diumenge, 7 de novembre de 2010

LA MALEDICCIÓ DEL BUFÓ

La nit de divendres vam ser a l’Atrium de Viladecans per presenciar la primera òpera de la temporada actual que l’Associació d’Amics de la Òpera de Sabadell posava en escena.

Aquest és el XXIIIè Cicle d’Òpera a Catalunya i, una vegada més, hem de ressaltar la gran tasca que du a terme l’AAOS que any rere any i amb uns pressupostos molt ajustats, posa en marxa tot l’engranatge por tal d’oferir uns espectacles operístics més que dignes i a més, representant-los per tota la geografia del país.

En aquesta temporada s’ha començat per una de les òperes més populars de Giuseppe Verdi, es tracta de Rigoletto estrenada l’11 de març de 1851 al teatre La Fenice de Venècia.

L’argument es basava en l’obra de Victor Hugo “Le roi s’amuse” (el rei es diverteix) i Verdi va tenir molts problemes per poder-la estrenar. En aquella època, els austríacs dominaven Itàlia i de cap de les maneres podien permetre que la figura d’un rei  tingués les connotacions negatives que plantejava el text. Per descomptat també es trobava de mal gust l’escena final amb la filla de Rigoletto morta dins d’un sac.  Verdi i el seu llibretista Francesco Maria Piave van haver d’esforçar-se per tal de modificar alguns aspectes de l’obra i que aquesta fos acceptada per les autoritats austríaques. D’entrada, es va haver de canviar el títol, passant a denominar-se primer “La maledizione” i finalment “Rigoletto”. També van haver de modificar els estatus aristocràtics dels personatges i per tant el rei es va convertir en el duc de Màntua. No obstant tot això, Verdi va aconseguir mantenir gairebé intacta l’escena final.

Rigoletto és una d’aquelles òperes en les quals personalment crec que ni sobra ni manca res. Jo li tinc una estimació especial, ja que és de les obres que he escoltat i vist en més ocasions i per descomptat és una de les que des d’un inici van fomentar la meva passió per la òpera.

El muntatge escènic d’aquest Rigoletto està molt ben resolt, i tot i fugir dels decorats i de les vestimentes clàssiques, és d’una visió agradable i amb un encaix perfecte amb el text original.

L’orquestra Simfònica del Vallès va sonar força compacta, sota la direcció d’Elio Orciuolo. Potser en algun moment el so orquestral era un pèl alt, però ja imagino que representant l’obra en tants teatres diferents en un termini de temps tan curt, costa molt fer els ajustos precisos per tal que el so sigui perfecte. També van estar brillants les veus masculines del cor Amics de l’Òpera de Sabadell.

Pel que fa a les veus solistes, com acostuma a passar, hi va haver de tot. El Rigoletto d’Ismael Pons va ser magnífic en general, amb moments brillants com en el segon acte on el baríton ho ha de donar tot. La Gilda de Saioa Hernández no va ser menys brillant. Aquesta noia ens va agradar molt l’any passat en Il Pirata de Bellini, i ho ha va tornar a fer divendres, amb una dicció clara i una actuació plena d’emotivitat. Lamentablement no podem dir el mateix de Sergio Escobar. El seu Duc de Màntua va ser molt irregular. Dotat d’una gran veu i un timbre molt agradable, té però, un greu problema de control que va anar en augment tal i com avançava la representació. La seva “la donna è mobile” i el quartet “Bella figlia dell’amore” van ser d’aquells que fan patir una mica. La Maddalena de Laura Vila, correcta. Cal destacar el Marullo de Joan Garcia,  també el Ceprano d’Eduard Moreno i molt especialment l’Sparafucille de Jeroboám Tejera, una gran veu de baix.

Una producció globalment força bona i en la línia de les que ens estan oferint els AAOS en els darrers temps


12 comentaris:

  1. Completament d´acord amb el que dius. Jo vaig estar a la darrera funció que van fer a Sabadell i subscric una per una les teves paraules.

