Tinc uns quants llibres de la Mariona Quadrada, de la col•lecció “La cuina de cada dia” de l’Editorial el Mèdol, que m’agraden molt. En aquesta ocasió, la recepta és del llibre “Cassoles de Peix”.
La Mariona Quadrada ens explica les receptes d’una forma molt gràfica i molt detallada, amb consells i recomanacions, que ens fan la feina més fàcil.
També ens explica que en el rèmol s’han de distingir dues espècies principals, el rèmol, de color marronós i el rèmol apetxinat, també anomenat turbot, de color més negrós. En aquesta recepta, s’utilitza rèmol.
Ingredients per a 4 persones:
- 1 Rèmol d’1 kg i ½
- 2 Patates mitjanes
- 2 Cebes
- Oli
- Sal
- Pebre
- Un brot de romer fresc
- Un trosset de pell de llimona
- 100 cc de vi de xerès sec
Preparació:
Es talla el rèmol, se sala i s’enfarina. Es passa per l’oli en una cassola o paella. Mentre, es talla la ceba en juliana fina i les patates a rodanxes o mitges rodanxes fines. Es retiren els talls del rèmol i, en l’oli que han deixat, s’hi salta la ceba, sense que agafi color, s’hi posa la patata i es deixa coure amb el vi i la pell de llimona. Si cal, s’hi afegeix una mica d’aigua. Quan tot és mig fet, al cap d’uns 10 o 15 minuts, s’hi torna a posar el rèmol i es cou tot junt 10 minuts més. S’hi posa la branca de romer al final i es tapa. Es deixa que faci una mica d’infusió i al cap de 5 o 10 minuts més ja es pot servir.
En aquest plat és fonamental que la patata i la ceba quedin ben confitades.
La Mariona Quadrada ens explica les receptes d’una forma molt gràfica i molt detallada, amb consells i recomanacions, que ens fan la feina més fàcil.
També ens explica que en el rèmol s’han de distingir dues espècies principals, el rèmol, de color marronós i el rèmol apetxinat, també anomenat turbot, de color més negrós. En aquesta recepta, s’utilitza rèmol.
Ingredients per a 4 persones:
- 1 Rèmol d’1 kg i ½
- 2 Patates mitjanes
- 2 Cebes
- Oli
- Sal
- Pebre
- Un brot de romer fresc
- Un trosset de pell de llimona
- 100 cc de vi de xerès sec
Preparació:
Es talla el rèmol, se sala i s’enfarina. Es passa per l’oli en una cassola o paella. Mentre, es talla la ceba en juliana fina i les patates a rodanxes o mitges rodanxes fines. Es retiren els talls del rèmol i, en l’oli que han deixat, s’hi salta la ceba, sense que agafi color, s’hi posa la patata i es deixa coure amb el vi i la pell de llimona. Si cal, s’hi afegeix una mica d’aigua. Quan tot és mig fet, al cap d’uns 10 o 15 minuts, s’hi torna a posar el rèmol i es cou tot junt 10 minuts més. S’hi posa la branca de romer al final i es tapa. Es deixa que faci una mica d’infusió i al cap de 5 o 10 minuts més ja es pot servir.
En aquest plat és fonamental que la patata i la ceba quedin ben confitades.
.
Molkt bé , Glòria ..ja tinc un altre recepta per els Roms..
ResponEliminaBon Any
Bona pinta te aquest plat.. No l'he provat mai el rèmol. Ja em fixaré quan el vegi a la peixateria per fer aquesta recepta.
ResponEliminaUf, ja estem en un nou any... com passa el temps.. Una abraçada.
buenoooo, después de unos dias de comer en demasía, ver un plato de éstas caracteristicas tan magnífico y tan bién preparado, qué quereis que os diga, pués eso felicidades glória.......saludos paco
ResponEliminaSempre em menjo el rèmol o el turbot al forn o a la brasa. Però hauré de provar aquesta recepta perquè tot el que faig de la Mariona Quadrada ens agrada!
ResponEliminaUna abraçada.
m'agrada molt aquest plat, però em crida l'atenció el nom que li doneu a l'herba, no l'havia sentit mai. n'hi dieu romer i no romaní? té algun orígen concret?
ResponEliminasi en voleu recollir, dissabte vinent, de camí del lloc de trobada i cap a can sosa, els parterres dels arbres en són plens!
Josep; Jo la paraula de romer -com diu el Manel una micona més amunt- l'he sentit per les terres del Ebre, igual que el timó -farigola- i tantes variacions que s'ha l'hi donen a les herbes a moltes altres comarques.
ResponEliminaRèmol amb romer "acompanya",molt bé el nom d'aquest plat¡¡. Que viagi de gust Josep¡¡.
Aquesta recepta de peix tan suau ve de gust després d'aquests dies culinariament intensos i potens!
ResponEliminaUna abraçada i un bon any cafeters!!
Mònica
Flairosa recepta... i amb poques “punyetes”!, tal i com m'agrada el peix. :))
ResponEliminaRecepta 10 i que us aseguro tindré en compte.
Dolors,
ResponEliminaQuan dius Roms, et refereixes al peix?. A veure si t'agrada la recepta, a mi em va agradar molt.
Maria,
Tant el rèmol com el turbot són peixos de gust suau però de carn consistent. A veure si els tastes i ja ens diràs què et semblen.
Paco,
Un plat lleuger entre àpat de festa i àpat de festa també va bé, oi?.
