ERMESSENDA

Fotograma de la sèrie

TV3 ha programat per a la setmana vinent una sèrie en dos capítols sobre Ermessenda de Carcassona. Crec que és un encert, ja que es tracta d’un dels personatges més importants i alhora desconeguts de la Catalunya medieval i per aquest motiu espero que l’assessorament històric i documental hagi estat l'adient, tot i que em temo que, sent una sèrie i no un documental, s’haurà fet alguna concessió més o menys supèrflua. De totes maneres és una bona eina per seguir recuperant personatges i fets de la nostra història.

Jo vaig descobrir fa relativament pocs anys Ermessenda de Carcassona, i des del primer moment em va fascinar. Una dona que en la Catalunya del segles X-XI tingués la força i la personalitat que ella tenia és realment xocant. No diré que fos un personatge íntegre, tenia clars i obscurs, ambicions i interessos, i suposo que en la sèrie de TV3 es veuran reflectits. Ara bé, que una dona fos capaç de conduir amb mà ferma un país i una societat dominada per homes i en els temps difícils en què ho va haver de fer, per si sol ja és un fet que sedueix i admira.

Hi ha molts llibres i cròniques erudites que parlen de la comtessa Ermessenda, però jo voldria fer tres petites recomanacions, molt menys doctes però alhora molt més amenes i properes. En primer lloc el llibre “Dames, reines i abadesses” (2007) de Cristina Albertí, on podem trobar una història resumida  de 18 grans dones de la història medieval catalana. Els capítols primer i segon d’aquest llibre estan dedicats precisament a Ermessenda i Almodis de la Marca, tercera esposa de Ramon Berenguer I, nét i successor d’Ermessenda. El segon llibre és “Et donaré la terra” (2009) de Chufo Llorens, en el qual Ermessenda és una de les protagonistes, principalment en l’època de més alta tensió amb el seu nét i la seva esposa Almodis. Finalment, la novel·la de ficció històrica “El falcó del Comte“ (2003) d’Assumpció Cantalozella, on malgrat la irreal, però molt interessant història que es relata, constitueix un magnífic retrat del temperament i la forta personalitat de la comtessa Ermessenda.

Catedral de Barcelona - Sepulcres dels Comtes de Barcelona
Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca

Quatre dades a títol biogràfic. Ermessenda va néixer a Carcassona cap l’any 972, i el seu pare Roger I de Carcassona la va casar (993) amb Ramon Borrell (besnét de Guifré el pilós), un matrimoni de conveniència, com tots els que es feien aleshores. El 1.017 mor el seu marit i com que el seu fill Berenguer Ramon era menor d’edat, ella es converteix en la seva tutora i regenta els comtats de Barcelona, Girona i Osona. Quan el seu fill assoleix la majoria d’edat, ella es nega al traspàs del poder, i quan el seu fill mor (1.027), ella segueix regentant el poder però aquesta vegada com a tutora del seu net Ramon Berenguer I. Amb aquest tindrà durs enfrontaments no tan sols pel poder sinó també en oposar-se al casament d’aquest amb Almodis de la Marca (1.052) que havia estat casada i posteriorment repudiada per Ponç de Tolosa. Ermessenda va demanar a Roma l’excomunió del seu nét i Almodis, per  tal de seguir ostentant el poder. Finalment, l’any 1.057, va fer les paus amb Ramon Berenguer I i va cedir-li tots els comtats mentre que ella es va retirar  al castell de Sant Quirze de Besora on va morir el primer de març de 1.058. Ermessenda fou una dona de gran religiositat i es rodejà de consellers savis i prudents com el seu germà Pere, bisbe de Girona o l’abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà. Juntament amb el seu marit, va lluitar contra els sarraïns i posteriorment va participar activament en la reconstrucció d’un país devastat per les incursions d’Almansor.

Sepulcre d'Ermessenda de Carcassona a la Catedral de Girona

Ermessenda va ser enterrada a la catedral de Girona. L’any 1982 es va restaurar el sepulcre i a l’interior va aparèixer un sarcòfag romànic original on a la cara frontal es distingien clarament les barres alternes daurades i vermelles pintades en vertical, que són l’evidència més antiga del senyal del Casal de Barcelona i que amb el temps esdevindria la bandera catalana.

Una de les moltes dificultats que tenim les nacions sense estat, és que se’ns ha ocultat, la història pròpia. Recordo que de petit a l’escola tot es reduïa a llistes de reis gods, i catòlics, a reconquestes i descobriments de territoris allunyats o a “glorioses” guerres d’independència. Però i la història del meu país? on eren Guifré, Jaume I, Pere el Gran, Martí l’Humà, Casp, els Segadors, l’11 de setembre ... ? Cap llibre de text en parlava, no interessava mostrar fets i personatges que xocaven frontalment amb la “formación del espiritu nacional” que calia inculcar.  Per això, amb el personatge d’Ermessenda, recuperem una petita part d’aquesta història robada.