ELS CASTELLS, PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Aquesta tarda, la UNESCO, en la reunió que té lloc aquests dies a la ciutat kenyana de Nairobi, ha declarat, entre d’altres propostes, els castells com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat.

És una notícia extraordinària no tan sols per al món casteller sinó també per a la cultura catalana que d’aquesta manera té una nova i potent projecció a nivell mundial.

Castellers de Sants

Hi ha llocs com a Valls (bressol dels castells) que ja ho estan celebrant, a Barcelona ja fa dies que s’està coent una festassa crec per al proper dissabte, segurament en les properes hores es confirmarà.

Aquest reconeixement de la UNESCO no és fruit de la casualitat. Fa tres anys que hi ha un grup de gent treballant el tema. I és que els castells tenen una antiguitat de més de dos segles, hi ha cròniques de principis de l’any 1800 que ja en parlen.  L’origen?, sembla ser que l’anomenat ball de valencians que a finals del segle XVIII acabava amb l’enlairament d’un petit castell. Això va anar evolucionant i amb el anys, el ball va desaparèixer i va quedar només l’estructura humana.

Els castells han passat per grans moments i també per èpoques difícils. En la segona meitat del segle XIX es va viure la que es coneix com la primera edat d’or dels castells, en la qual es van enlairar els primers castells de nou pisos de la història.  A principis del segle XX es va entrar en un període de decadència fins que als anys 50 i 60, el món casteller torna a  revifar-se.

El 25 d’octubre de 1981 passa a la història castellera ja que la Colla Vella dels Xiquets de Valls recuperen, gairebé un segle després, el quatre de nou amb folre. A partir d’aquell moment el món casteller ha crescut espectacularment, tant en el nombre de colles, (de la mitja dotzena que hi havia a inicis dels anys 70 fins a les gairebé 60 colles de l’actualitat) com en la importància dels castells. Hi ha colles castelleres a Catalunya, però també a les Illes Balears, a la Catalunya Nord, a Xile, a l'Argentina i darrerament a la Xina. No vull oblidar les colles del País Valencià, cosines germanes dels castells: les Muixerangues d’Algemesí, i els Locos de l’Olleria a Alacant.

I és que els castells no són tan sols emocions i sentiment, és una activitat on hi cap tothom, del més petit al més gran. No importa ni el sexe, ni l’edat, ni la condició social, ni la nacionalitat, ni la militància política o religiosa. És una forma de viure, de compartir i d’aconseguir objectius comuns amb el treball d’equip.

Com a castellers que som des de fa un munt d’anys, no hem pogut deixar d’emocionar-nos quant hem escoltat la notícia, de la qual estàvem pendents des de feia dies, i ens sentim orgullosos de pertànyer a un grup humà que promou valors com la solidaritat, la cooperació i la integració.