Malgrat el títol, avui no toca Wagner, malauradament parlaré, però poc, del recital “Montserrat Caballé i les seves veus” que acabem de presenciar al Liceu.
No sabria per on començar, bé sí, jo ja imaginava que la veu de la Montserrat Caballé no estaria massa fina, però no podia pensar que la cosa estigués tan malament.
La primera pregunta que m’he fet quan he escoltat les primeres notes que han sortit de la gola de la soprano ha estat: qui la pot haver enredat d’aquesta manera?.
Prefereixo no entrar en detalls, només dir que la veu ha sonat clarament escanyada i sense potència, per no dir fora de to en molts moments.
És realment molt trist veure com una de les veus més grans de la segona meitat del segle vint s’apaga d’aquesta manera i públicament.
El públic però, ha respost carinyosament, vull pensar que ha estat així, ja que creure que ha estat una gran nit seria auto-enganyar-se.
No vull dir gaire coses més perquè tot plegat ha estat força trist. Només que la Montserrat Martí no ha pogut cantar a causa d’una hèrnia discal. Sí que ho han fet el baix ucraïnès Serghiy Mahera i el tenor rus Nikolai Baskov, ambdós amb una veu molt bonica, acompanyats al piano per l’argentí Manuel Brugueras.
Com que no vull acabar amb mal sabor de boca, aquí us deixo una de les millors Casta Diva que he escoltat. Va ser a Orange el 1974, la protagonista : la millor Montserrat Caballé.
Video de Oneguin 65
No sabria per on començar, bé sí, jo ja imaginava que la veu de la Montserrat Caballé no estaria massa fina, però no podia pensar que la cosa estigués tan malament.
La primera pregunta que m’he fet quan he escoltat les primeres notes que han sortit de la gola de la soprano ha estat: qui la pot haver enredat d’aquesta manera?.
Prefereixo no entrar en detalls, només dir que la veu ha sonat clarament escanyada i sense potència, per no dir fora de to en molts moments.
És realment molt trist veure com una de les veus més grans de la segona meitat del segle vint s’apaga d’aquesta manera i públicament.
El públic però, ha respost carinyosament, vull pensar que ha estat així, ja que creure que ha estat una gran nit seria auto-enganyar-se.
No vull dir gaire coses més perquè tot plegat ha estat força trist. Només que la Montserrat Martí no ha pogut cantar a causa d’una hèrnia discal. Sí que ho han fet el baix ucraïnès Serghiy Mahera i el tenor rus Nikolai Baskov, ambdós amb una veu molt bonica, acompanyats al piano per l’argentí Manuel Brugueras.
Com que no vull acabar amb mal sabor de boca, aquí us deixo una de les millors Casta Diva que he escoltat. Va ser a Orange el 1974, la protagonista : la millor Montserrat Caballé.
Video de Oneguin 65
.
sí que és trist no saber-se retirar a temps, però suposo que és molt difícil quan al voltant tens gent que et diu que pots seguir simplement perquè hi té forts interessos no precisament artístics.
ResponEliminal'altre dia vaig pensar en vosaltres perquè, com ja deveu intuïr, no vaig gaire sovint a l'òpera, però el director de la fura dels baus em va convidar a l'estrena del seu muntatge de la carmina burana a l'auditori i la veritat és que m'ho vaig passar força bé. la música és fàcil i tant l'escenografia com el muntatge teatral i la realització de vídeo que l'acompanya, a càrrec d'un altre vell conegut, la feien més entretinguda per als que no som tan aficionats a la música com vosaltres.
que tingueu una molt bona entrada d'any i ens veiem aviat!
