dissabte, 15 de maig de 2010

FASCINATS PER MOZART


Ahir vespre vam assistir a l’Atrium de Viladecans a una de les darreres representacions del Così fan tutte de Mozart, amb què els Amics de l’Òpera de Sabadell clouran la temporada actual.

D’entrada, dir que la partitura mozartiana va ser estrenada l’any 1790 a Viena. Va ser la tercera i darrera col•laboració de Mozart amb Lorenzo da Ponte que ja havia donat uns molts bons resultats anteriorment amb Le Nozze di Figaro (1786) i Don Giovanni (1787).

L’acció se situa a Nàpols al segle XVIII. Don Alfonso discuteix sobre la fidelitat amb Guglielmo i Ferrando, dos joves oficials que estan convençuts que les seves promeses són veritables models de fidelitat. Don Alfonso els proposa una juguesca: les dues noies els seran infidels abans que acabi el dia.

La jugada comença quan les noies, Fiordiligi i Dorabella, que són germanes, reben la notícia que els seus enamorats han de marxar a la guerra. Quan els dos oficials han marxat, entren en escena dos joves albanesos (que no són altres que Guglielmo i Ferrando disfressats) que intentaran enamorar les dues germanes.

L’estratègia de Don Alfonso comptarà amb la col•laboració de Despina, la serventa de Fiordiligi i Dorabella, que a canvi de diners intentarà influir en les dues germanes en el fet que han d’aprofitar el temps, tenir nous amants i oblidar-se dels seus enamorats que segurament moriran a la guerra.

La trama segueix amb els intents dels dos “albanesos” d’enamorar les dues germanes, les quals després d’una gran resistència acaben cedint davant dels encants dels joves. Quan les noies estan a punt de formalitzar la seva relació amb els albanesos davant d’un notari (Despina disfressada), Don Alfonso que es considera ja guanyador de la juguesca, fa “aparèixer” els oficials, és a dir, que els falsos “albanesos” es treguin la disfressa i es descobreixi la infidelitat de les noies.


Don Alfonso assumeix la seva responsabilitat en tot l’embolic i proposa que el conflicte se solucioni tornant cadascú amb la seva parella, que tothom hi posi seny i accepti els contratemps de la vida.

Aquesta és a grans trets la trama d’una òpera considerada musicalment modèlica, amb moments realment extraordinaris que requereixen d’una gran compenetració de les veus dels sis protagonistes, ja que la partitura conté moltes interpretacions conjuntes (duos, tercets, quartets, i sextets).

En aquestes 10 representacions que han fet els AAOS, la interpretació ha anat a càrrec d’un grapat de joves amb un futur més que brillant. Maite Alberola va ser una Fiordiligi convincent i solvent; Gemma Coma-Alabert, una Dorabella brillant i amb plenitud de facultats vocals; Carles Daza un magnífic Guglielmo, amb tots els trets que requereix el personatge; Albert Casals va fer un Fernando ple de sensibilitat i amb una gran veu, tot i que li manca teatralitat; Elisa Vélez va brodar una Despina, bé vocalment, però millor encara gestualment. Finalment, el veterà Enric Serra, va complir correctament amb el seu paper tot i que amb alguna mancança vocal.

Daniel Gil de Tejada va treure un gran rendiment a l’Orquestra Simfònica del Vallès i al Cor Amics de l’Òpera de Sabadell. L’escenografia de Pau Monterde i el vestuari van estar a un molt bon nivell, amb propostes vistoses i perfectament integrades en l’obra, sense els riscos innecessaris i surrealistes a què estem sotmesos en molts muntatges.

En resum, cal felicitar una temporada més als AAOS que sota la direcció artística de Mirna Lacambra estan fent una gran tasca de difusió operística per tot el territori. I atenció a la propera temporada, amb una programació que inclou Rigoletto, Les Contes d’Hoffmann i Il Barbiere di Siviglia.


.