Margarida,
Jo sempre l'he fet al forn o amb aquesta recepta. A la brasa, no l'he tastat mai, serà qüestió de provar-ho i les receptes de la Mariona Quadrada també ens agraden molt. Per Nadal m'han regalat el llibre d'aperitius i tapes. Ara, a practicar!.
Manel,
Nosaltres també en diem romaní però és que el nom de la recepta és tal com el posa la Mariona Quadrada en el seu llibre i com que ella és de Reus, suposo que és la manera que tenen allà d'anomenar aquesta herba. En recollirem el dissabte!.
Josep,
Tal com tu dius, deu ser la manera d'anomenar el romaní per les terres tarragonines.
Mònica,
Un peixet suau sempre ens ve de gust i a més, acompanyat amb les patatones ben confitades, ummm. que bo!.
Enric,
És veritat que a tu t'agraden les receptes de peix sense gaire "floritures". Aquesta és ideal!.
Una abraçada a tothom
Una recepta lleguera i boníssima!!
ResponEliminaNúria
mmmmmm que bo!
ResponEliminaVes si és de la Mariona (que es de la meva terra) te de ser bo clarament! jejejeje
Bon any cafeters!!
Núria,
ResponEliminaAmb receptes poc carregades, es nota bé el sabor del peix, eh?.
Anna,
Ja m'imaginava que t'agradaria, sé que ets fan de la Mariona Quadrada. I el llibre d'aperitius és una passada, eh?.
El rèmol marronòs em sembla que no l'he tastat mai. El turbot sí, però.
ResponEliminaI la combinaciò romaní + llimona sempre m'ha resultat guanyadora.
Fa venir gana...
Aquesta recepta ha de ser molt bona. Això de l'aroma de romaní és una bona pensada. Per cert, al País Valencià es diu de les dues maneres: "romaní" i "romer" (aquesta darrera és la més extesa). També hi tenim un poble que es diu, precisament, "El Romaní". Salutacions
ResponEliminaNo coneixia la diferència entre aquests dos noms... jo he tastat el turbot, de fet és un dels meus peixos preferits. Però el rèmol no sé pas si l'he tastat...
ResponEliminaUn plat perfecte i molt bo, sa i lleuger per retornar a la vida normal després de tants àpats de festa...
Bon any i fins dissabte!
Òscar,
ResponEliminaEl rèmol i el turbot s'assemblen, potser el rèmol té la carn una mica més consistent.
Francesc,
Com que Tarragona és més a prop vostre, potser per això en diuen romer com vosaltres. Un nom curiós aquest de Romaní per a un poble.
Gemma,
Això és el que cal, tornar als àpats de cada dia, però si és una recepta nova, millor.
Bon any per a tothom
Una molt aclaridora explicació... el turbot el coneixia, però no sabia el seu proper parentiu amb el rèmor, que mai he cuinat, ho tindré en compte la propera visita a la peixateria... la recepta molt temptadora
ResponEliminaUna abraçada
Alfons,
ResponEliminaUna recepta senzilla que deixa notar ben bé el sabor del peix. A veure si el tastes i ja m'ho explicaràs.
Una abraçada
M'encanta el rèmol però fet així no l'he provat mai, el passo a pendents per fer-lo.
ResponEliminaEns veiem dissabte
Xaro,
ResponEliminaJo havia fet turbot però no rèmol i em va agradar molt. A veure què et sembla la recepta. Fins dissabte!.
El rèmol es un dels peixos preferits a casa, el que passa es que només teníem una recepta per cuinar-lo, ara ja en tenim dues i que bona ha de ser, molts petons estimada amiga i fins ben aviat.
ResponEliminaEstic absolutament d'acord amb qui ha dit que el peix, com menys coses li fem, millor. Aquesta recepta és senzilla de cuinar i segur molt saborosa.
ResponEliminaEl turbot i el rèmol són peixos amb una gran quantitat de gelatina... ara us explicaré un bon secret per llepar-vos els dits i els bigotis, que si en teniu us quedaran ben untats de gelatina:
Les espines fetes al forn, veieu
http://elsfogonsdelpare.blogspot.com/2009/12/espines-de-turbot-al-forn.html
només amb les espines, oli, sal, pebre i optativament herbes provençals... si us animeu, ja m'ho sabreu dir.
Manel,
ResponEliminaGràcies pel secret que ens has explicat. Ja he anat a veure'l i de passada, he donat una volta pel teu blog, que m'ha agradat molt. Amb el teu permís, t'enllaçarem en el nostre blog, per poder visitar-te tot sovint.
Mireu què acabo de llegir al “Diccionari Luján de cuina catalana” sobre el romaní:
ResponElimina“[...] El romaní representa en la simbologia cristiana la fidelitat. És una planta molt estimada entre nosaltres i també a la Provença i a Anglaterra. A Anglaterra, sobretot, és testimoni de lleialtat i dolça remembrança. Així ho diu Ofèlia, tan dissortadament bella i dramàticament enfollida en `Hamlet´, i copiem les seves paraules: `Aquest és el romaní, pel record, et prego, amor meu, que recordis´. [...]”
Oi que és bonic?... Que grandiós va ser Shakespeare!!!
No coneixia aquesta simbologia del romaní, ni tampoc la cita de Hamlet. I tant que va ser grandiós Shakespeare!. Gràcies per l'aportació.
ResponEliminaMe'l apunto i aviat la fare, tant el rèmol com el turbot m'agradent moltissim i amb les patates i la ceba confitades te que estar "de muerte subita", de gust és clar. Una abraçadwa
ResponElimina