josep entenc perfectament la tégua tristó per la caballé, exussa parlaré el castellá, he tenido el privilegio de conocer a grandes cantantes, me refiero fundamentalmente a cantantes de mi pueblo, voces enormes, bellas, y que aún a pesar de nó ser voces profesionales, cuando debieron de retirarse no lo hicieron, nó era cuestión de dinero, péro si de su propio ego, y claro después decian que, si hubiese hecho caso a mis amigos verdaderos no me habria pasado esto....en el caso de la Caballé aún pareciendo que es igual nó lo és, puesto que la Caballé, tal como te dije en un comentario hace unas semanas es ETERNA...pero el resultado ahi lo tenemos..por qué no se retiró a su debido tiempo, nó creo que sea por dinero verdad josep, será el propio ego, el retornar a su Liceú y volver a escuchar los aplausos...no lo sé, péro si sé que son pocos los artistas que saben retirarse a tiempo....permíteme que te diga que la primera vez que vi a la Caballé fué precisamente en el Liceú en el año 73 junto a Plácido Domingo en la ópera Aida, fui con la Coral Crevillentina a reforzar el Coro del Liceú, y termino diciendo lo que he dicho, montse siempre será la inmensa Caballé abraçades paco
ResponEliminaDoncs sí que és trist, sí. De totes maneres he de dir que no em sorprèn , ja fa temps que vaig decidir no escoltar allò que queda de la Caballé i gaudir d’allò que sempre quedarà a la memòria de tots com una de les millors veus que el món ha conegut.
ResponEliminaDe per què encara surt a escena???’ Doncs aquest matí per la SER parlaven de “exito obtenido por Montserrat Caballe ayer en un Liceu lleno hasta la bandera y totalmente entregado a la cantante” ...... ¿?¡!
Bon any cafeters i familia!!
La culpa és de qui programa aquest recital.
ResponEliminaEl Liceu li deu molt a la Caballé, però precisament per això no pot ajudar a denigrar la imatge de la gran soprano.
Un homenatge més?, no.
Una ajuda econòmica?, tampoc. Si la necessita caldria buscar altres mitjans i caldria pensar que aquesta senyora a la que artísticament admiro, va fer-se andorrana. Cal que segueixi...
Ja us vaig dir que jo no hi aniria. Espero que trigui poc a recordar-se aquest llarg període de decadència i es recordi el llarguíssim període de glòria que ella mateixa està intoxicant amb aquestes actuacions, però per sobre de tot, el Liceu no hagués hagut de programar això.
Manel,
ResponEliminaEs lamentable que un no s'adoni que ja no és el que era, però més lamentable és que els que t'envolten no t'ho facin veure. Pel que expliques de la Carmina Burana, penso que és perfecte per a les característiques d'un grup com la Fura. Fins aviat.
Paco,
Precisament perquè la Caballé ès història viva de l'òpera, no s'hauria de prestar a participar en aquests muntatges. Ja m'imagino l'experiència que va ser per a vosaltres, actuar al Liceu en una Aida i ni més ni menys que amb la Caballé i el Domingo. Inoblidable!.
Una abraçada a tots dos i bon any nou.
Tosca,
ResponEliminaJo tampoc les tenia totes, però la veritat és que esperava quelcom més què un recital esperpèntic. Sobre l'èxit, s'ha de dir que va tenir molts aplaudiments, però és clar, eren incondicionals, que fes el que fes la Caballé l'aplaudirien. Jo al·lucinava amb dos francesos que tenia al costat, que estaven entusiasmats i que devien flipar al veure que jo gairebé no vaig apludir. Si a això se li pot dir èxit... Tot plegat patètic!.
Joaquim,
És clar que la Caballé i el seu entorn no tenen sentit del ridicul, però lo del Liceu no te nóm. Ja aniria bé que la MC recapacités, però ho dubto si les cròniques encara parlen "d'èxit". Segueixo sense entendre res. En el recital del Carreras de l'any passat vam poder veure que la veu del tenor era una ombra del que va ser, però el Josep va fer un recital digne, què és el que vam trobar a faltar ahir.
Una abraçada a tots dos i bon any nou.
Són moltes les persones a qui els costa acceptar que, amb els anys, no solament augmenta el nombre d'espelmes del pastís d'aniversari que s'han de bufar, sinó que, amb els anys, també s'arriba a un punt en què augmenta el nombre de dificultats que tenien per poder fer el mateix i en les mateixes condicions de quan als aniversaris havien de bufar unes quantes espelmes menys.
ResponEliminaTal i com ha quedat ben apuntat, aquí hi ha un entorn amb una més que evident manca d'escrúpols, però també he de dir que al centre on hi gira aquest entorn hi veig una més que evident manca d'humilitat a l'hora de saber acceptar que TOTS som humans, tant si hem tingut una vida plena d'èxits professionals com si, com la gran majoria, hem anat tirant.