18 comentaris:

  1. josep, com sempre la tégua crónica de categoria absoluta, y feliçitarte a tu y amb glória per omplir el alma de la música de Mozart...abraçades paco

    ResponElimina
  2. Una molt bona informació. Potser la propera temporada ens animem a anar a alguna de les representacions. Sincerament, els preus del Liceu ens han fet retrocedir en més d'una ocasió.

    No entro en si són els que han de ser perque no tinc dades. Però si tenim alguna alternativa més barata és més probable que hi anem perque la única vegada que hem anat a la Òpera (Don Giovanni al Liceu) ens ho vem passar molt bé.

    ResponElimina
  3. Gràcies Josep i Glòria per mantenir-nos al dia del off Liceu. Assignatura permanentment pendent, deguda a motius diversos, alguns prejudicis absurds i una certa mandra a agafar el cotxe per anar a veure òpera.
    La tasca que fa L'AAOS és necessària, lloable i imprescindible.
    Lo de l'any vinent és un repte molt important.
    El millor suport que els podem donar, és assistir als espectacles, prometo fer els deures i seguir els meus propis consells.

    ResponElimina
  4. Em va agradar la versió "actualitzada" que vaig veure al cinesa ara fa un parell de mesos i com varem coincidir un dia, ho comento per si també vareu anar a aquella.

    ResponElimina
  5. A mi m'agrada molt Mozart, la setmana passada vaig anar a escoltar el Réquiem, una maravella!!

    ResponElimina
  6. Això és una sort!!! M'ha encantat el vostre post. Així fa goig aprendre d'òpera!!! Per cert, el cartell de "Così fan tutte" el trobe divertidíssim!!! :-D Salutacions

    ResponElimina
  7. Paco,
    La meva "relació" amb la música de Mozart l'explicaré algun dia, però només puc dir que escoltar-la és gaudir-la.

    Òscar,
    Tens raó, el preu de les entrades del Liceu no son precisament barates. Això si, no son tan cares com anar a un concert de Sprignsteen o Madonna, i per descomptat son més barates que anar al camp del Barça. A veure si la propera temporada ens posem d'acord i anem a veure alguna cosa dels Amics de l'Òpera de Sabadell que els preus son força més econòmics i amb una qualitat molt bona.

    Joaquim,
    A veure si quedem i pots "fer els deures". Nosaltres ja posem el cotxe, d'acord?.

    Ricard,
    No vam anar al Cinesa a veure el Cosí fan tutte.
    Però imagino que devia ser una molt bona versió. Espero tornar a coincidir tal i com vam fer amb el Simon Boccanegra de fa quinze dies.

    Cristina,
    El Requiem de Mozart, cada vegada que l'escolto, em posa la pell de gallina.

    Francesc,
    Aquesta temporada hem tingut la sort de poder gaudir de les òperes de Mozart en dues ocasions, i espero que encara en tindrem una altra, confiem que les cendres islandeses ens ho permetin.

    Una abraçada a tothom i gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina
  8. el cartell és un autèntic reclam!! em recorda el d'"amistats perilloses", i pel que veig del tema també... segur que va ser una gran nit de Lliceu
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Cada vegada aprén algo nou amb vosaltres. La trama de l'òpera té lo seu, eh. Com sempre m'ha agradat que deixeu el video pels que no hi entenem és una bona aproximació.

    Muas!

    ResponElimina
  10. Fet!! quan surti la temporada dels amics sabadellencs a veure si fem una quedada sopar+òpera a preus continguts. :))

    ResponElimina
  11. Meravellosa la música de Mozart! I meravellosa representació també la d'aquests joves cantants! Deixa'm dir que a Girona estem especialment orgullosos de la Gemma Coma-Alabert, gironina i filla d'una gran professora de piano i companya de feina, ara ja jubilada, Maria Àngels Alabert!

