La Carme Ruscalleda, en el seu llibre Cuinar per ser feliç, ens proposa diverses receptes de croquetes. Ens ho explica tan bé, que fins i tot sembla que no faci mandra posar-hi, perquè s’ha de reconèixer que les croquetes són ben bones, però són una mica pesades de fer.
Jo, en aquest cas, he triat la recepta de les de carn d’olla, amb dos pits de pollastre que vaig posar al brou.
Ingredients:
- 400 g de pollastre, picat fi
- 1 ceba
- 500 ml de llet
- 3 rovells
- 100 g de farina de blat
- 50 g de farina de blat de moro (Maizena)
- Sal, pebre blanc, nou moscada, oli d’oliva extra verge
- 3 clares i pa ratllat
- Oli d’oliva (per fregir-les)
Preparació:En una paella fonda o una cassola adequada al volum total dels ingredients, amb un fil d’oli extra verge, sofregir-hi a foc lent la ceba picada molt fina. Ha de quedar ben rossa. Afegir-hi la carn que tenim picada, donar-hi un tomb per la cassola, 1 minut.
A part, en un bol mesclar bé (amb l’ajut d’una batedora manual de barnilles), la llet, la farina, la Maizena i els 3 rovells d’ou, el punt de sal i pebre i un polsim molt petit de nou moscada. Tirar-ho al sofregit ceba-carn i, a mig foc, continuar la cocció, sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió per si mateixa es desenganxa de les parets de la paella o cassola on l’hem cuit, aproximadament 10 minuts.
Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb pa ratllat, i fregir-les amb l’oli d’oliva, calent al punt, a 170º.
.
Quina casualitat!!! Les vaig fer ahir i avui ens les menjàvem i el riqui tota l'estona deia lo boníssimes que son!!!!! :)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
No tenen res a veure amb les que venen ja preparades. Glòria, quina bona pinta que tenen.
ResponEliminaSalut.
Quina recepta més bona!!! M'encanten les croquetes casolanes!!! La Ruscalleda és un 10!!! Aquest llibre de la Rusca me'l vaig comprar en l'edició de butxaca i me l'estic llegint fil per randa. Hi explica coses de cuina que ni se m'hauria ocorregut mai. Salutacions
ResponEliminaCroquetes! Provaré la vostra recepta, no m'hi podré resistir, ho sé! A casa desapareixeran en un moment!
ResponEliminaCroquetes...reconec que és de les coses que sempre em queden a "pendents", en canvi les BONES croquetes com les teves m'agraden molt i sempre recordo les de la meva mare que eren les millors del món mundial de l'univers!!!(després les teves...ok?...la mamma és la mamma...je,je)un petó guapa!
ResponEliminaglória, sense cap dupte sensaçionals, la cerveçeta la amporte ió.......salutaçións paco
ResponEliminaMare meva que perfectes i quina forma més maca que tenen, segur que estan bonissimes!!
ResponEliminaPetonets
Glòria , t'han quedat molt maques. És cert que duen feina però que bones que són, encara que també no se'n pot abusar si vols seguir un poc de dieta. Però en les teves segur que enviaria la dieta a porgar fum, je ,je.
ResponEliminaUna abraçada
Les croquetes m'agraden tant que no em fa pal fer-ne. Normalment no em queden tan uniformes com a tu, soc molt impacient!!
ResponEliminaFaig la mateixa recepta, pero no li poso ou, ho farè a partir d'ara.
Petonets
M'encanten les croquetes, recepta de la Ruscalleda o recepta de la meva àvia, que és la que jo faig normalment.
ResponEliminaT'han quedat magnífiques!
PTNTS
Dolça
Excel.lents aquestes croquetes de pollastre. Ara ja m'ha passat la temporada que amb la calor si que em fa més mandra. Però aquest hivern han estat molt presents les croquetes. Es clar que com les de la iaia cap...:P
ResponEliminacosta no trobar a ningú que no sigui fan de les croquetes de la seva mare, àvia ... però després de veure aquestes teves tan iguals i tan torrades, ... fan de la Glòria Ruscalleda
ResponEliminaUna abraçada
Jo també soc de les que fa les croquetes de pollastre amb el pollastre de fer el brou. Quan tinc intenció de fer-ne ja poso un tros més a l'olla i també sóc de les que fa molts i molts anys que no compro croquetes, des de la vegada que uns amics ens van convidar a sopar, vam posar les croquetes a la fredidora i quan les vam anar per treure només hi vam trobar el pa torrat. On va anar a parar la resta????? Mai més! ;-)
ResponEliminaUna forta abraçada guapos!
També faig les corquetes amb el pollastre del brou, trobo que li dona un gustet molt bo.
ResponEliminaDe ben segur que t'han quedat boníiiiiiisimes
Petonets
Glòria, Josep, com ho feu perquè us quedin tan perfectes? De tamany, forma i color. Són una preciositat.
ResponEliminaPetons
Jo a casa tenim la feina repartida jo faig la masa i després en cadena pare i filla a fer les formes i arrebossar. Aquestes teves deurien estar ben bones.
ResponEliminaMuas!
Porten feina però queden tan bones que val la pena l'esforç, oi? I quan en fas, és qüestió de fer-ne moltes i congelar-es, així aprofites més el temps!
ResponEliminaAmb carn d'olla no les he fet mai, però han de quedar ben bones!
Aquestes son les croquetes que m´agraden!!!!
