diumenge, 15 d’agost de 2010

AMANIDA DE TOMÀQUET AMB OLI D’ALFÀBREGA

A l’estiu, els tomàquets estan en el seu millor moment i per assaborir-los, he preparat una amanida ben senzilla, que no té secrets, bé, sí, en té un, i és la manera de fer l’oli d’alfàbrega que l’acompanya.

Jo havia intentat moltes vegades fer oli d’alfàbrega barrejant simplement oli i fulles d’alfàbrega picades, però se’m floria, no el podia conservar dies, fins que en una recepta del programa Cuines de TV3, vaig veure que el feien de la manera que us explico, i a partir de llavors, en faig moltes vegades i el tinc a la nevera molts dies en perfecte estat de conservació.

Ingredients:

- Tomàquets per amanir
- Formatge feta
- Olives negres
- Una bossa de 20 g de fulles d’alfàbrega
- ¼ l oli suau
- Aigua
- Sal

Preparació de l’oli d’alfàbrega:

Escaldar les fulles d’alfàbrega en aigua amb sal, durant 15 segons (no sobrepassar aquest temps, perquè si no, les fulles es tornen negres).

Escórrer les fulles i deixar que es refredin.

Posar l’oli al got de la batedora, afegir-hi les fulles d’alfàbrega i triturar-ho tot junt.

Un cop acabat de triturar, deixar reposar una mica l’oli, perquè agafi el color verdós.

Disposar el tomàquet, el formatge feta i les olives al plat, salar al gust i amanir-ho amb un bon raig d’oli d’alfàbrega.


Aprofitem aquesta entrada per desitjar-vos unes bones vacances i dir-vos que nosaltres marxem un dies cap a Euskal Herria i encara que no perdrem del tot el contacte amb vosaltres, a inicis de setembre segur que recuperarem l’activitat habitual.

Fins aviat!
.

20 comentaris:

  1. Gloria, em ve perfecte la manera de fer l'oli, jo el vaig provar de fer una vegada i tampoc no em sortia be....

    Una abraçada,

    ResponElimina
  2. Hola Gloria:
    Jo aquesta amanida, la faig molt, per a mi es amanida grega, que acompanyada amb TZATZIKI (amanida de cogombre), es un plat ideal, fàcil i refrescant per l'estiu, per lo de la mandra d'estar molta estona a la cuina, ja,ja, ja.....
    Uns bons díes per Euskadi.
    Petons.....

    ResponElimina
  3. M'encanten les amanides de tomàquet! Amb formatge i orenga o alfàbrega... queden delicioses.
    Jo també faig servir el truquet d'escaldar les fulles, aixó l'oli es guarda perfectament i les fulles no es tornen negres ;)
    Bones vacances a Navarra, segur que gaudireu d'uns grans sopars, je je je... ;)

    ResponElimina
  4. Hola Glòria, guapa,
    Una amanida molt gustosa, m'agrada ara a l'estiu :) Moltes gràcies per compartir el secret de l'oli, interessant! ;)
    Petonets per tu i en Josep,
    Marina

    ResponElimina
  5. Glòria,

    Una amanida fresca i ben mediterrània. Amanides de tomàquet amb alfàbrega o al seu oli i formatge mozzarella són pròpies de la zona de Nàpols i tota la Calàbria. Amb formatge feta, li donem l'estil grec... i el toc de les olives negres, és que em tornen boig.

    Bones vacances, parella.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  6. Una bona amanida per marxar de vacances amb un bon sabor de boca
    Bon profit
    Ester

    ResponElimina
  7. Un consell excelent, espero que gaudiu dels dies de viatge i que aprengueu moltes cosetes que ens pogueu explicar!! :)

    ResponElimina
  8. No coneixia el truqui d'escaldar les fulles! Gràcies, ho provaré. Jo aquesta amanida la acostumo a fer amb orenga seca precissament perquè l'alfàbrega s'hem posava fosca!
    Bones vacances!!
    Petonets

    ResponElimina
  9. Hola, m'encanta ho del oli, però tinc un dubte. Quina d'aulfàbrega és? La que coneixem nosaltres, la tradicional a Catalunya, amb les fulles més petites, o bé el que els italians anomenen "basilico"? Jo, per a les amanides, faig servir més aquesta segona.

