dilluns, 17 d’octubre del 2011

ANNA BOLENA AL CINEMA

El millor teatre d’òpera del “món mundial” és sens dubte el MET (Metropolitan Opera House) de Nova York. I ho és per molts motius, el principal perquè disposa d’uns pressupostos inimaginables per a altres teatres. Naturalment un bon pressupost ajuda molt, però no ho és tot. I el MET ha sabut, des de fa molts anys, utilitzar aquests diners molt bé, tant en l’aspecte artístic com en el comercial. Els humans amb recursos limitats, però que ens agrada la bona música, tenim gràcies al MET una bona temporada operística sense moure’ns de casa, i és que a través del cinema en HD i en directe, cada any podem gaudir d’una bona i variada tria dels títols que es representen al teatre novaiorquès.

Dissabte passat vam anar a la inauguració de la temporada de retransmissions als cinemes Yelmo-Icària de Barcelona, que són els encarregats d’apropar-nos les produccions del MET. Enguany, l’estrena es feia amb l’òpera de Gaetano Donizetti, Anna Bolena, i com és costum, amb un repartiment de luxe.

D’entrada vull dir que tot i ser una òpera belcantista, no és de les que més m’atreu. Hi ha moments que se’m fa una mica pesada, ara bé hi ha moments realment sublims on l’exigència de la partitura a les veus és extraordinària.

El repartiment l’encapçalava l’extraordinària Anna Netrebko, potser en el millor moment de la seva carrera. La seva interpretació de la turmentada Anna Bolena és excepcional, sense escletxes, sense un sol però, tant en el terreny vocal com en el teatral. Al seu costat i en el paper d’Enric VIII vam veure un immens Ildar Abradzakov. La tercera veu en discòrdia va ser la d’Ekaterina Gubanova en el paper de Jane Seymour (la successora de Bolena al tron d’Anglaterra). Gubanova em va  agradar força, tot i que potser la seva tessitura vocal és més apropiada per a papers més pesants, com la meravellosa Fricka de la Valquíria que va fer la temporada anterior a l’Scala. La resta de papers principals van ser coberts amb cantants “de la casa”. El tenor Stephen Costello, amb un timbre de veu molt bonic, potser va ser el més fluix de tots, la mezzo Tamara Mumford em va agradar força i va aportar credibilitat al seu personatge, per cert, salvatgement castigat en escena per les ànsies de sang i fetge típiques  de les produccions de David McVicar. Finalment, Keith Miller i Eduardo Valdés van donar vida molt correctament als seus personatges. Marco Armiliato, el director musical, és un tot terreny que sense brillar, sempre se’n surt prou bé dels encàrrecs que li encomanen, és clar que amb una grandiosa orquestra com la del MET, la feina sempre resulta més fàcil. L’escenografia em va agradar força (com gairebé totes les del MET), sense fugir del classicisme, però sense caure en el tradicionalisme encarcarat. Molt bona la direcció i el moviment escènic i també el vestuari, molt en consonància amb l’obra representada.

En resum, una representació rodona, que ens va deixar molt bon sabor de boca i amb ganes d’anar a la segona retransmissió de la temporada el proper dissabte 29 d’octubre, amb el Don Giovanni de Mozart.


Aquí us deixo una gravació del "Al dolce guidame", un dels fragments que més m'agraden d'aquesta òpera, amb l'espectacular veu d'Anna Netrebko.

10 comentaris:

  1. Por lo visto hay unanimidad sobre estas funciones de Bolena, algo que no se suele dar normalmente. Gracias por la crónica, no es larga y tiene todo lo que debe que tener.

    ResponElimina
  2. Maac,
    Gràcias por tu comentario. Creo que esta Anna Bolena nos complació a la mayoria y la Anita (la Bolena no, la otra) nos deleito con un amplio repertorio de sus extraordiarios recursos vocales.
    Un abrazo

    ResponElimina
  3. Vocales y no vocales porque hay que ver la soltura que tiene en escena, y en cine, con los primeros planos, se come la cámara.

    ResponElimina
  4. Se lo come todo, y no es el chiste fácil!.

    ResponElimina
  5. Efectivament, sembla que aquesta vegada n'hi ha unanimitat gairebé total als blocs amics. Fins i tot en l'aspecte virginal de la Netrebko. A mi em va agradar molt l' Ekaterina Gubanova (encara que s'enyorava la Garanca) i la Tamara Mumford. Al cinema a València molt bona entrada, i això que n'hi havia manifestació. Nosaltres ens partirem al 50%.Aquesta setmana encara tenim opció a Adriana Lecouvreur i Rigoletto. No dónem abast!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Te había hecho un comentario bastante extenso pero se ha esfumado en el diabólico ciberespacio...
    Bueno, más o menos te decía que como ya has visto en mi blog no hay unanimidad respecto a Anita, pero sí que esta vez la mayoría coincide en alabar su trabajo.
    Yo al menos disfruté muchísimo y el resultado de conjunto es muy bueno, pese a que el tenor no me acabó de convencer, pero no tanto como para deslucir el conjunto.
    Cuando una cantante como Anna (así, con confianza) es capaz de transmitirte emoción con su canto y el espíritu de la obra, otros detalles más técnicos me resultan secundarios.
    Ahora sale en Dvd la Bolena de Viena, por lo que me temo que igual no editan la del MET, aunque yo preferiría esta cien veces antes.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  7. Cristina,
    L'actuació de la Nebtrenko sembla que ha agradat per unanimitat, i uns millors que altres, però la resta de cantants han completat una producció molt bona (made in MET). Aquí a Barcelona, al cinema van habilitar una segona sala ja que les entrades per a la primera estaven totes venudes. Bona senyal que això funciona i anirà a més.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Atticus,
    Tienes toda la razón, el ciberespácio es diabolico en muchas ocasiones.
    Yo pienso que Netrebko, como cualquier cantante, nunca tendrá unanimidad, però creo que en esta ocasión nadie puede decir que no estuvo realmente extraordinaria en todos los aspectos.
    Por lo que hace referéncia al DVD de Viena, hoy mismo me han informado en el Corte Inglés, que esperan recibirlo a finales de mes, peró supongo que a traves del "infame ciberespacio" ya debe poderse adquirir, nosotros esperaremos unos dias.
    Un abrazo

    ResponElimina
  9. Bé, jo humilment només diré que tracto de seguir el programa 'Òpera amb texans' i que m'ho passo molt i molt bé amb el mateix. A cada episodi n'aprenc una mica i m'entren més ganes de tornar a una Òpera

    :-)

    ResponElimina
  10. Òscar,
    Coincideixo amb tu, el programa "Òpera en texans" el trobo força divertit i amè. Serveix per a desmitificar tòpics i treure la por a la gent que no està acostumada a anar a l'òpera.
    Una abraçada

    ResponElimina