diumenge, 5 de setembre de 2010

1ª FIRA DEL TOMÀQUET DEL VALLÈS

El tomàquet, aquesta petita joia de la terra tan difícil de trobar avui amb l’olor i el sabor d’abans, ha estat el protagonista de la fira que s’ha celebrat avui a Santa Eulàlia de Ronçana.

Quan fa uns dies vam llegir el post dels amics vermells dedicat al tomàquet, vam pensar que per poc que poguéssim hi faríem una escapadeta. I així ha estat. En realitat avui s’ha celebrat la primera de dues jornades dedicades al tomàquet, la segona jornada tindrà lloc en el mateix recinte del centre cívic “la Fábrica”, el proper dissabte 25 de setembre.


En aquestes jornades, a banda de conèixer moltes varietats de tomàquets, es pot assistir a xerrades sobre la cuina del tomàquet, a visites comentades a “l’hort” i a uns tasts per tal de conèixer les diferències entre les classes de tomàquets.

En el tast al qual hem assistit aquest migdia, hem pogut diferenciar clarament les varietats: Pometa de Santa Eulàlia de Ronçana, Tres caires de Rubí, Montserrat de Vaquerisses, Pometa Lluís Vila de l’Ametlla del Vallès i Rosa Ple de Parets del Vallès. De les cinc classes de tomàquets, n’hem analitzat l’aroma, el gust, la textura i la intensitat del post-gust.

Aquestes jornades dedicades al tomàquet han estat organitzades per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Vallès Oriental, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.


Fora del recinte hi havia una extensa exposició de les moltes varietats de tomàquets que es poden trobar a casa nostra, i unes quantes "paradetes" on se'n podien adquirir. Evidentment no ens hem pogut estar de comprar-ne uns quants de diferents tipus, i en arribar a casa, hem preparat una deliciosa amanida de tomàquet i formatge amb oli d’alfàbrega. El tomàquet que hem utilitzat ha estat la varietat anomenada Cor de bou, un tipus de tomàquet força aromàtic, amb una textura carnosa i un gust dolç. En resum una autèntica meravella que posava la cirereta a un dia molt profitós.
.


22 comentaris:

  1. Jo, en mitja jornada de reflexió ja tinc el meu candidat preferit. En dura pugna amb el rosa ple, em quedo amb el tres caires... era tan sucós i dolç!!

    Una excelent manera de passar un matí de dissabte :)

    ResponElimina
  2. Jo no sé amb qui em quedaria!!! m'agrada el tomàquet de qualsevol família!! es poden fer tantes receptes amb ells!!!
    Petonets

    ResponElimina
  3. Què difícil és trobar avui dia una tomata que no siga de plàstic!! Vull dir, que tinga alguna classe de sabor. Mon pare en feia de molt bones (com molts altres llauradors) i era un goig menjar-te-les tallades amb un raig d'oli i una mica de sal. Déu meu quins sabors! M'hauria agradat molt poder fer eixerits tast de varietats de tomaques que expliqueu. La vostra amanida segur que era "de luxe". Salutacions

    ResponElimina
  4. On diu "eixerits" hauria de dir "eixe". Coses de no saber usar bé el mòbil :)

    ResponElimina
  5. Doncs jo avui he collit tomàquets de la jardinera que tinc a la terrassa i eren molt bons, però sobre tot (i més important), totalment naturals! És a dir, ecològics, d'agricultura biològica i sense cap tipus de tractament.
    Potser és amor de mare (!) però els he trobat ben gustosos! A veure si penjo la recepta un dia d'aquests...
    Vosaltres tan viatgers com sempre! I bons reporters!

    ResponElimina
  6. Els tomàquets collits al seu punt optim i menjats aviat, és un luxe cada dia més escàs.
    Aquesta amanida que presenteu... ummmmmmmm! em sembla que m'hi apunto encara que només sigui per sucar pa amb la mica d'oli gustós que hagi quedat al plat. No caldrà que el poseu al rentavaixelles!
    Salut!!

    ResponElimina
  7. A Sta Eulalia de Ronçana hi vaig anar a estiuejar una colla d'anys amb els meus pares, de menuda. A mi sempre em deien "el grill" de casa, així que ja m'ho hauria passat bé a la fira...però era a Besalú veient cavallers medievals lluitant a cavall!...Ja sabia que hi ha molta varietat de tomàquets, però aquesta presentació és excel.lent. Per a quina ocasió són adients els "mala cara"??? un petonarro!

