son un plaer les vostres visites al nostre cafè. A veure si tenim ocasió de veuren's "in person" properament. Una abraçada per a tu i l'Aleix.

    ResponElimina
  9. Mireu cafeters!
    A mi l'òpera no em diu res i normalment no acostumo a comentar les entrades que publiqueu sobre aquest gènere, però me'ls llegeixo tots!. Abans d'ahir vaig veure al TN migdia la notícia de l'inici de temporada i em vau venir al pensament;-"el Josep i la Glòria ja hi deuen haver anat"-. Fa un temps, no hagués parat esment a la notícia ni me n'hagués recordat.
    Us vull donar les gràcies perquè, tot i que no és la meva afició, començo a tenir una ínfima cultura operística, si més no, per saber el que hi en cartell si algú en parla, i això m'agrada perquè sóc del parer que la cultura no fa mai nosa, per tant continuaré llegint els vostres posts lírics.
    Ptons
    Mònica

    ResponElimina
  10. Josep; He llegit al diari la programació del Liceu, i he vist -entre altres- Il Trovatore de Verdi; Tristàn e Isolda de Wagner; La fille del Régiment de Donizetti; i Doña Frnacisquita de Amadeu Vives, aquesta última era la preferida de la mèva àvia, i sempre la cantava... bé, sembla que, déu n'hi dó no, amb aquestes óperas?, és clar que potser faltaría una Traviatta, Carmen, Aida... ja demano massa no?.
    Sempre son interessants les teves cròniques i escoltar el que ens expliques. Salutacions Josep¡¡.

    ResponElimina
  11. josep, menudo "follón" ha armado la Sr alcaldesa de valencia, se vá a representar en la capital del túria la ópera de chapi, Roger de Flor, por lo visto hay alguna alegoria a cataluña, y le ha "ordenado" al director de orquesta que suprima dicha alegoria del libreto, en ésta comunidad la incultura está instalada en el poder..ALELUYA...

    ResponElimina
  12. Teresa, l'Orfila, triomfar, el que és diu triomfar, doncs no. Més aplaudiments que la resta, si, però és que la resta....

    Hi ha una cosa que preocupa força del Orfila, amb els anys cada cop tenoreja més.

    La veu en lloc de consolidar-se en la zona greu, sembla que s'hagi d'enlairar fins a la de baríton líric. Un cas força estrany, doncs amb els anys hauria de ser al revés.

    En qualsevol cas, el Vinco, com tota la resta del primer repartiment, aquest cop si que superen al fluixíssim segon cast.
    Pel que fa a l'obra, doncs ja sabeu el que en penso.

    ResponElimina
  13. Mònica,
    Comentaris com el que ens has deixat és el que ens fa seguir endvant i amb energies renovades.
    Moltes gràcies, ets un sol.

    Josep,
    Home aquesta temporada al Liceu, Déu n'hi do!. Tenim Verdi, Wagner, Donizetti, Mozart, Strauss, Txaikovsky, etc. Em sembla que és una de les temporades més variades dels darrers anys. Esperem gaudir-la.

    Paco,
    Efectivament el Palau de la Música de València, l'ha fet bona. Una censura en tota la regla i ho fan aquells que s'omplen la boca amb paraules com llibertat i titllen de dictadors els que no pensen com ells.
    En el blog de Titus (El Imperio de los sinsentidos) hi podeu trobar tota la història:

    http://elblogdetitus.blogspot.com/2009/10/censura-en-el-palau-de-la-musica-de.html

    Joaquim,
    A mi l'Orfila m'agrada força i per descomptat no tinc l'oida com tu, però ja fa temps que ho he comentat amb la Glòria que "baritoneja" una mica. Tot i així m'agrada, eh!

    Una abraçada a tots

    ResponElimina
  14. josep..roger de flor.....SUSPENDIDAAAAAAAAAAAAAA....no deseo poner ningún adjetivo..abraçades

    ResponElimina