    ResponElimina
  10. M'encantà l'anècdota de l'esclat dels ous durs mentre veies en Serrat! Quin riure que m'entrà!

    Una besada, guapos!

    ResponElimina
  11. Doncs provaré aquesta manera de fer l'oli, a mi també em passava el mateix que a tu: gràcies per compartir la recepta!

    ResponElimina
  12. Això de l'oli d'alfàbega me l'apunte!! Quina amanida més bona!!! Segur que la prepare. Us desitge que passeu unes molt bones vacances a Euskal Herria. Fins aviat

    ResponElimina
  13. L'oli d'alfàbrega és tant bo, que crec que no l'hauria de conservar perquè me'l cruspiria de cop en un sol àpat...Una amanida boníssima!BONA ESTADA PER EUSKAL HERRIA!

    ResponElimina
  14. Sònia,

    Me'n alegro que no em passés només a mi, això reconforta, je, je.

    Isabel,

    Sí qu es quasi amanida grega, només li falta el cogombre, però al Josep no li agrada ni l'olor!. I com que era per a tots dos...

    Gemma,

    JA HEM COMENÇAT a gaudir dels bons sopars!. És que la Mertxe ens tracta taaant bé!!!

    Marina,

    A l'estiu, entre la calor i les poques ganes d'engegar el foc, les amanides són el plat que ve més de gust!.

    Manel,

    És que a la Mediterrània tenim molt per triar, no et sembla?

    Ester,

    Aquesta és d'aquelles clàssiques que no ens cansaríem mai de menjar.

    ResponElimina
  15. Òscar,

    Encantada de compartir "el secret" de la recepta!. Segur que hi haurà cosetes per explicar!.

    Maria,

    L'orenga i el tomàquet també lliguen molt bé, però l'alfàbrega fresca li dóna un sabor especial. A més, ara les fulles ja no se't tornaran negres!

    Teresa,

    Sí que és el basílico dels italians, és a dir, l'alfàbrega de fulles grosses. Oi que la de fulles petites és la que diuen que serveix per espantar els mosquits?

    Xavier,

    Ja veus que tots tenim un passat, je, je!. Ara, la feina que em va donar netejar-ho tot, ni t'ho explico!

    M. Àngels,

    Veig que no era jo sola que tenia aquest problema, així que estic encantada de poder-vos ajudar!.

    Francesc,

    Prova de fer-la!. És lleugera, saborosa, dóna poca feina i ara que els tomàquets estan en el seu punt,és el millor moment!

    Mercè,

    Doncs una solució fàcil: fes-ne moooolta quantitat, je, je.

    ResponElimina
  16. Com venen de gust aquests plats senzills després d'uns dies de viatge amb cuines de les que podriem anomenar "pesades" de digerir oi?. Jo tinc alfàbrega de fulla gran al pati de casa i entre els cargols i jo, quasi no la deixem creixer de tant consum.

    ResponElimina
  17. la meva tieta grega Olimpia la feia com tú, i si no quedava "Basilikó" posava molta orenga. Era l'acompanyament de les sardines a la brasa, records d'infant..

    ResponElimina
  18. Hola Glòria, perfecta aquesta amanida. Amb aquesta calor és el que ve més de gust...Jo tampoc sabia el truquet d'escaldar les fulles, moltes gràcies i molt bones vacances. Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Glória; ...goita sense voler, quànt vaig està a Súria i vaig anar a buscar el tomàquets m'en van donar una branca de alfàbrega, i quant els faig fer, en vaig tirar una micona per a sobre els tomàquets també... que bons els tomàquets a l'estiu i amb salsa de alfàbrega, molt refrescant.
    QUe vagi de gust Glória¡¡

    ResponElimina
  20. que bien...a Euskal Herria!!! ya me contarás a la vuelta qué tal y donde habéis estado!!
    un petonet

    ResponElimina