diumenge, 20 de març de 2011

LA LUCIA DEL MET (o com casar-se i embogir en set minuts)

Pels que no ho sabeu, una gran part de la temporada operística del MET (Metropolitan Opera) de Nova York, es retransmet en directe a sales de cinema de tot el món en HD. Ahir tocava Lucia de Lammermoor de Gaetano Donizetti. Hi va haver un problema, i és que als USA havien passat a l’horari d’estiu la setmana passada i aquí, per mantenir l’hora d’inici de les 7 de la tarda, van decidir fer la transmissió en un “fals directe”, és a dir, amb una hora de decalatge.

Malgrat el so, que no va ser excel·lent com en altres ocasions, la representació va anar avançant d’acord al que s’havia previst, fins que quan estàvem arribant al final del primer acte es va perdre el senyal. Després de 7 minuts d’aturada, es va reprendre la connexió, però oh sorpresa!, aquesta vegada en temps real, és a dir, havent perdut una hora, encara sort que la meitat d’aquest temps corresponia a un entreacte. Per tant, vam passar del casament forçat de la pobre Lucia, a la bogeria total d’aquesta, en només 7 minuts, sens dubte, un nou rècord mundial. A la sortida, ens van regalar un tiquet per a una propera emissió operística com a compensació pels problemes de so i d’imatge, una manera molt correcta de demanar disculpes.

De totes maneres, vull deixar clar que vam gaudir d’un gran vespre operístic amb un molt bon muntatge del MET que ja havíem vist en temporades anteriors i amb una direcció musical de Patrick Summers, molt correcta i respectuosa amb els cantants.


Lucia de Lammermoor és una òpera on el pes principal el porten tres cantants principals i quatre secundaris. Dels principals cal destacar la grandiosa (no ho puc definir d’una altra manera) actuació de la francesa Natalie Dessay. Cada frase, cada gest, cada nota, és una autèntica lliçó de com s’ha d’interpretar aquest personatge. Per a mi, sens dubte la millor Lucia de l’actualitat i una de les millors de sempre. Al seu costat vam poder gaudir d’un Joseph Calleja en el paper d’Edgardo, extraordinari de veu (la millor actuació que l’he vist) tot i que una mica “soso” teatralment, cosa ja típica en ell però que espero que amb el temps vagi millorant. El tercer paper protagonista és el d’Enrico, que el Ludovic Tézier va brodar vocalment, però potser va fer massa de dolent, no sé si de collita pròpia o per indicacions de la direcció. En l’aspecte dels secundaris, ressaltar el gran Raimondo del coreà Kwangchul Youn, pletòric de veu en tot moment, el fantàstic Arturo de Matthew Plenk, un personatge tan breu com complicat i la molt creïble Alisa de Theodora Hanslowe. L’únic punt negre (i molt negre) del repartiment va ser el Normanno de Philip Webb, fluix, però molt fluix i més al costat de la resta, sort que era el paper solista menys important.

En resum, una gran vetllada operística malgrat els problemes tècnics que esperem no es repeteixin en la propera retransmissió. Confiem que anant ja amb el mateix horari (a l’Unió Europea canvia el cap de setmana vinent) no haguem de recórrer a falsos directes que compliquin les coses.

9 comentaris:

  1. Quin estrés, oi? encara sort que us van regalar una altra entrada!

    ResponElimina
  2. Josep, a més de lo escrit de El Taller de Cuina, es una p......., peró bé al altra vegada es veurá com "deu mana", per lo que e ascoltat del vídeo la Dessay molt bona, i el Calleja en algún pasatje vocal me ha recordat la véu de Pavarotti......disculpa el méu roin escrit en Catalá.....abraçades paco

    ResponElimina
  3. Jordi, Albota
    Si ens vam perdre un bon tros, entre ells una part que no sempre es representa, però que ahir si que es feia. Serà qüestió de "repescar-la" per internet.

    Paco,
    La Dessay es molt bona, tot i que amb els anys la veu se li ha fet un pel mes fosca, segueix sent un plaer autèntic escoltar-la i sobretot, veure-la actuar, és única!.

    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Hola,
    Sembla mentida que avui en dia, com està la tecnologia, encara puguin passar coses com aquestes. A mi, no deixar de sorprende'm. M'alegro que malgrat aquest problema us hagi agradat força i que us hagin compensat. Petons

    ResponElimina
  5. Elena,
    Tens tota la raó, estem al segle XXI i passen coses que semblen de fa 40 anys. Segurament es que ens venen molt fum i ens pensem que tenim a l'abast la tecnologia de la NASA i no, aquesta només la te la NASA.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Jo penso el mateiz que la cuina de l'Eri, sembla mentida que puguin passar aquestes coses!
    Es clar que això de casar-se i embogir en 7 minuts, tampoc és tan impossible. Segur que a la vida real ha passat més d'una vegada!!!
    Que el proper cap de setmana no hi hagi cap problema, i en pugueu gaudir d'allò més!
    Petons

    ResponElimina
  7. On podem assabentar-nos de les projeccions al cine de les òperes. Al cine d'extraradi ja no hi compto, però tampoc sé on ho puc mirar.

    Merci :)

    ResponElimina
  8. Margarida,
    Realment tot és possible, coses més estranyes hem vist, esperem però que sigui una anècdota i no es repeteixi. Suposo que la propera representació en directe des de Nova York, que es el 9 d'abril, com que aquí també haurem canviat l'horari, ja no haurem de recórrer a falsos directes i les probabilitats de fallades es reduiran.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Òscar,
    La propera retransmissió des de Nova York serà el dissabte 9 d'abril a les 7 de la tarda. El lloc, els cinemes Yelmo Icaria. L'òpera (molt recomanable,!!) es Le comte d'Ory de Rossini i protagonitzada per tres dels més grans cantants del moment: Juan Diego Flórez, Diana Damrau i Joyce DiDonato. La música de Rossini es increïble, els tres cantants, únics i la trama de l'obra: divertidíssima, es a dir tot el que és necessita perquè els que no estan acostumats a veure òpera en puguin gaudir.
    A veure si us animeu i ens veiem.
    Una abraçada

    ResponElimina