LA CASA DE LA XOCOLATA

En alguna ocasió ja he explicat que m’agrada molt “barcelonejar”, és a dir, no només passejar sinó també badocar per la meva ciutat.

I “barcelonejant” pel passeig de Gràcia, sempre em sorprèn que davant de la meravellosa Casa Batlló d’Antoni Gaudí, hi hagi una munió de gent fotografiant l’edifici o fent cua per visitar-lo (malgrat els preus). En canvi, no hi ha gairebé ningú que faci cas de la casa veïna, l’Amatller, que potser no és estèticament tan trencadora com la Batlló, però des del punt de vista arquitectònic és igualment extraordinària. Per tant, com que m’agrada una mica anar a contracorrent, no parlaré de la casa Batlló, sinó de la veïna casa Amatller.

Aquesta casa va ser construïda entre el 1898 i el 1900 al número 41 del passeig de Gràcia, on l’industrial xocolater Antoni Amatller i Costa va voler transformar un edifici vell de l’any 1875 que havia adquirit per traslladar-se a viure-hi. L’industrial va encarregar les obres a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el qual va projectar un edifici amb l’aparença d’un palau gòtic, amb façana plana i un ampli pati central amb una escala d’accés a l’habitatge principal de l’immoble. A la resta de pisos de l’edifici s’hi accedia amb ascensor i van ser ocupats per diferents famílies.

Puig i Cadafalch va fer el nou edifici barrejant el gòtic català amb el dels Països Baixos, amb molts detalls d’inspiració medieval. La part superior de la façana presenta una espectacular i sorprenent forma esglaonada inspirada en l’arquitectura nòrdica i que al mateix temps recorda una clàssica tauleta de xocolata. El responsable del conjunt escultòric de la casa va ser Eusebi Arnau tot i que també hi va col•laborar Alfons Juyol.

Si ens aturem cinc minuts davant la façana, podrem observar una gran quantitat de detalls, formes i colors. Des d’escultures a forjats de ferro o mosaics plens de vida. La tribuna situada a l’alçada del primer pis a la dreta, és una autèntica meravella. Tampoc us heu de perdre el Sant Jordi matant el drac que hi ha a la porta principal d’entrada. Si entrem (actualment no recordo si s’estan fent obres a l’interior), podreu veure el pati central, l’escala que puja al primer pis i els vitralls de la claraboia del sostre o de la porta que tanca la seu del Centre del Modernisme de Barcelona. També hi ha una petita sala d’exposicions, una botiga de venda de llibres i naturalment tot tipus de xocolata.

Enfront de la casa Amatller, al terra del carrer, hi trobareu una placa amb la indicació de “quilòmetre 0” de la Ruta del Modernisme de Barcelona. Per cert, l’illa de cases del passeig de Gràcia entre els carrers d’Aragó i Consell de Cent se la coneix com “l’illa de la discòrdia”, ja que després de la construcció d’aquesta casa, Domenech i Montaner va construir al número 35 la casa Lleó Morera (1900-1902) i Antoni Gaudi al número 43, la casa Batlló (1905-1907). O sigui els tres arquitectes modernistes més representatius, tenen alguns dels seus capricis més creatius a tocar. Si en teniu ocasió, no us ho perdeu, és realment espectacular aquest museu a l’aire lliure.