ARRELS NÒMADES

Aquest ha estat un dels llibres que he llegit durant les vacances d’agost, amb la companyia d’una bona tassa de cafè i des d’un saló de lectura privilegiat: la Vall de Baztan.

“Lara no havia nascut encara i Aya Maria, la meva primera filla, estava a punt de fer els tres anys. A la guarderia barrejava el català i el castellà amb l’arameu i l’àrab. Resultava especialment graciós, i alhora gratificant, sentir com conjugava verbs arameus i àrabs en frases catalanes o castellanes. Ho feia amb la naturalitat de la flor que s’obre a la rosada. Però als seus ulls preciosos hi restava, sovint, una pinzellada de desconcert. No l’entenien del tot, i ella tampoc entenia per què no l’entenien. Jo intentava explicar-li que les seves arrels interferien en el seu present i l’enriquien. Em preguntava pels avis, i per què no en tenia. Li vaig dir que vivien en un país molt llunyà, però que hi havia un avi que mai l’abandonaria i que es deia Ximxa, “el déu sol dels assiris”. Li vaig regalar un penjoll amb la figura de Ximxa i, mentre Aya Maria anava a fer-ho saber a totes les seves joguines, jo em vaig posar a escriure qui era i d’on venia el seu pare. A explicar-li per què li transmetia coses que la feien sentir diferent, tot esperant que, quan la vida la rapti del seu món de princeses i papallones, ella mateixa pugui decidir qui vol ser.”

Qui millor que Pius Alibek, l’autor d’Arrels nòmades, per explicar-nos el perquè d’aquest relat autobiogràfic ple d’emocions i sentiments personals. El Pius va néixer a Ankawa (Iraq) i en aquest llibre explica com va ser la seva infantesa i joventut fins que l’any 1981, coincidint amb l’inici de la guerra amb l’Iran, va marxar i es va instal•lar a Barcelona. Un relat en què podem apreciar la contínua decadència d’un estil de vida força variat, ja que l’autor pertany a la comunitat cristiana assirio-caldea del Kurdistan, va viure a Bàssora amb els musulmans i va estudiar al seminari catòlic de Bagdad.

Aquesta gran diversitat li permet fer una narració molt ben estructurada i amb una visió comprensiva i integradora de totes les sensibilitats amb què ha conviscut.

Pius Alibek és llicenciat en filologia anglesa i entre d’altres coses, s’ha dedicat a la docència i als estudis històrics i lingüístics. El podeu trobar al restaurant Mesopotàmia, al barri de Gràcia, on a banda de ser l’autor de la seva decoració, també hi cuina, una altra de les seves passions.

En resum, “Arrels nòmades” és un llibre molt recomanable, no només pel que s’explica sinó també per com s’explica. De lectura amena i fins i tot divertida en molts moments, ha fet que alguns dies d’aquest xafogós agost hagin estat per a mi molt més suportables i agradables.

.