    Salutacions,

    ResponElimina
  2. Jo, que no sóc aficionada a l'òpera, vaig tenir el privilegi d'assistir a aquesta representació, de la "maneta" del Josep i la Gloria. Vaig passar-ho realment bé i va ser molt agradable comentar la meva modesta opinió amb vosaltres. Gràcies pel contestar a totes les meves preguntes i ajudar-me a sentir una mica més proper un tipus de cant i de música que no m'ho és.Vaig sortir encantada de la veu de la Saioa Hernandez i l'Ismael Pons!.Una abraçada amics!

    ResponElimina
  3. Josep
    Del post que has fet a Josepb ( badalona ) recomanas la música de Hendel. Jo no en conec quasi res, pots guiar-me una mica ?
    El vostre blog és un plaer de visitar, felicitats

    ResponElimina
  4. Ahhh, en tenim pendent una d'òpera.... mentrestant anirèm tastant les píndoles que ens oferiu. Quin plaer :)

    ResponElimina
  5. Brunilda,
    Ja veig que a Sabadell la cosa va anar pel mateix camí, es a dir que no es casualitat que les coses bones i les no tant bones es repeteixin. Gràcies per la teva visita i per la informació.

    Mercè,
    Va ser un plaer compartir la música de Verdi amb tu i desitgem que en el futur puguem repetir-ho.

    Una abraçada a les dues

    ResponElimina
  6. Sotaescala,
    Ens alegra molt la teva visita, i per descomptat ens afalaga molt el que dius. Jo no recordo exactament a quin comentari meu sobre Händel fas referència, però tot i que el barroc no és la música que més escoltem, si que podem dir que Händel és un dels més grans músics de la història i al qual hem dedicat diversos posts, ja que la seva obra ens encanta.
    Pel 250 aniversari de la seva mort, vam parlar d'algunes de les àries d'òpera que més ens agraden (http://elcafedenit.blogspot.com/2009/04/handel-250-anys-de-musica-en-majuscules.html) i en altres posts hem parlar d'altres composicions seves com el famós i excepcional oratori El Messies.
    Esperem seguir comptant amb les teves visites i comentaris.

    Òscar,
    Efectivament tenim pendent una òpera. No ha estat possible aquest Rigoletto, però a veure si en el futur podem coincidir. De totes maneres vosaltres el divendres us ho vareu passar de conya, eh?.

    Una abraçada als dos.

    ResponElimina
  7. Coincideixo amb vosaltres. Els de Sabadell tenen gust, imaginació i criteri; llàstima que el pressupost no els acompanyi!

    Una abraçada,

    Albert

    ResponElimina
  8. Albert,
    l'AAOS, tenen pressupostos baixos i ajustats, però de n'hi do del profit que en treuen. En canvi al Liceu sembla que sobrin els calers i ens trobem amb muntatges que son autèntics malbarataments de recursos. De tota manera, penso que la manca de diner aguditza l'enginy, i això passa amb l'AAOS.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. AHHHHHHH Rigoletto, josep la única ópera que he vist en directe set vegades, magnífica partitura de Verdi, cuant la feren a Crevillent, cuant la gilda es morta, nó la van possar en un sac, la ván enrrotllar a una catifa, y con sempre el teú comentari fabulós.........abraçades paco....

    ResponElimina
  10. Estimat Paco,
    Si senyor, quina partitura Rigoletto!
    Ah! i la pobre Gilda sempre li toca "pringar", dins d'un sac o embolicada en una catifa.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Hola amics!, volia "estrenar" amb vosaltres el meu nou abatar...(si és que ho he fet bé...)i dir-vos que no he pensat a preguntar-vos per l'obra del diumenge!!, m'ho heu d'explicar!(Josep, la Bet està encantada pel "minut",segons ella que ha estat amb tú aquesta tarda!, ho haureu de repetir!jeje)
    Petonets de formigueta...

    ResponElimina
  12. Mercè,
    Primer, m'encanta el nou "avatar".
    Segon, de l'òpera de diumenge millor no parlar-ne, tal com ens imaginàvem força insuportable.
    Tercer, A mi també se'm va fer curt el "minut" amb la Bet. No es passió de padrí, però la Bet es encantadora. Ho hem de repetir i amb més "minuts", ja en parlarem.
    Petonets...

    ResponElimina