diumenge, 22 de maig del 2011

IMMORTAL FIGARO

Il Barbiere di Siviglia és una de les òperes que hem vist representada en més ocasions i la veritat és que no ens en cansaríem mai de veure-la i escoltar-la. La música de Rossini és una meravella, ja sabeu que és una de les meves dèries i com que cada representació és diferent, sempre ve de gust de tornar a assaborir--la. En aquesta ocasió es tractava de la darrera òpera del cicle “Òpera a Catalunya” que com cada temporada organitzen els Amics de l’Òpera de Sabadell. Una vegada més cal destacar la magnífica posada en escena en tots els aspectes.

En primer lloc la interpretació. Dos dels papers protagonistes d’aquesta producció s’han encomanat a dos dels cantants que l’any passat tan bé ho van fer en el Cosí fan tutte de Mozart. Estem parlant del baríton Carles Daza en el paper de Figaro i del tenor Albert Casals en el del Conte d’Almaviva. Tan l’un com l’altre van fer una interpretació molt digna conferint als seus personatges respectius una personalitat pròpia. El Figaro de Carles Daza va tenir moments molt brillants en l’aspecte vocal i molt divertits en l’aspecte interpretatiu. Tant l’ària de Figaro (Largo al factotum de la citta) com els duets amb Casals-Almaviva (All’idea de quel metallo) com amb Gavrilan-Rossina (Dunque io son) van ser dels millors moments de la nit. 
Carles Daza en el paper de Figaro
Per la seva banda, l’Albert Casals va confirmar les expectatives dipositades en ell. Tal i com avançava l’obra va donar la impressió de trobar-se més còmode, arribant a la difícil “Cessa di più resistere” amb forces suficients per fer una interpretació més que correcta. Cal recordar que aquesta ària no s’interpreta sempre i que hi ha molts cantants que no s’atreveixen a encarar-la. El paper de Rossina el va interpretar la moldava Natalia Gavrilan. Molt bé de veu, especialment en els aguts, va fer una bona interpretació global, tot i que la  vaig trobar un pel accelerada en ”Una voce poco fa”, i amb els mateixos problemes de fraseig de moltes cantants femenines. El veterà Enric Serra va fer un Don Bartolo ple de recursos i és que l’experiència proporciona molts punts a favor. El Marc Pujol va composar un magnífic Don Basilio. Amb una veu de baix clara i potent, va fer una interpretació molt interessant i convincent de la coneguda ària de la “Calunnia”. Molt bé l’Eugènia Montenegro en el paper de Berta igual que l’Eduard Moreno en el de Fiorello.

De dalt a baix amb Marc Pujol,
Carles Daza i Albert Casals.
La direcció musical de Daniel Gil de Tejada molt dinàmica (en algun moment excessivament com hem comentat) però traient tot el suc de l’Orquestra Simfònica del Vallès i del cor dels AAOS.

La direcció escènica de Pau Monterde, com sempre molt correcta intentant treure el màxim dels recursos amb els que compta. L’escenari molt ben  resolt, fent-lo girar quan l’acció era dins o fora de la casa i amb la novetat de situar l’acció dins la Setmana Santa sevillana.

En resum una bona vetllada musical amb un grapat de bones veus joves que s’han de seguir per a veure fins on poden arribar, ja que les perspectives son d’allò més bones.

Contracrònica Vam tenir ocasió de saludar Mirna Lacambra, fundadora dels AAOS, a qui vam felicitar per les temporades operístiques que ens estan oferint, (ja son 28 anys), de poder gaudir de l’òpera a diferents llocs de Catalunya i per promocionar gent jove amb molt futur. També vam conèixer i felicitar el Carles Daza pel seu Figaro i l’Abert Casals i el Marc Pujol, (aquests ja són “vells coneguts”) amb els quals vam estar xerrant d’aquest "Barbiere". Per cert, si algú vol veure-la, encara es representarà a Sant Cugat (27/5), Vic (29/5), Reus (31/5) i Mataró (3/6). Per cert, en la propera temporada dels AAOS hi ha anunciats: L’Elisir d’amore, Aida i Roméo et Juliette, sens dubte una molt bona selecció.  



