dijous, 8 de setembre de 2011

CONÈIXER ÉS ESTIMAR

Aquesta és una de les frases que Francesc Català-Roca va dir en una entrevista que li van fer poc temps abans de morir i que recull perfectament el seu pensament.

Va néixer a Valls l’any 1922. L’afició a la fotografia li venia de ben petit ja que el seu pare Pere Català i Pic també era fotògraf. L’any 1948 però, es va independitzar obrint el seu propi estudi i començant a treballar amb fotografies per a cartells de cinema. El 1953 va fer la primera exposició sobre el seu treball i posteriorment va rebre nombrosos encàrrecs i va treballar per a publicacions com Destino, La Gaceta Ilustrada o La Vanguardia.

Va ser un dels noms més destacats de la fotografia europea contemporània i un renovador pel que fa a la plasmació de la vida quotidiana de l’època, sent un testimoni d’excepció dels canvis que lentament s’anaven produint al país.

Algunes de les seves frases:

“El fotògraf sempre dubta:  quin angle cal agafar, quin diafragma, quina velocitat o quina pel·lícula cal triar... Però no ha de dubtar mai a l’hora de disparar”

“Em vaig adonar que era testimoni de coses que desapareixerien ràpidament, ho pressentia; al cap de cinc anys ja no hauria pogut fer aquestes fotografies”.

Francesc Català i Roca va morir a Barcelona l’any 1988.




Ara i fins el proper 25 de setembre, a La Pedrera i amb entrada lliure, es pot apreciar un extens catàleg de la seva obra complementada amb un parell de documentals que retraten perfectament el pensament i el treball d’un home que va aportar nous registres al llenguatge de la imatge i que constitueix la pedra angular de la fotografia documental.

13 comentaris:

  1. La tinc pendent de veure, se m'acumula la feina!!! Gràcies per la recomanació!

    ResponElimina
  2. Encara queden 18 dies!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. gràcies per la recomanació, se m'havia passat i estic segur que val molt la pena

    ResponElimina
  4. Fa dies que parlem d'anar-hi! Jo he tingut la sort de veure moltes fotografies de Català Roca en viu ja que vaig conèixer un dels seus fills. La seva obra és part de la memòria històrica que cal preservar sempre!. Una abraçada amics.

    ResponElimina
  5. A veure si dona temps d'anar a veure una exposició que sembla tant interesant!
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Hi aniré, la mostra que has triat no em deixa altre opció. Gracies!

    ResponElimina
  7. Manel - No te la pots perdre de cap de les maneres.

    Mercè - Com molt bé dius, la seva obra ens recorda moltes coses que teniem mig oblidades.

    Una abraçada pels dos

    ResponElimina
  8. Gemma - Tens dues setmanes pel davant, segur que trobes una estoneta.

    Jose Luis - Vaig estar remenant per internet per posar algunes de les fotos que més m'havien agradat de les que hi ha en aquesta exposició, i ja veus el nivell.

    Una abraçada per tots dos

    ResponElimina
  9. Un referent absolut i una exposició obligada.

    ResponElimina
  10. Recordo que vaig dir que aniria a veure-la però encara no he anat...La culpa la tenen les obres de RENFE. Sí no es conya...Vaig quedar tant al capdamunt els primers 15 dies d' agost amb tant de retard i transbord que durant les vacances no vaig gosar agafar el tren un altra cop...

    ResponElimina
  11. m'ha agradat molt, l'expo de Català Roca, però encara més la de Brangulí. (CCCB, amb carnet de biblio, gratis)

    ResponElimina
  12. Joaquim - Si senyor, una autèntica delícia.

    Cristina - Vingaaaa, que els talls de Renfe (els excepcionals, no els altres) es van acabar el 29 de'agost.

    Kalamar - Prenc nota de la de Brangulí, a veure si la setmana vinent ens hi deixem caure.

    Una abraçada als tres

    ResponElimina
  13. Una exposició molt interessant, em va agradar moltíssim. Una abraçada.

    ResponElimina