    ResponElimina
  12. Alfons,
    Tens raó, el cartell s'assembla molt al "d'amistats perilloses". Va ser una gran nit però no al Liceu, el cicle d'Òpera a Catalunya de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell és fa per diferents teatres del país. Aquesta temporada s'han fet representacions a Sabadell, Figueres, Sant Cugat, Reus, Granollers, Viladecans, Manresa, Girona, Lleida i Vic. Nosaltres acostumem anar o bé a Sant Cugat o a Viladecans que són els que ens cauen més a prop de casa. Aquest any hem anat dues vegades a Viladecans, que ens es més proper i els preus son millors que a Sant Cugat. El Teatre de Viladecans (l'Atrium) és modern i està molt bé tant pel que fa a la visió com pel só.

    Gemma,
    Si el que veus i escoltes t'agraden, això és el que compte, la resta (si en coneixes més o menys) es totalment secundari.

    Òscar,
    De moment les informacions que tenim és que Rigoletto el faran a l'octubre-novembre del 2010 i Il Barbiere di Siviglia el maig-juny del 2011. Quan tinguem dades concretes ens posarem en contacte.

    Mariàngels,
    La música de Mozart és meravellosa i aquests cantants que vam veure l'altre dia van estar molt, però que molt bé. La Gemma Coma-Alabert no la vam veure a la Carmen que va fer fa poc (i que diuen que va estar molt bé), però en aquest Mozart va estar magnífica. Esperem veure-la aviat en noves produccions.

    Una abraçada a tothom.

    ResponElimina
  13. Fa uns anys, van venir al teatre Zorrilla de Badalona (el "Surrilla" en badaloní) a representar una “Lucia di Lammermoor”, i malgrat que en aquella funció el tenor es va ofegar just al final amb allò de “bell alma inamorata” (déu quin patir!), em van agradar moltíssim, però moltíssim, eh?

    Una gran tasca la que duu a terme la Mirna Lacambra, que compta amb l'entusiasme de tots els components, i una prova del que dic és que, quan van acabar i com que ja era molt tard, vam acompanyar a la parada de l'autobús per anar a Barcelona una amiga que va venir amb nosaltres. Doncs bé, mentre esperàvem, vam veure arribar, també per agafar l'autobús, uns quants membres del cor. S'ha d'estimar molt l'òpera per acabar a aquelles hores i, molt probablement, l'endemà haver-se de llevar d'hora per anar a treballar.

    Celebro molt que gaudíssiu tant com expliques.

    ResponElimina
  14. Em confesso una total inculta en òpera però una entussiasta seguidora de les vostres cròniques sobre el tema...com es nota que vos encanta la música!!! petonets

    ResponElimina
  15. Enric,
    No se si és la mateixa Lucia que vam veure nosaltres al 1995 a Sasnt Cugat,amb la M.Poblador com a Lucia i el J.Medina com a Edgardo, el qual tal i com dius, recordo que va fer patir força.
    Estic totalment d'acord amb la gran tasca que fa la Mirna Lacambra i el seu equip i per descomptat amb el cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell.

    Maria Jose,
    Estem molt satisfets de saber que segueixes les nostres "petites cròniques" operístiques, fetes amb el cor i els sentiments que ens produeix l'audició musical, ja que els nostres coneixements tècnics son més aviat minsos.

    Una abraçada als dos

    ResponElimina
  16. No, Josep: De ben segur que no parlem de la mateixa producció, ja que jo, l'any 1995, encara deia que l'òpera era una "cursilada". La representació de què et parlo havia de ser a partir del 2002 (que és quan vaig veure "la llum") :). Recordo el mal moment que vaig passar amb l'ofec del tenor, però també recordo que la soprano que feia de Lucia va estar fantàstica, així com el cor, la reduïda orquestra i la resta d'integrants, i tot plegat amb "quatre pessetes", però que ben emprades!

    ResponElimina
  17. hola acab de arribar al teu log que no coneixia , en sembla interesant me agrade el teatre y el que comentas en sembla interesant
    salutacions desde las illas balears

    ResponElimina
  18. MEEG
    Benvinguda a casa teva. Esperem que ens visitis sovint. Nosaltres tampoc coneixíem els teus blocs. Els visitarem. Una abraçada

    ResponElimina