divendres, 18 de març de 2011

ERMESSENDA

Fotograma de la sèrie
TV3 ha programat per a la setmana vinent una sèrie en dos capítols sobre Ermessenda de Carcassona. Crec que és un encert, ja que es tracta d’un dels personatges més importants i alhora desconeguts de la Catalunya medieval i per aquest motiu espero que l’assessorament històric i documental hagi estat l'adient, tot i que em temo que, sent una sèrie i no un documental, s’haurà fet alguna concessió més o menys supèrflua. De totes maneres és una bona eina per seguir recuperant personatges i fets de la nostra història.

Jo vaig descobrir fa relativament pocs anys Ermessenda de Carcassona, i des del primer moment em va fascinar. Una dona que en la Catalunya del segles X-XI tingués la força i la personalitat que ella tenia és realment xocant. No diré que fos un personatge íntegre, tenia clars i obscurs, ambicions i interessos, i suposo que en la sèrie de TV3 es veuran reflectits. Ara bé, que una dona fos capaç de conduir amb mà ferma un país i una societat dominada per homes i en els temps difícils en què ho va haver de fer, per si sol ja és un fet que sedueix i admira.

Hi ha molts llibres i cròniques erudites que parlen de la comtessa Ermessenda, però jo voldria fer tres petites recomanacions, molt menys doctes però alhora molt més amenes i properes. En primer lloc el llibre “Dames, reines i abadesses” (2007) de Cristina Albertí, on podem trobar una història resumida  de 18 grans dones de la història medieval catalana. Els capítols primer i segon d’aquest llibre estan dedicats precisament a Ermessenda i Almodis de la Marca, tercera esposa de Ramon Berenguer I, nét i successor d’Ermessenda. El segon llibre és “Et donaré la terra” (2009) de Chufo Llorens, en el qual Ermessenda és una de les protagonistes, principalment en l’època de més alta tensió amb el seu nét i la seva esposa Almodis. Finalment, la novel·la de ficció històrica “El falcó del Comte“ (2003) d’Assumpció Cantalozella, on malgrat la irreal, però molt interessant història que es relata, constitueix un magnífic retrat del temperament i la forta personalitat de la comtessa Ermessenda.

Catedral de Barcelona - Sepulcres dels Comtes de Barcelona
Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca
Quatre dades a títol biogràfic. Ermessenda va néixer a Carcassona cap l’any 972, i el seu pare Roger I de Carcassona la va casar (993) amb Ramon Borrell (besnét de Guifré el pilós), un matrimoni de conveniència, com tots els que es feien aleshores. El 1.017 mor el seu marit i com que el seu fill Berenguer Ramon era menor d’edat, ella es converteix en la seva tutora i regenta els comtats de Barcelona, Girona i Osona. Quan el seu fill assoleix la majoria d’edat, ella es nega al traspàs del poder, i quan el seu fill mor (1.027), ella segueix regentant el poder però aquesta vegada com a tutora del seu net Ramon Berenguer I. Amb aquest tindrà durs enfrontaments no tan sols pel poder sinó també en oposar-se al casament d’aquest amb Almodis de la Marca (1.052) que havia estat casada i posteriorment repudiada per Ponç de Tolosa. Ermessenda va demanar a Roma l’excomunió del seu nét i Almodis, per  tal de seguir ostentant el poder. Finalment, l’any 1.057, va fer les paus amb Ramon Berenguer I i va cedir-li tots els comtats mentre que ella es va retirar  al castell de Sant Quirze de Besora on va morir el primer de març de 1.058. Ermessenda fou una dona de gran religiositat i es rodejà de consellers savis i prudents com el seu germà Pere, bisbe de Girona o l’abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà. Juntament amb el seu marit, va lluitar contra els sarraïns i posteriorment va participar activament en la reconstrucció d’un país devastat per les incursions d’Almansor.

Sepulcre d'Ermessenda de Carcassona a la Catedral de Girona
Ermessenda va ser enterrada a la catedral de Girona. L’any 1982 es va restaurar el sepulcre i a l’interior va aparèixer un sarcòfag romànic original on a la cara frontal es distingien clarament les barres alternes daurades i vermelles pintades en vertical, que són l’evidència més antiga del senyal del Casal de Barcelona i que amb el temps esdevindria la bandera catalana.

