No us passa que a vegades només llegint el títol d’una recepta, ja sabeu que la fareu, tot i que encara no n’hagueu llegit ni els ingredients ni la forma de preparar-la?. Doncs això em va passar a mi quan vaig veure aquest pastís al bloc de l’Enric que, alhora, l’havia vist al bloc de la Glòria. Ella ens explica que és una recepta que ja preparava la seva àvia i que s’ha convertit en un clàssic a casa seva. I no m’estranya, són unes postres lleugeres que val la pena repetir moltes vegades.
Ingredients:
- 500 g de mató
- 150 g de sucre
- 6 ous
- La pell de mitja llimona grossa
Preparació:
Encendre el forn a 200º. Untar amb mantega un motlle rodó.
Separar les clares dels rovells dels ous. Barrejar, primer amb una forquilla metàl•lica per poder xafar bé el mató, els rovells, la pell de llimona ratllada molt finament, el sucre i el mató, i batre aquesta barreja fins que quedi una massa ben escumosa.
Pujar immediatament les clares a punt de neu ben fort i a continuació incorporar-les al batut d’ous, mató i sucre, amb moviments suaus perquè no s’abaixin ni les clares ni la massa batuda anteriorment.
Abocar aquesta barreja al motlle, posar-lo al forn, abaixar la temperatura de 200º a 180º i coure’l durant tres quarts d’hora aproximadament.
Un cop fora del forn, abocar-lo sobre una reixeta perquè es refredi i un cop fred del tot, posar-lo a la nevera fins al moment de servir-lo.
És un pastís que no puja massa i que un cop fred, s’abaixa una mica. L’acabat final és una textura sòlida però lleugera, allò que l’Enric diu: “es desfà a la boca”.
Amb molt de gust, deixaria que se'm desfés un troç a la boca.
ResponEliminaMuas!
jeje, a mi em va passar el mateix quan vaig veure el del blog -Acabat de fer- i un de -ca l'Assur-...Veus la foto i saps que el faràs...De fet el vaig fer dijous passat!és boníssim, suau... T'ha quedat preciós!Una abraçada macosssss!
ResponEliminaOhhh, aquest m'encantarà!! L'haig de fer!!
ResponEliminaAixì sense farina ha de quedar tan 'com a mi m'agrada' que ja tinc ganes de que sigui demà per anar a comprar el mató :)
M'ho puc imaginar molt bé com es desfà dins la boca. Es sembla molt a una greixonera de brossat.
ResponEliminaQue bò , jo també sé que el faré.
Una abraçada
Jo també el faré, amb aquesta textura que es veu a la foto segur que es fon a la boca!
ResponEliminaAquest és un postre quasi ideal per a mi, i les meves intoleràncies!!! L'hauré de probar, i molt aviat!!!
ResponEliminaPtnts
Ohhh, ja m'agradaria tenir aquesta sensació a la boca ara mateix. Té una pinta espectacular.
ResponEliminaPetonets
El món dels blogs, sobretot dels culinaris, tenen la pega que ens arriba diàriament quantitat i quantitat d'informació que no podem pair, pel que sempre he reivindicat (és una manera de dir, eh?) que ningú cregui que és poc original pel fet de publicar receptes que ha vist publicades en altres blogs, i aquest pastís de mató n'és un bon exemple, ja que és una pena que unes postres tan senzilles i, alhora, tan delicioses com aquesta no es divulguin com es mereixen... Sempre, està clar, que se n'indiqui la procedència, en aquest cas de la incansable Glòria, de "No tot són postres... a la cuina".
ResponEliminaohhhhhhhhh que bo! Jo tb n'agafo un trosset! Aquest pastís amb una mica de melmelada és un perfecte berenar per recuperar les forces del dia! El provaré en breu! Jo hi poso panses a vegades!
ResponEliminaem passa el mateix que tu, quan veig una recepta, i aquesta m'ha portat molts records, perquè va ser el primer que vaig comentar a la glòria-dolça quan tot just comentava, el vaig fer i va sortir molt bé. ja fa més de dos anys, d'aixì! em sembla que és hora de tornar a fer-lo!
ResponEliminaAquí la dolça-Glòria està encantada de veure que el pastís de l'àvia agrada tant!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Quan vaig llegir la recepta a l'Enric també vaig pensar el mateix que vosaltres: aquesta la faig!
ResponEliminaPerò com que tenia pendent la quesada, que s'assembla força, la vaig deixar per més endavant. Però segur que caurà, només cal pensar en la frase "es desfà a la boca" per imaginar-se la textura cremosíssima del pastís...
Gemma,
ResponEliminaUn tros, i un altre, i un altre, i un altre!!!.
Mercè,
Sembla que hem tingut la mateixa impressió en veure aquest pastís, eh? Era taaaant bo!.
Òscar,
Ja has comprat el mató?, je, je.