    ResponElimina
  8. justo hoy he hecho un gazpacho con tomates de la huerta de mis suegros en Carbajo (Cáceres) que me han traído de las vacaciones. Claro, qué color y qué sabor!! Si entre los pimientos y los tomates, mi cocina olía estupendamente. Nada parecido a lo de hoy en día que cuando una fruta o una hortaliza ,,huele,, mucho, ya te parece una anécdota.

    ResponElimina
  9. Òscar,
    Ens ho vam passar bé fen el tast eh? Nosaltres coincidim amb les teves apreciacions: 1) tres caires, 2) rosa ple.

    Maria,
    Tens raó, els tomàquets de temporada, frescos, recent collits son una meravella i cadascun te les seves particularitats.

    Francesc,
    Si, és difícil trobar avui tomàquets amb el sabor i l'olor d'abans, però afortunadament si tenim l'oportunitat de comprar-los directament al pagès, encara podem trobar aquestes qualitats. Nosaltres comprem al mercat directament a unes senyores que tenen camps al Baix Llobregat i és nota que son tomàquets collits a diari.

    Margarida,
    Això de tenir "hortet" propi és un autèntic luxe. Ha de fer molta il·lusió menjar el que tu has cultivat amb tant carinyo. Esperem recepta.

    Manel,
    Haurà de ser un altra dia, perquè l'amanida va desaparèixer en un obrir i tancar d'ulls.
    A la propera t'avisem...

    Mercè,
    Els "mala cara" (vaja nom!) no en tinc ni idea de les característiques, no va ser una de les varietats que vam "testar" i "tastar". La pinta que tenen és curiosa no?.

    Astrid,
    Tens tota la raó. Actualment quan una fruita o verdura fa bona olor, ho veiem com una cosa excepcional, quan hauria de ser la cosa més natural de món.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  10. No en tenia ni idea d' aquesta fira tant interesant... Aquest any ha estat un bon any i a l' hort dels meus pares hi ha tomaquets a dojo...Són tant bons, i amb aquesta amanida...mmm

    ResponElimina
  11. Quina fira més sucosa, no hauria sabut quins tomàquets triar, tots semblen boníssims!

    ResponElimina
  12. Quina enveja no poder estar aqui! Vaig passar molts anys estiuejant a Sta Eulàlia, avisaré als meus pares si és que no ho saben que no es perdin el proper dia.
    Gràcies per la crònica!

    ResponElimina
  13. Estimats amics, per nosaltres va ser un honor que ens vinguéssiu a fer companyia i participar de la festa. Si a més a més vau fruir, ja no podem demanar més. És genial tenir el privilegi de sentir-vos tant a prop.

    Mil petons.

    ResponElimina
  14. estimats josep y glória, disculpad que en vuestro último post no pusiera comentario aunque lo vi no pude, y éste que hablais sobre la feria de los tomates, a éste si me apunto, vivo muy cerquita de la Vega Baja del Segura que junto a mutxamel, siempre hubieron unos tomates buenísimos, desde hace tiempo los tomates no sabes si saben a tomates o a cualquier cosa extraña, a todo esto nuestro amigo josepb el bacallá con unos tomates de Montserrat y un poquet de oli, hizo un plato maravilloso, y le comenté que por aqui habia costumbre de ponerle al tomate unos capellanes asados a trocitos claro, pues bién para hacer dicho plato tuve que esperar a que mi familia me llevase a valencia para preparar dicho plato, pues alli hay una variedad de tomate que se denomina valencia, que es dulce muy aromático y sin ningún hueco, tengo filmado dicho plato a falta de que mi hijo lo ponga en el blog........ufffffffff ésta mañana me he levantado emulando a Castelar.....abraçades paco

    ResponElimina
  15. Segur que va ser una gran jornada, on vau gaudir de la companyia i dels tomàquets! Jo també hauria caigut a la temptació de comprar-ne uns quants i sortir ben carregada de bons tomàquets. El cor de bou (si és bo!) és un dels meus preferits, té un punt de dolçor deliciós...

    ResponElimina
  16. ja li he comentat a l'òscar que em fa una mica de vergonya no conèixer cap d'aqestes varietats de la meva comarca, a veure si ho arreglo aviat!
    celebro que ho passessiu tan bé, a la pròxima feu uns quilòmetres més i ja sabeu on parar.
    una abraçada.