Una de les moltes dificultats que tenim les nacions sense estat, és que se’ns ha ocultat, la història pròpia. Recordo que de petit a l’escola tot es reduïa a llistes de reis gods, i catòlics, a reconquestes i descobriments de territoris allunyats o a “glorioses” guerres d’independència. Però i la història del meu país? on eren Guifré, Jaume I, Pere el Gran, Martí l’Humà, Casp, els Segadors, l’11 de setembre ... ? Cap llibre de text en parlava, no interessava mostrar fets i personatges que xocaven frontalment amb la “formación del espiritu nacional” que calia inculcar.  Per això, amb el personatge d’Ermessenda, recuperem una petita part d’aquesta història robada. 

31 comentaris:

  1. Gracies Josep por compartir la información,a mi me pasa igual hasta ahora no sabia quien era ya tengo ganas de que llegue el lunes y el martes par verla, me gustan estas mini- series historicas.
    bon capa de setmana
    una abraçada parella
    miquel

    ResponElimina
  2. ara ja puc veure la sèrie!!!! ;P. Petonets guapos i bon cap de setmana

    ResponElimina
  3. Miquel, Judith,

    Si us agrada la història tan com a mi, segur que us agradarà.

    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Ostres, molt interessant! L'alte dia em vaig estar informant sobre aquest personatge tan desconegut de la nosta història i vaig quedar-me alucinada de la seva importància!
    Ja tinc ganes de veure la sèrie!
    Petonets,
    Sandra

    ResponElimina
  5. Josep, cuántas cosas nos ocultaron en aquella época, con la asignatura del espíritu nacional bastaba, lo buenos que eran los reyes católicos,el caballo blanco de santiago, franco y j. antonio, y yá estaba todo dicho, salvo tu nombre he puesto todo en minúscula por desprecio a toda ésa tropa de gente.......Saludos .......

    ResponElimina
  6. Sandra, Xavi,
    Us ha passat el mateix que a mi, quan vaig descobrir Ermessenda vaig al·lucinar. Ara bé, si teniu ocasió de llegir el llibre "Dames, reines i abadesses" (només son unes 150 pàgines) us quedareu de pedra descobrint les grans dones de la Catalunya medieval, sembla increïble!!

    Paco,
    Que t'haig d'explicar a tu dels reis catòlics, cids campeadors, pizarros i borbons diversos. Dels dos personatges finals, millor no parlar-ne, que encara ens faríem més mala sang.

    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Una magnífica introducció històrica. Ara ja podem evuer aquesta mini sèrie!!

    ResponElimina
  8. perdó, cada dia tinc més dislèxia, ja la podem veure!

    ResponElimina
  9. Hola,
    Estic desitjant veure-la. Gràcies per a les recomanacaions i tota la informació. Quan dius que se'ns ha ocultat la història pròpia, tens tota la raó!! A mi també em van inflar a una història que no és la meva. Per desgràcia, encara ara s'intenta, no se el per què, obviar la nostra història. Quan li pregunto al meu fillol que m'expliqui que li ensenyen a l'escola d'història no puc evitar enfadar-me molt. No hem avançat gens. Per sort, amb el seu interès mira per Internet i consulta, per que sinó.. M'estic enrollant molt!! Moltes gràcies i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  10. Albota,

    Jo tampoc me la perdré, es un personatge irresistiblement atractiu.

    Elena,

    El que m'expliques es decebedor. Penso, i potser m'equivoco, que el que passa ara es que no s'ensenya història (ni l'una ni l'altra) la qual cosa es una autèntica pena. Poc futur té un país que no coneix el seu passat.

    Una abraçada a les dues

    ResponElimina
  11. Diuen que l´Ermenssenda era l´Urraca castellana...a mi aquesta comparació la trobo odiosa.
    L´espero en candeletes, i espero no adormir-me.Ara estic llegint l´Arquèoleg d´en Martí Gironell.
    Per cert molt bo el llibre d´en Chufo Llorens..Et donaré la terra, que va quedar en l´ombra per culpa d´En Falcones. No es va saber vendre-

    ResponElimina
  12. Jo també seguiré la sèrie ja que tracta d'un període de la nostra història que personalment m'atrau d'allò més. Gràcies per les recomanacions dels llibres!