Xisca,
És veritat, jo també vaig veure una recepta semblant i es deia alguna cosa com cóc de brossat, però... no recordo on!!!!.
Ma Àngels,
Doncs a veure si t'agrada, perquè nosaltres els vam assaborir de valent!
Marta,
I per què "quasi" perfecte i no "perfecte del tot?. Vaig pensar en tu quan vaig veure que no portava farina, però no sé què més hi ha que no et va bé.
Carme,
ResponEliminaQualsevol moment és bo per menjar-ne un tallet. Què tal per berenar?.
Enric,
És que fer les receptes que veiem en altres blocs és una manera de divulgar-les encara més, perquè és senyal que, d'entrada, ja ens han agradat. I aquest pastís, com ens ha agradat!!!!
Marta,
Jo les panses també les poso quan faig pastís de formatge, amb Philadelphia, precisament, però aquest té una altra textura molt més lleugera i suau i així s'assaboreix del tot.
Manel,
I no l'has tornat a fer?. Jo estic segura que no tardaré pas dos anys a repetir-lo, és taaant bo!.
Glòria,
Ens ha agradat molt el pastís i ens ha agradat que hagis conservat la recepta i l'hagis compartit amb tots nosaltres. N'esperem una altra de l'àvia!.
Gemma,
Doncs jo la que també tinc per fer és la quesada, sobretot després d'haver-la tastat l'any passat a Cantabria. La recepta, ja la tinc, ara només em falta posar-m'hi!
Glòria,
ResponEliminaMmmm, ja me'l menjo ara, que bo!
Salut,
Queridos amigos.
ResponEliminano crais que no estoy por aqui detrás pululando, pero muchas veces, me guardo los blogs más especiales para mi, para disfrutarlos en mi autobus de vuelta a casa, y ahi no puedo escribir coemtnarios...
Mandaros un beso fuerte fuerte como siempre y todo el cariño que os pueda llegar desde la Mancha
Ese corte tiene una pinta tremenda.
ResponEliminaQué rico te ha quedado1
un beso.
Què bo!!! Jo també havia vist el pastis als llocs que dius i sé que el faré. Besades
ResponEliminaAquesta recepta segur que la faig.
ResponEliminaT'ha quedat maquíssim.
El formatges, tan sigui secs, tendres, mató, Burgos, camembert...........ens agradan molt.
Siguin frescos com cuinats i més si son en format pastissos....
Som molt llaminers¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Petons
Carme,
ResponEliminaQue vagi de gust!.
Su,
Y nosotros encantados de que te pasees por aquí cuando quieras. Un beso muy fuerte desde Barcelona.
"Tengo un horno",
Gracias por tu visita. Ahora mismo he ido a dar una vuelta por tu blog y volveré seguro!.
Francesc,
Vaaaaa, que aquest és prou de dieta!. Ens ho podem permetre!.
Isabel,
Nosaltres també som molt formatgers i són com un vici, com aquest pastís!
Hola Glòria, aquest a casa meva te éxit segurissim. Una abraçada.
ResponEliminaUf! I has fet una greixonera de brossat mallorquina!
ResponEliminaHehhe!
jo just també n'he feta una hui per a felicitar un Miquel i un Gabriel!!! ;)
Saps res del nostre llibre Bonpreu?
Aquest pastís, o un de molt semblant, és el que solem comprar a la Fira de l'Arrop que se celebra a Badalona per Sant Anastasi. A mi m'encanta, però només en mengem un cop l'any. Ara que en tinc la recepta, segur que trobo una excusa per no haver d'esperar-me fins el mes de maig. Petons!
ResponEliminaMaia,
ResponEliminaDoncs ja el pots fer, segur que t'ho agrairan a casa!.
Xavier,
Les dues receptes s'assemblen o és la mateixa?. En qualsevol cas, tant si és de Mallorca com de Reus, és boníssima!.
I pel que fa al llibre del Bonpreu, ens van dir que estaria llest el mes de setembre, per tant, suposem i esperem que estarà al caure!.
Anna,
I l'acompanyeu amb mel potser?. I tant que l'has de fer abans del mes de maig, i més d'una vegada.
mmmm, ben senzilla, amb el toc de llimona, boníssim!
ResponEliminaM'encanta!!!
ResponEliminaHola Glòria, vinc de visita al Cafè de Nit... uhm, quina pinta... tinc debilitat pels pastissos de formatge i aquest t'ha quedat genial. Fins aviat!
ResponEliminaHola Glòria, bo-ni-ssim! el vaig fer dissapte i va ser un vist i no vist, senzillament deliciós.
ResponEliminaMira, m'acaba de passar ara mateix! I per rematar-ho, quan he vist la foto se m'ha esvaït qualsevol dubte que pogués tenir...
ResponEliminaQuina cadena més maca m'ha portat fins aquesta joia... El farem segur, perquè la Kissumenja és una fan del mató!
Salut!