dissabte, 8 d’octubre de 2011

FAUST GRAN PERÒ INSUFICIENT

Faust és una de les meves òperes de capçalera i com que ja en vaig parlar força extensament en una entrada anterior, avui no parlaré ni de l’argument ni del seu autor Charles Gounod.

És una òpera que no havia vist mai escenificada en directe i em va fer molta il·lusió quan, fa més d’un any ens vam assabentar que seria el títol triat per inaugurar la temporada del Liceu 2011/2012. Malauradament, aquella il·lusió es va fondre de cop quan, fa uns mesos, la direcció del teatre va anunciar que, a causa de les retallades de pressupost, havien decidit fer-la només en versió concert (és a dir sense escenificació) i a més tallant alguns fragments per tal d’escurçar-ne la durada total. En resum, una obra de més de tres hores ha quedat en dues hores i quart.

D’entrada, és lamentable que una òpera, (espectacle total, compendi perfecte de música i teatre) sigui privat d’un dels seus elements bàsics, el teatre, però la cosa és molt pitjor quan a més es mutila una part considerable de l’altra element bàsic, la música. Això de “l’òpera en versió concert” s’acostuma a fer amb obres que rarament es representen i que muntar-les escènicament representa una despesa molt gran i difícilment recuperable. Naturalment, aquest no és el cas de Faust, una de les obres cabdals de la música francesa i de l’òpera en general. Posats a retallar, no es podia haver fet amb algunes de les representacions previstes (no vull dir noms, només cal veure la programació de la temporada) que tindran un interès escàs o nul per al gran públic?, perquè és en el gran públic en qui s’ha pensat a l’hora de fer la programació, no?. Doncs, per què es “mutila” un dels quatre o cinc grans títols de l’any que tenen l’èxit garantit?.

En fi, passem de les polítiques del teatre i centrem-nos en el que va ser la funció d’ahir divendres i  que servia per inaugurar la temporada actual del Liceu. Veient el repartiment, encara fa més ràbia el desaprofitament, va ser com menjar llagosta o caviar en plats de plàstic.

Malgrat tot, vaig intentar oblidar-me del sarau muntat i centrar-me en la música i les veus, i haig de dir que m’ho vaig passar molt bé. El Faust de Piotr Beczala, va ser elegant i impecable. És un tenor que l’havia escoltat en discos i l’havia vist en dvd’s però no havia tingut la sort d’escoltar-lo en directe. Va ser extraordinari en tots els aspectes, bé, només un però, la seva pronunciació francesa (una mica “zapateril”) és molt millorable. La soprano búlgara Krassimira Stoyanova em va encantar. Amb una veu meravellosa, hi havia moments que semblava oblidar-se que la “cosa” no era escenificada i gesticulava, però ràpidament tornava a la realitat ja què el seu esforç era sobrer. L’Erwin Schrott, un baríton que no m’agrada massa, em va semblar força encertat i còmode fent de Méphistophélès, per descomptat el millor paper que l’he vist fins ara. El Ludovic Tézier, tan extraordinari de veu i tan inexpressiu com sempre. Van completar el repartiment de solistes la Karine Deshayes i la Julia Juon, més que correctes i mantenint el grandíssim nivell general. A aquest alt rendiment vocal hi hem d’afegir l’extraordinària aportació del cor del Gran Teatre del Liceu. Lamentablement, sempre hi ha algú que no està a l’alçada, i aquesta vegada ha estat el director  musical Pierre Vallet, que va dirigir(?) l’orquestra sense pensar que no era al fossat sinó dalt de l’escenari i per descomptat no va “controlar” el volum instrumental. Aquest, en més d’una ocasió va tapar i enfosquir l’extraordinària interpretació dels cantants. Senyor Vallet: zero patatero!.


Doncs bé, gairebé sense treva, dilluns ens disposem a anar al cinema a veure un altre Faust, aquesta vegada en directe des de la Bastille de Paris, amb un bon repartiment encapçalat pel Roberto Alagna i l’Inva Mula. Sens dubte serà un Faust “sencer”, sense talls i amb una escenografia com cal. Llàstima de l’ocasió perduda a Barcelona.

11 comentaris:

  1. Estimat Josep, me encantaria hacer el comentario sobre Faust pero, lo lamento mucho, últimamente ando un poco espeso, y todas mis energias las he puesto hoy en una receta que mañana me pondrá mi hijo, una abraçada .......paco

    ResponElimina
  2. Llàstima això de no poder gaudir d'una òpera tal com hauria de ser, sort que els intèrprets ho van mig arreglar. Són temps difícils en tots els àmbits...

    ResponElimina
  3. Ja vaig sentir la crítica per la televisió. La gent deia el mateix que dius tú. Una pena quedar-se a mitges.
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Al final la pregunta és si és millor fer merdetes a mitges però moltes o bé es millor fer menys coses però ben fetes.

    Però una merdeta sempre és una merdeta, cal no oblidar-ho sigui quina sigui la decisió que es prengui.

    ResponElimina
  5. Abans de mutilar una obra potser hauria estat millor retallar la temporada i fer un programa més curt. Ara, si hi ha hagut prou crítiques potser la cosa no es tornarà a repetir.
    Petons

    ResponElimina
  6. Mariàngels,
    Evidentment, que s'ha d'estalviar en tots els àmbits (en alguns encara més que en d'altres), però com totes les coses, s'han de fer pensant amb el cap.

    Gemma,
    Si va ser una llàstima, però que hi farem. Tot i així va ser una gran nit.

    Òscar,
    Estic d'acord amb tu. S'ha de valorar si val més fer més coses a mitges o fer-ne menys senceres. I més en casos com aquest en que la qualitat estàva fora de dubte.

    Margarida,
    Totalment d'acord, hauria estat millor reduir la temporada una mica més (que ja ho està) però emetre íntegrament el que més agrada al públic i que serà el que deixarà més caixa.

    Gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina
  7. El que retallen no saben per on retallar,oi? Això està a l'ordre del dia...

    ResponElimina
  8. Acabo de publicar la meva crònica a "voltar i Voltar" i pensem gairebé el mateix.... semble que ens hem llegit el pensament.

    De totes maneres jo vaig gaudir força...mes del que separava.

    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Cristina,
    Efectivament sembla ser que la norma es retallar per retallar sense mirar el com ni el què.

    Miquel,
    Malgrat tot, també ens ho vam passar molt bé, i es que tenir un repartiment com aquest a l'abast no passa gaire sovint. Ni aquí ni enlloc!!

    Una abraçada als dos

    ResponElimina
  10. Hola Josep, sort de la música! Una abraçada

    ResponElimina