    ResponElimina
  13. Cristina,
    Jo no conec molt bé la història d'Urraca I, però en tot cas, les (pobres) dones sempre eren moneda de canvi en tots els tripijocs polítics de l'època. A mi també em va agradar molt el llibre del Chufo Llorens, que per cert ara ha tret Mar de Foc que pinta molt bé. S'acosta Sant Jordi.

    Mariàngels,
    A mi la història que més m'agrada es l'antiga (Egipte, Mesopotamia, Grècia, Roma, etc.) però la Catalunya medieval la trobo fascinant i amb una col·lecció de personatges increïblement atractius.

    Una abraçada a les dues

    ResponElimina
  14. M'apunto la recomanació, no coneixia gens aquest personatge...

    ResponElimina
  15. Primer de tot...FELICITATS Josep. Aquesta entrada m'ha agradat molt. Jo tinc a la meva agenda apuntat el veure i gravar els dos capítols d'aquesta serie...en tinc moltes ganes. Es veritat el que dius...ens han robat la nostre historia i cal recuperar.la. Gracies a tota l'informació que has deixat a l'entrada m'he assabentat una mica de qui era aquesta dona que per desgracia meva encara desconeixia.

    Una abraçada

    ResponElimina
  16. Gemma,
    D'entrada la cosa pinta molt bé, però amb una sèrie per a TV ja se sap que s'han de fer massa concessions a coses poc importants però que generen audiència. De totes formes confio bastant en TV3.

    Miquel,
    Gràcies per la felicitació. Jo també tinc a punt el DVD per a gravar (apart de veure) la pel·li.
    L'Ermessenda es un personatge que em va captivar la primera vegada que vaig llegir coses d'ella i tal i com he anat aprofundint amb el personatge, la fascinació ha anat en augment. Ens veiem al MET.

    Una abraçada als dos

    ResponElimina
  17. JOSEP – MOLTES FELICITATS!!!.
    Que passeu molt bon dia.
    Tenim moltes ganes de veure i gravar aquesta producció, esperarem a dilluns.
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Gràcies per l'apunt, ni idea de qui era aquesta reina. M'agraden les sèries medievals (com em va agradar aquella de l'Arnau!)i crec que aquesta, amb la Marull i l'Homar tindrà suc..
    felicitats!

    ResponElimina
  19. Abans de res FELICITATS!!! pel teu sant, i també per l'esplèndida lliçó d'història que ens has explicat.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  20. Josep, se m'havia passat l'entrada!, gràcies per apropar-nos al personatge just abans de la pelicul.la. Sempre m'ha agradat informar-me una mica del que vaig a veure per posar-me en situació. Tenim l'obligació de conèixer i de no oblidar, només així entendrem moltes coses i tindrem la força per a defensar-ho. Una abraçada!

    ResponElimina
  21. Hauré d'esperar a emetre un judici com cal un cop l'hagi vista, però el tràiler no m'agrada, tot és veu massa d'atrezzo i manca aquella aproximació més creïble de les sèries britàniques.
    Encara que alguns llocs de filmació no sigui de cartró pedra, tot es veu molt polit, i tots sabem quines eren les condicions de vida en aquella època, fins i tot per la gent amb poder.
    Recordes una pel·lícula bastant totxana, per cert, anomenada El lleó a l'hivern (The Lion in Winter-1968)?,amb la Hepburn i Peter O'toole, doncs com allà, tot una mica més brutejat, fumejat i amb les robes més fetes malbé i l'or i les pedres precioses, no tan lluents.
    Suposo que m'explico, oi?
    Altre cosa serà la vessant dramàtica, d'interès assegurat i les interpretacions.
    Gràcies per aquest documentat apunt, d'una senyora amb més poder que la molt Honerable Joana Ortega, amb qui tinc un contenciós que ja us explicaré

    ResponElimina
  22. No coneixia aquest personatge, ara, amb la teva explicació, segur que la veuré amb ulls diferents.
    Petonets

    ResponElimina
  23. També vaig quedar parada quan van fer el "trailer" vaig dir: en quina part de la història m'he perdut el personatge? I com molts suposo que vaig pensar que com aquest se'ns en van amagar molts.
    Gràcies per fer l'apunt tant detallat

    ResponElimina
  24. La vaig veure anunciar i tinc moltes ganes de veure-la. Potser per tv3 a la carta, perquè es deurà acabar tard i l' endemà me'n recordaria massa d ' Ermessenda. M' anoto també aquestes recomanacions. "Et donaré la terra" ja l' he llegit i em va agradar molt!

