dimecres, 11 de novembre del 2009

PASTÍS-MOUSSE DE XOCOLATA

Ara feia temps que no posava cap recepta de xocolata al bloc, així que ja tocava!. Aquesta recepta me la va passar una amiga i el resultat és tant i tant bo, que jo faig el mateix, us la passo perquè la poseu en pràctica i ja m’ho direu!. És una combinació de mousse sobre una base de pa de pessic amb ametlles, deliciosa!.

Ingredients per a la base:

- 100 g de xocolata de cobertura
- 100 g de sucre
- 100 g d’ametlles moltes
- 3 ous
- Mantega i farina per al motlle

Ingredients per a la mousse:

- 100 g de xocolata de cobertura
- 200 g de nata muntada
- 100 g de sucre
- 3 ous
- 3 fulles de gelatina
- Cacau en pols

Preparació de la base:

Batre els rovells amb el sucre fins aconseguir una mescla cremosa, afegir-hi la xocolata fosa, les ametlles moltes i les clares muntades. Posar la mescla en un motlle untat amb mantega i enfarinat i coure-la al forn a 180º uns 25 minuts aproximadament, fins que sigui ferma al tacte i deixar-la refredar.

Preparació de la mousse:

Batre els rovells amb el sucre i mesclar amb la xocolata fosa.

Posar les fulles de gelatina a hidratar en aigua freda, escalfar-les amb molt poca aigua fins que es dissolguin i afegir-les a la mescla anterior. Incorporar-hi les clares i la nata muntades, remenant amb compte per evitar que s’abaixin.

Posar la mousse sobre la base freda i deixar el pastís al frigorífic 3 ó 4 hores abans de treure’l del motlle.

Abans de servir el pastís, posar-hi cacau en pols per sobre. Això no s’ha de fer molta estona abans, si no, la humitat de la mousse absorbiria el cacau.

Aquest pastís es pot fer d’un dia per l’altre fins a fer la mousse, i i cobrir-lo amb el cacau en el moment de servir-lo.
-

29 comentaris:

  1. Josep; Un bon pastís el de xocolata, amb els dos bastonets per tocar-lo i... menjar-lo¡¡. Que vaigi de gusta Josep i Glória¡¡.

    ResponElimina
  2. Glòria, ben fet la xocolata sempre ve de gust! ;) jeje T'ha quedat espectacular i ja me l'he anotat perquè crec que aquest Nadal caurà. ;) La foto del tall, impressionant!
    Quina salivera...
    Petons!

    ResponElimina
  3. Aquesta me l'apunto segur, èxit segur
    Bon profit
    Ester

    ResponElimina
  4. Glòria, t'ha quedat preciós queda algún trocet
    Petons

    ResponElimina
  5. ES-PEC-TA-CU-LAR!!!! que puc venir a berenar? el provaré de fer perquè no m'acabava de convèncer la recepta que tinc de la mousse, i amb la base d'avellanes ha d'estar genial.
    Petons!

    ResponElimina
  6. Glòria i Josep, estic d'acord que tocava una de xocolata ;) Com em vau dir no fa gaire, l'abstinència de xocolata és impossible de practicar, je je je... I avui hem coincidit, n'acabo de posar una de xocolata ara mateix!
    Aquesta mousse, tan esponjosa i delicada, s'ha d'empassar xuclant. Boníssima!

    ResponElimina
  7. Que bona aquesta mousse!!!! i a sobre de xocolata...mmmmmmmm...com la mercè me l'apunto de cara a festes...que segur que passa divinament!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  8. hola estimada família llaminera!!! em sembla un pastís impressionant, d'aquells que cada vegada que hi passes pel davant n'has d'anar agafant un tallet.
    Sou un amor.

    ResponElimina
  9. Us ha quedat preciòs aquest pastis, de pastissos de mousee l'ùnic que m'agrada es el de xocolata i aquest ha quedat molt bonic. Felicitats.

    Un petó

    Ara.

    ResponElimina
  10. que bo, que bo, que bo, que boooooo!!!! salivera, salivera, salivera, saliveraaaa...

    ResponElimina
  11. Uisssssssss quina pinta més bona .. !!!!!!!!! que esponjos entre la base i la mouse té molt bon aspecte tot i ser xocolata al 100% es veu lleuger, m'agarada molt

    petunets

    ResponElimina
  12. glória no tienes derecho a tentarme de ésta manera....por favorrrrrrrrrr, que ricura de tentación chocolatera, maremegua en lo que me agrada el chocolate...felicidades glória.....saludos paco

    ResponElimina
  13. Un pastis que nomes veure’l ja et diu mengem ummmm
    Petons

    ResponElimina
  14. Caram!!
    Amb el que m'agrada la xocola, ja me l'apunto.
    Una abraçada,

    ResponElimina
  15. Josep,

    Què tindrà la xocolata que ens agrada tant?.

    Mercè,

    Per berenar no aniria malament un tallet d'aquest pastís, acompanyat d'un bon cafetó!.

    Ester,

    Espero que sí que sigui èxit assegurat. La veritat és que es fa amb confiança, no fa patir!.

