TROBADA A CASTELLTERÇOL

Esperàvem amb il•lusió la trobada que el Manel havia organitzat a Castellterçol per al grup de blocaires i amics, per al 9 de gener, tot just estrenat l’any 2010. I 3 o 4 dies abans, ens va envair una onada de fred que va deixar força neu a Catalunya i que ens va fer patir una mica per si hi havia problemes per arribar a Castellterçol. Afortunadament, tot i que hi va nevar, tothom va poder arribar-hi, fins i tot les persones que venien de Girona, Lleida i Tarragona.

Vam ser una trentena de blocaires, i ens va fer especial il•lusió conèixer la Dolors (el blog de cuina de la Dolors) i el Pau, que venien de Balaguer; i la Mai (Maiblog) i la Dolça (No tot són postres a la cuina) de Reus, ja que per qüestions geogràfiques, els és més difícil assistir a les trobades. Va ser un plaer conèixer també el Martí (Apunts de cuina) i el Carles i el Ricard (Els meus restaurants). També vam estar molts contents de poder retrobar-nos amb la Mercè que justament l’endemà tornava a Califòrnia.

Vam començar la jornada, que se’ns presentava força intensa, a – 4º C. Les activitats previstes eren, al matí, visites a Comercial Artesana Sosa i a Conserves Coll; dinar a l’Hostal Castellterçol i a la tarda, una sessió amb l’Elies Miró, per explicar-nos el procés d’elaboració dels bombons.

Com que el grup era molt nombrós, al matí ens vam dividir per fer les dues visites i el que anàvem nosaltres, vam començar per la visita a Conserves Coll, una empresa familiar amb una llarga tradició en el món dels bolets i la seva conservació. Amb el Manel i la Montse vam visitar la nau on treballen i d’una manera molt didàctica, ens van explicar les diferents maneres de conservació (assecat, congelat, en salmorra i esterilitzat) per poder gaudir del producte quan ja no és temporada.

Ens van explicar que els millors bolets per assecar són els de cama prima, com els moixernons, que les múrgoles també són molt apropiades i que es guarden enfilades; que els rovellons no són bons per congelar perquè tenen molta aigua, en tot cas, primer passats per la paella. Pel que fa a la conservació per esterilització, és a dir, allò que tots en diem “en conserva”, vam poder veure les màquines que fan servir durant tot el procés.

I com no podia ser d’una altra manera, ens van parlar del producte estrella, la tòfona!. Vam poder veure, tocar, olorar i comparar la trufa negra (la més apreciada), la trufa blanca d’estiu i la trufa magenca, menys apreciada.

Itàlia, França i Espanya són els països on es troben les tòfones. El període de recol•lecció va del 15 de novembre al 15 de març i el Manel ens va donar la clau per trobar-ne: portar un gos ensinistrat, tenir una llicència administrativa, el permís de l’amo, un estri i... saber-ne!!!.

Manel i Montse, ho deixarem per vosaltres, així, nosaltres tindrem una raó per tornar-vos a visitar!.

A continuació, vam anar a Comercial Artesana Sosa, una altra empresa familiar que va començar fent torrons i neules artesanes, productes que encara ara elaboren per Nadal.

Però en els darrers anys, l’última generació de la família va obrir nous horitzons en l’activitat de l’empresa, i es va especialitzar en la fabricació i comercialització de nous ingredients per a la gastronomia moderna.

Per la sala de demostracions on vam estar, han passat noms importants de la gastronomia d’avui en dia, per conèixer de més a prop els diferents productes: gelificants, esferificants, emulsionants, liofilitzats, aromes (fins a 196 de diferents), metalls en pols o làmines i una cosa ben curiosa: peta zeta de diferents sabors.

L’Òscar i el Sergi ens van ensenyar com utilitzen els productes i ens van preparar una mousse de maduixa amb grills de mandarina i elàstic d’or; un ravioli líquid de mango amb pols de nata i peta zeta de xocolata; una tartaleta especiada amb foie i caviar de Porto i un sandwich de xocolata blanca, rosa i crispi de gerds.

Finalitzades aquestes dues visites, vam anar a dinar a l’Hostal Castellterçol, situat en una masia a l’entrada del poble. Va ser un dinar magnífic. Per començar, un pica-pica que no s’acabava mai!. Hi havia pernil, amanida variada amb foie, carpaccio de pinya amb arròs de fruites, fesols amb botifarra negra, musclos i cloïsses, pop i... el principal aliment del món i especialitat de la casa... l’arròs de llamàntol!. I Això només eren els entrants!.

De segon podíem triar tres plats, tronc de lluç al forn, espatlla de xai al forn o entrecot a la brasa. Per postres, un gelat de galeta maria, molt original i saborós. Un vi negre de Cigales, el Museum de criança, i el rosat Gran Feudo navarrès van acompanyar el menú.

A la tarda, completàvem la jornada a la nova fàbrica de bombons de l’Elies Miró, que ha succeït el seu avi i el seu pare al front d’una pastisseria que aquest any compleix el 90è aniversari i que gaudeix d’una gran fama.

L’Elies ens va explicar moltes coses: característiques de la xocolata, com temperar-la, com encamisar els motlles per fer bombons, com “pistolejar” els motlles abans d’encamisar-los amb una barreja de xocolata clara i mantega perquè els bombons brillin, dues maneres de fer la trufa cuita o ganache (fondre la xocolata i afegir-hi la nata a temperatura ambient o bullir la nata i tirar-la a sobre de la xocolata), com fer el praliné (50% ametlla torrada i 50% sucre i treballar-ho molt) i un consell important: no hem de guardar mai els bombons a la nevera, com a molt, a l’estiu si fa moltíssima calor.

Vam poder veure en funcionament les màquines que utilitzen per a l’elaboració dels bombons, i de la màquina de banyar sortien uns raigs de xocolata que feien venir ganes de posar-hi el dit a sota!.

I perquè poguéssim veure el procés d’elaboració dels bombons, ens va preparar uns bombons de gerds i uns bombons de contrast, amb praliné i kikos torrats a dins. Eren deliciosos!. Provarem de fer-los a casa!.

Finalment, volem agrair a tots els professionals de les indústries visitades que ens dediquessin part del seu temps i amb l'amabilitat amb què ho van fer.

Sabem que a Castellterçol hi ha bones cansaladeries que tenen fama per les seves botifarres i embotits, i com que no vam tenir temps per visitar-les, Manel, ja pots pensar en preparar una altra trobada!.

Manel, moltes gràcies per l’organització, va ser un dia rodó, amb bona companyia i bones experiències. Volem repetir!.

.