    ResponElimina
  25. Sion,
    Jo també l'espero amb candeletes.

    Kalamar,
    A mi també em va agradar molt Arnau. Esperem que aquesta estigui a l'alçada.

    Dolça,
    La història medieval m'agrada molt, i la catalana per ser força desconeguda, encara més.

    Mercè,
    Estem totalment d'acord, cal conèixer les coses per tal de defensar-les amb força.

    Una abraçada a les tres

    ResponElimina
  26. Joaquim,
    Jo també estic esperant a veure quin es el resultat final. Espero i confio que serà més que acceptable ja que la història s'ho val. Quan ens veiem, ja m'explicaràs el contenciós amb l'honorable llicenciada en psicologia.

    Maria,
    M'alegra que la meva ràpida ressenya t'hagi servit perquè vegis la sèrie amb interès.

    Una abraçada

    ResponElimina
  27. Núria,
    Això, de "quina part de la història m'he perdut" ens ha passat a tots en un moment o altra, d'aquí bé quan parlo de història robada.

    Anna,
    Això de TV3 a la carta es un bon invent. Nosaltres també l'utilitzem quan no podem veure alguna cosa que ens interessa o no hem encertat a programar el DVD.

    Una abraçada

    ResponElimina
  28. Està molt bé tots els apunts que fas sobre Ermessenda des de aquesta web, però jo, des de la meva humil opinió, no recomanaria gravar en DVD la mini-sèrie, sinó comprar-la, jo avui mateix l'he vis al Corte Inglés de Plaça Catalunya i l'he comprat.

    Considero que un producte d'aquí, fet aquí pels d'aquí es mereix ser comprar i no gravat. A part de veure-la abans que molts, he comprovat que porta un llibret a dins que està la mar de bé, amb referències històriques i explicacions dels personatges.

    Recolzem la industria catalana senyors!

    Salut!

    ResponElimina
  29. Manel,
    Estic al 50% d'acord amb tu. Una cosa es grabar una pel·li de TV i una altra es piratejar una pel·li (baixant-la d'internet) per no parlar del "pirateig" musical, i a veure, que aixequi la ma qui pugui dir que no s'ha baixat mai una cançó d'internet. Jo em reconec una mica culpable ja que n'he baixat alguna (es poden comptar amb els dits de les mans però), en canvi hi ha gent que es baixa musica i cinema sense parar. Ara bé això seria encetar un altre debat, cosa que tampoc estaria gens malament, no creus?

    Una abraçada

    ResponElimina
  30. Et dono part de raó, gravar de la TV no és com descarregar d'Internet. Però tal i com som les persones, que donem molta importància al embolcall dels objectes, una veritable forma de conservar una pel·lícula és que tingui la seva portada i el seu valor i imatge de peça ben conservada. És una forma, penso, de recuperar el valor i la cultura de tenir cura de les coses, de l'objecte i de pas de l'art.

    Jo sóc més partidari de comprar i conservar cultura, a més en aquests temps, comprar fa moure la moneda i això és un benefici per tothom. Clar que pot sonar menys sostenible tenir objectes de cartró i plàstic que no pas MEGAS a l'ordinador, però no m'agrada aquesta nova cultura del macro-consum de cultura. Estic segur que moltes grans obres, siguin pel·lícules, sèries, música, es perden entre tal mercat sobre-saturat, no podem digerir tanta informació, es del tot impossible.

    Em de tornar a aprendre a valorar, a estimar la peça, a que cada cosa tingui el seu temps i espai.

    Clar que tothom ha baixat quelcom d'Internet, i jo, però jo no vull perdre la cultura de l'objecte, de conservar i fer perdurar llibres, discos, CD o pel·lícules, un racó de cultura a casa, més enllà de l'ordinador.

    Tot son punts de vista que diuen, i aquest és el meu,
    salut i bona feina a tothom.


    Manel.

    ResponElimina
  31. Manel,

    Estic totalment d'acord amb tu. Jo també soc dels "rarets" que compra CD's, llibres i DVD's i es que sempre que puc, m'agrada tenir aquestes coses ben ordenades i documentades, cosa que no tens si t'ho baixes de la xarxa.

    Una abraçada

    ResponElimina