Enric,
ResponEliminaM'ha agradat això de les bufades d'espelmes, i ès que tens tota la raò, ja que pel què ès veu aquesta senyora pensa que amb 76 anys pot fer el que feia amb 40 i això no va així. Que algú li ho expliqui i no faci més el ridicul!. Un ridícul similar només el recordo quan fa dos o tres anys, en la final del concurs Viñas, l'Elena Obrazstova va cantar (i mai millor dit) i no va encertar ni una nota.
Una abraçada
El que em sap més greu és, que jo recordi, no hi ha cap de les grans dives, la Caballé està al capdamunt de totes elles, hagi fet un ridícul tan gran com el que fa ella.
ResponEliminaNo acabo d'entendre com el Liceu es pot iomplir per anar a retre un homenatge a una senyora de 76 anys que encara preten cantar, altre cosa seria una homenatge amb altres cantants que li reten a ella un homenatge, però ella cantant...
El Carreras, al pas que va, també quan en tingui 76 continuarà organitzant el concert de Nadal i també farà el ridícul, és més, la Caballé a l'edat d'en Carreras ja estava malament però molt millor que ell.
En fi cafeters, amb el que els he arribat a estimar i que ara hagi de veure aquests espectacles, em dol moltíssim.
També gran part de la culpa és del públic que fomenten aquesta agonia patètica, mentre els aplaudeixin...
Que el Any Nou estigui ple de felicitat,bona musica i desitjos complerts
ResponEliminapetons
Així la caballé s'esta fen gran ??? Ningú en parla de que se li noti!!!
ResponEliminaDeu ser dur , pensar que tenim que retirar-nos..,Oi??
BON ANY NOU
Joaquim,
ResponEliminaEstic d'cord amb tu. Jo crec, que hi ha diversos problemes. El primer, que l'entorn de la MC no li faci veure la realitat, el segon, que el Liceu programi un recital en aquestes condicions, i el tercer, que la gent que hi va, a sobre l'ovacioni com si hagués fet la millor actuació de la seva vida.
Tot plegat farà em temo)que dins de X temps, muntin una altra "pantomima" com la de l'altra dia.
Sion,
Que els teus desitjos s'acompleixin per a tothom.
Dolors,
Doncs si, per a la Montserrat Caballé també passen els anys. Ja en té 76 i a banda que la veu li fa figa, no s'aguanta dreta per si sola.
És lamentable que amb tots aquests problemes s'atreveixi a pujar a un escenari a (intentar) cantar.
Una abraçada i bon any nou a tothom
Josep,
ResponEliminaJo, fa uns quants anys, vaig assistir al recital de comiat de la gran Marylin Horne. Va ser patètic. Al menys es va acomiadar. La gran Caballé no vol renunciar als aplaudiments que ara ja són un regal al record que, indiscutiblement, ens ha deixat quan cantava de forma única i sublim.
Penso que si estés ben aconsellada podria haver muntat una escola de cant a Barcelona o bé, si se sent valenta i, millor, donar conferències arreu del món sobre l'art que ella va conrrear tan bé molt, molts anys endarrere.
Feliç 2010 per a tu i la Glòria
hola Josep,
ResponEliminaMalauradament no hi ha res pitjor que no saber quan toca retirada, qualsevol cantant ha de tenir autocritica i no deixar-se entabanar per aduladors o interessats a emplenar al Liceu. Segurament deu ser molt difícil en els entorns que es mou la Caballé.
Millor recordem-la en el seu esplendor,
Una abraçada musical!
Anna
Glòria,
ResponEliminaEstic totalment d'acord, quan un gran cantant, com és el cas de la Caballé, s'ha de retirar, el que hauria de fer es transmetre els sus coneixements, que son molts, a noves generacions i no arrossegar-se penosament pels escenaris com està fent.
Anna,
No se si és difícil o no acceptar la realitat i retirar-se, però el cert és que hi ha molts grans cantants que ho han fet. Conm que suposo que per diners no deu ser, només queda l'ego personal de la senyora que l'hi impedeix tocar de peus a terra.
Una abraçada a les dues