SOM I SEREM ... UNA NACIÓ

Avui ha estat una diada històrica al nostre país.

Aquesta tarda hem viscut una de les manifestacions més grans que s’han vist mai. No parlarem del nombre de persones que hi ha assistit, cadascú pot dir la xifra que vulgui, el que sí que compta són els milers i milers de ciutadans que han sortit i han col•lapsat el centre de Barcelona.

La manifestació havia estat convocada inicialment com a protesta per la sentència del Tribuna Constitucional español, que retalla un estatut votat per dos parlaments i per la ciutadania. El que ha passat és que aquesta idea inicial s’ha convertit en un clam per la sobirania.

L’onze de setembre de 1977 hi va haver una gran manifestació reclamant llibertat, amnistia i estatut d’autonomia. Trenta tres anys més tard, molta gent se n’ha adonat que no hi ha res a fer per la via estatutària, que no tan sols no hem avançat sinó que amb la recent sentència del TC podem tornar al postfranquisme. Per això, fa trenta tres anys la gent demanava estatut d’autonomia, però avui s’han escoltat molts, però molts clams reclamant directament la independència.

Les estelades també han superat de llarg les senyeres, i gent gens sospitosa de ser independentista, com empresaris o nascuts fora de Catalunya, han dit prou.

El principal escull per assolir cotes sobiranistes, segueixen sent els partits polítics catalans, que fan la feina de franc als nacionalistes espanyols, ja que són incapaços de pensar en clau nacional i posen pel davant sempre els interessos polítics propis.

Avui el poble ha parlat, ara veurem què fan els politics. Una nova decepció pot significar una alta abstenció en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, i això donaria pas a un augment de vot percentual dels partits espanyolistes que, al cap i a la fi, són els que han fet possible la restrictiva sentència del més inconstitucional dels tribunals constitucionals.

El clam inequívoc de la ciutadania d’avui, hauria de servir-los de lliçó.