    Reme,

    Em sembla que l'haurem de tornar a fer!. Ara per ara, ni les engrunes!.

    Maragda,

    La meva base era amb ametlles, però amb les avellanes que tu suggereixes, també ha de ser ben bona!.

    Gemma,

    A vegades, les mousse semblen massa clara d'ou batuda, aquesta no, té una miqueta de cos i és boníssima!.

    Eva,

    Passa xiulant!.

    Parella,

    Com que era per postres d'un dinar, no hi va gaire ocasions de passar per davant i caure a la tentació!. Es va acabar aviat!.

    Ara,

    Doncs si t'animes a fer-lo, ja ens ho explicaràs!.

    Chis,

    Només de pensar-hi, a mi també se'm fa salivera!.

    Mar,

    Sí és xocolata total, apte per a xocoaddictes, com jo, je, je.

    Paco,

    Un dia és un dia, i encara que fem dieta, un pastís de xocolata bé val saltar-se-la alguna vegada!.

    Sion,

    I no ens podem resistir quan ens crida d'aquesta manera, oi?.

    Carme,

    Veig que formem part del mateix club, je, je.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  16. Quina delícia de pastís! I quina amiga que tens, que t'obsequia amb aquestes receptes!
    I com jo, parella, us considero també uns amics... us puc agafar la recepta per fer-lo aquest cap de setmana?

    ResponElimina
  17. Quina bona pinta!!! Només de veure'l faig salivera.

    ResponElimina
  18. Per favor, quina cosa més i més bona!!!!!!!!
    La poso a pendents per quan pugui tornar a cuina!!!!!

    Ptnts

    ResponElimina
  19. La veritat , si, te una pinta deliciosa com tu molt be dius.
    És espectacular!!El veig perfecta.!!
    Una abrasada Gloria.

    ResponElimina
  20. Margarida,

    I tant que sí!. Aquesta és la intenció, fer cadena entre els amics!.

    Cristina,

    Doncs tasta'l i ja veuràs!.

    Xaro,

    Encara que hagi d'esperar una mica, aquest pastís val la pena!.

    Dolors,

    A mi em té el cor robat!. És tan suau, tan gustós, ummmmmmm!, que bo!

    ResponElimina
  21. Glòria, "bocati di cardinali". El diumenge cau!!!Una abraçada

    ResponElimina
  22. Se m'estava escapant aquest pastis!!! nomès veure'l ja se'm posa en marxa el sistema digestiu!!
    A pendents, per a quan tingui temps, que em deixeu bocabadada amb tot el que feu!
    Petonets

    ResponElimina
  23. Maia,

    És perfecte per a un diumenge, aquest pastís fa festa!.

    Maria,

    Si us agrada la xocolata, us agradarà, ja ho veuràs, així que quan tinguis temps, recorda't d'aquest pastís-mousse.

    ResponElimina
  24. Ideal per xocolateros i xocoadictes, que porta xoco per un tub aquest pastís.
    Diuen que la xoco puja la moral i amb un tall d'aquests, se t'en van tots els mals...

    ResponElimina
  25. Alaaaaa quin luxe de receptaaa!!!! penso fer-la ha de ser bona bona!!! petonets

    ResponElimina
  26. ohhhh! espectcular aquest pastís mousse. És que la xocolata és la meva perdició....
    Una abraçada
    Mònica

    ResponElimina
  27. Maria,

    Hi ha addiccions que no fan mal!.

    Mª José,

    A més de bo, queda molt bonic, així, tot cobert de cacau amarg.

    Mònica,

    Som tants i tants els que ens deixem perdre per la xocolata!.

    Una abraçada

    ResponElimina
  28. Aquest va ser el pastís que vaig decidir fer per celebrar l'aniversari de l'Anna Maria (diumenge passat) quan ella em va dir que n'hi vindria de gust un que fos de xocolata... I a fe que havia de ser bo, Glòria... I dic “havia” i no pas “va ser” perquè a quarts de 3 de la matinada, just quan tenia la porta de la nevera oberta per posar-hi el pastís, l'Ona -la gossa de casa-encara no sé per quins set sous em va passar per sota les cames, em va fer perdre l'equilibri i em va caure el pastís, de tal manera que els gairebé quatre dits de gruix de la mousse que havia de solidificar-se sobre el pa de pessic, van “distribuir-se” entre el terra, la nevera, i la paret de la cuina, i el davantal, els dos camals dels pantalons i les sabates de la meva vestimenta.

    Tal i com et pots imaginar, a aquelles hores intempestives no tenia material -ni tampoc ganes!- de tornar a fer la mousse. Així és que ja em tens l'endemà al matí, que era diumenge, anant cap a la pastisseria.

    ResponElimina
  29. Oooooooooooooooooh, quina pena!. Conforme anava llegint, pensava que no t'havia sortit bé el pastís però quan he arribat a "l'accident", no m'ho podia creure!. Ja m'imagino el teu humor a aquelles hores de la matinada!. Sort que sempre hi ha la pastisseria del barri, per solucionar-ho tot.

    El tornaràs a fer, oi?. Però vigila que la gossa estigui ben lluny!.

    Una abraçada!

    ResponElimina