ResponEliminaJo no en compro de les que venen en el congelador....a vegades només amb les sobres del caldo queden bonisimes....
T´han quedat perfectes...
Ains, quina bona pinta aquesta versió! ;)
ResponEliminaM'agraden molt les croquetes!
Gràcies per compartir aquesta recepta de la Carme Ruscadella :)
Petonets Glòria!
Eva,
ResponEliminaÉs que queden taaaant meloses!. Suposo que deu ser perquè s'hi posen rovells d'ou, jo no ho havia fet abans.
Manel,
Les coses fetes a casa sempre són més bones, eh?. Encara que si són comprades fetes d'algú de confiança, també ens poden treure d'algun "apuru".
Francesc,
I a més de llegir-lo, el poses en pràctiques, no?.
M. Àngels,
És qüestió de fer-ne més, i problema resolt!.
Mercè,
Doncs a veure quan fas les croquetes de la mama i poses la recepta al bloc, que les receptes de les mames són genials!.
Paco,
D'acord!. M'agrada el tracte!.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMaria,
ResponEliminaQuan faig croquetes, m'agrada que surtin totes amb una forma el més regular possible. És una mania!
Xisca,
Una dieta que he seguit a vegades permet menjar un cop a la setmana una cosa fregida, així que es pot gaudir del tot de les croquetes!
MaryLou,
Doncs la propera vegada que les facis, no siguis impacient, ja, ja.
Dolça,
Les tens posades al bloc?
Òscar,
Em reconforta saber que no sóc l'única a qui fa mandra fer croquetes. Jo en faig encara que faci calor.
Alfons,
És que les receptes de les mares i de les àvies s'han de recollir i mantenir. Potser aquesta de la Ruscalleda també és recepta de família.
Gemma,
ResponEliminaI quin greu, si a més eren per sopar amb amics!. Segur que varen trobar una alternativa!.
Carme,
Així és una manera d'aprofitar la feina, primer el brou i després les croquetes.
Laia,
Són fetes a mà. Per cert, que tinc un kit de fer croquetes amb una màniga pastissera i una boquilla grossa, però sempre les faig a mà.
Gemma,
Estar bé això de fer les croquetes en cadena!. Així la feina no és tan pesada, eh?
Gemma,
Jo també ho faig de congelar-les i quan només en queda un paquet, quina peeeena! A tornar a treballar!.
Dolors,
Les croquetes agraden a tothom i fetes amb la carn del brou, van sortir ben bones!.
Marina,
Amb la recepta de la Ruscalleda, jo només n'he fet del pollastre del brou, però ella suggereix fer-les de salmó, bacallà... serà qüestió de repetir!.
hola, precisament va ser una de les meves primeres entrades al blog, aquí les teniu:
ResponEliminahttp://nototsonpostres.blogspot.com/2008/08/croquetes.html
PTNTS
Dolça
que maques que t'han quedat! les croquetes sempre són un èxit, però m'he quedat amb un detall que no havia sentit: les arrebosses amb la clara d'ou, suposo que la que queda dels rovells que has fet servir per fer la massa. jo sempre ho faig amb ou sencer batut, queden bé igual?
ResponEliminaGloria quina gràcia jo faig servir la mateixa recepta la de la Rusqui i queden bonissimes i són molt més ràpides de fer que les de la recepte tradicional que feia fins ara ... t'han quedat perfectes veus jo amb el tema forma tinc alguns problemes...... ja ja
ResponEliminaptonets
T'han quedat amb un color maquíssim!
ResponEliminaMai he comprat croquetes fetes perquè no me les podria menjar. A casa se'm queixen que no en faig sovint, però és que són una mica laborioses de fer. Jo ne aprofito mai la carn del brou perquè la guardo per al gos del meu pare, que està molt mal acostumat i no li agrada gaire el pinso. Així que quan vull complaure als de casa, faig les croquetes amb pollastre rostit i pernil ibèric.
Una abraçada
Dolça,
ResponEliminaGràcies per l'enllaç. Miraré la recepta de la teva àvia.
Manel,
Sí que vaig fer servir les clares dels rovells que vaig posar a la massa. Jo també ho feia amb ou sencer batut, però queden igual de bé.
Mar,
Em va agradar molt aquesta recepta, les faré amb altres ingredients. I les formes, és qüestió d'una mica de temps i una mica de paciència, ja, ja.
Margarida,
Doncs quina festa que fa el gos del teu pare quan tu fas brou, eh?. I els de casa teve no es poden queixar amb aquestes croquetes de pollastre rostit i pernil ibèric.
Una abraçada a tothom
Glòria, tota la raó! Porten un xic de feina, però sempre en podem fer unes quantes i congelar-les. Així quan ens vénen de gust, simplement s'han de fregir i llestos! I les croquetes de la Rusca són boníssims! He provat totes les seves versions. ;)
ResponEliminaPetons!
Les croquetes queden tan bones que val la pena emprar el temps en fer-les.
ResponEliminaQui diu no a un delicia com aquesta??? Ningú.
Petons
Aquestes croquetes de la Carme, és una d'aquelles que tenim pendents fa molt i molt de temps, de fet, nosaltres a les croquetes encara no els hi hem agafat el punt!!! Moltes gràcies per mostrar-nos-les, i per fer-nos entendre que no son tan difícils. Molts petons, guapos!!
ResponEliminaM'agraden molt les croquetes però sempre em fa mandra fer-les, trobo que és un menjar entretingut i que ningú valora la feina que donen!!
ResponElimina