18 comentaris:

  1. Molt bona cronica Josep, com sempre.
    petonets.

    ResponElimina
  2. Gràcies! Sense saber-ne res, amb les vostres cròniques d'uns mesos ençà,... com a mínim no tot em sona a xinès! Petons,

    ResponElimina
  3. Gemma - Gràcies per les teves visites.

    Elena - Gràcies per les "floretes", em posaré vermell.

    Una abraçada per les dues

    ResponElimina
  4. És l´unica òpera que he vist sencera...és tan musical, tan Rossini...

    ResponElimina
  5. amic Josep, interpretar a Rossini vocalmente no es nada fácil, ya sabes muy bién que no está al alcance de cualquier cantante, y por lo escrito por tí, que naturalmente me lo creo, felicito a dichos cantantes........abraçades paco

    ResponElimina
  6. Cristina,
    Està molt bé que hagi estat la primera que has vist sencera (es molt indicada), a veure quan t'animes per la segona, je, je. Estic d'acord amb tu sobre Rossini, crec que es impossible que no agradi.

    Paco,
    Efectivament Rossini costa molt de cantar i quan hi ha gent que ho fa i se'n surt molt dignament, s'ha d'aplaudir, perquè no tothom s'hi atreveix.

    Una abraçada als dos

    ResponElimina
  7. Mira poco a poco ya se algo mas de la opera desconocida para mi y veo que siempre conseguir la foto con el prota
    molt be Josep i gracies
    por cierto ayer hice el mil hojas de la Gloria buenisim
    miquel

    ResponElimina
  8. Miquel,
    Ens alegrem que l'òpera et sigui una mica menys desconeguda.
    Segur que el milfulls estava boníssim!
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Sou tots uns experts en la matèria. Aquesta obra, sempre m'ha fet gràcia veure-la, però encara no he pogut anar-hi. Besets.

    ResponElimina
  10. Asela,
    Es molt recomanable, principalment si no estàs acostumada a escoltar òpera. I si t'agrada, encara més ja que es una obra per gaudir-la a tope, tan musicalment com teatralment.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Josep molt bo el post, com sempre un plaer passar per el cafè i aprendre un munt. Salutacions

    ResponElimina
  12. Maia,
    Ja ho saps, nosaltres sempre estem encantats de rebre les teves visites.
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Caram, xics, sempre esteu fruint dels plaers de la música!!! Algun dia haureu de fer una exposició de fotos o publicar un llibre amb tots els cantants amb qui un n'heu fet!!! Quina sort!!! Salutacions

    ResponElimina
  14. Francesc,
    Ja ho intentem ja, voldríem anar a molts més però el pressupost es el que hi ha. Però no ens queixem, crec que tenim molta sort de viure en una ciutat amb tanta oferta.
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Un problema amb els comentaris, m´ha impedit deixar-ne un abans.

    M´alegro que disfrutessis de l´obra, i per cert, unes fotos molt maques.

    Una abraçada,

    brunilda

    ResponElimina
  16. Brunilda,
    No se si els problemes els has tingut amb blogger. Jo conec a uns quants (en els quals m'incloc) que hem tingut problemes les dues darreres setmanes.
    I tornant a Il Barbiere, francament amb els AAOS ens ho passem molt be ja que les produccions son més que dignes.
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. És admirable, i de quina manera!, el paper de la senyora Mirna Lacambra com a activadora cultural. Persones pencaires, amb l'empenta i amb la capacitat d'iniciativa com ella n'hi ha ben poques i totes elles dignes d'admiració i de gran respecte. Una d'aquelles Creus de Sant Jordi (li van concedir l'any 2001) que quan s'atorga penses, convençut: “Aquesta sí!”.

    Espero -i desitjo!- que no l'afectin massa les retallades, i celebro l'excel·lent vetllada que dieu que vau passar. Un “Barbiere” sempre ve de gust, ja que és Rossini en estat pur

    ResponElimina
  18. Enric,
    Totalment d'acord amb tot el que dius de la Mirna Lacambra i també en que un "Barbiere" sempre ve de gust per gaudir de l'extraordinària musicalitat rossiniana.
    Una abraçada

    ResponElimina