    ResponElimina
  17. Una trobada molt instructiva / gustativa .... segur que aquí no val allo de segones parts ... doncs segur que també seran boníssimes...
    una abraçada

    ResponElimina
  18. Anna,
    És veritat, aquest any ha estat un bon any pel tomàquet. Nosaltres comprem els tomàquets directament a pagesos, al Mercat d'Hostafrancs, i ara en tenen molts, molt bons i a bon preu!!

    Mariàngels,
    Efectivament tots el que vam tastar eren sucosos, bonisims i dolços!!. Ara bé hi havia un parell de varietats que ens van robar el cor. De totes maneres els Cor de bou i els Pometa se'n poden trobar a molts llocs i son sensacionals!!

    Silvia,
    Va ser un recorregut per la fira molt interessant, i el dissabte 25 segona part, segur que igual o millor, ja que amb l'experiència d'aquest cap de setmana, les coses encara rutllaran més bé.

    Txell & Kike,
    Va ser fantàstic tornar-nos a trobar i en un marc tan festiu. Gràcies per la invitació que vau fer en el post "tots els colors del vermell" que des del primer moment ens va captivar.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  19. Amic Paco,
    Es una pena que zones tradicionals de cultiu de bona fruita i hortalisses es perdin per causes diverses, i que el resultat siguin uns productes sense sabor ni olor. Esperem la recepta que has preparat amb tomàquets "València".

    Gemma,
    El cor de bou, es magnífic, carnós, sucós, aromàtic i dolcet. Què més es pot demanar avui a un tomàquet?. Cal aprofitar la temporada.

    Manel,
    T'agafem la paraula, la propera vegada pugem una mica més i de cap a Castellterçol, no ho dubtis.

    Alfons,
    Segur que contràriament a la dita, segones parts seran com a mínim igual de bones.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  20. Quina jornada mes esplèndida no tots els dies es poden trobar tomàquets, collits de la planta al seu moment i no aquets que semblen de plàstic, mirarem d’anar el pròxim dia
    Petons

    ResponElimina
  21. Òndia en Francesc, quin domini: Amb mòbil diu que envia els missatges! Jo, si no és amb teclat, i si pot ser que no sigui d'ordinador portàtil perquè ja el trobo massa estret, trigaria els anys de déu per escriure un comentari. ;)

    Bé, va; al que anava: És una llàstima que aquests tomàquets no es trobin amb facilitat (suposo que les collites tampoc deuen ser massa grans), ja que els que hi ha normalment als mercats i, sobretot, als súpers, fins i tot ara que n'és la temporada no tenen aquell gust tan intens i refrescant que tant m'agrada (l'intens roig i la carnositat dels tomàquets de cor de bou amb què vau fer l'amanida, per exemple, no tenen res a veure amb els que jo vaig comprar per tastar-los i que, per cert, no ens van agraar gaire ja que no eren gens carnosos i molt poc gustosos), pel que és del tot lògic que, davant d'aquestes meravelles de la natura, us en proveíssiu uns quants de tota mena.

    Jo, quan n'és la temporada, els compro a una de les poques parades que encara queden a la plaça on vaig que són pagesos (d'El Canyet, el barri més oriental de Badalona). Són lletgísssims (els tomàquets, eh?), però com que són acabats de collir són, per a mi, els millors que trobo.

    A vegades dic a l'Anna Maria que, en lloc de tanta planta jadea brustatis o encimera candentis :)) com té plantades al jardí, més valdria que hi plantés unes bones tomaqueres..., però no me'n fa cas.

    Us imagineu escriure tot aquesta parrafada amb el teclat d'un mòbil?... Oi que no? :))

    Una abraçada.

    ResponElimina
  22. Sion,
    Lamentablement tens tota la raó. El que hauria de ser una cosa normal, poder comprar fruites i verdures fresques i recent collides resulta ser una autèntica odissea i en canvi ens sembla una cosa extraordinària quan els trobem. El món de cap per avall.
    Una abraçada

    Enric,
    Jo soc del teus, quan haig d'escriure un esse-eme-esse m'agafa una espècie de suor freda. Prefereixo cent mil vegades l'e-mail o millor directament xerrar.
    Pel que fa al tema "tomaquer" ens podem considerar força afortunats si podem adquirir encara al mercat, fruites i verdures directament als pagesos que els conreuen.
    Una abraçada

    ResponElimina