dijous, 27 d’octubre del 2011

SEVILLA

La Torre del Oro
Fa unes setmanes vam tenir ocasió de passar uns quants dies a la capital andalusa. Sevilla, que feia gairebé vint anys que no visitàvem (des de l’Expo), ens va semblar una ciutat viva, plena d'olors i colors i força més moderna i menys folklòrica del que habitualment surt reflectida en els mitjans.

D’entrada, dir que els tres eixos que atrauen més turisme (Setmana Santa, toros i flamenc) no els vam “tastar” per la senzilla raó que no ens interessen, a banda que la Setmana Santa, ens ha agafat totalment fora de temporada. Per contra, no vam trobar poder assistir a cap de les representacions de “Le nozze di Figaro” que aquells dies es representava al Teatre de la Maestranza, perquè, tal i com ja sabíem, feia setmanes que les localitats estaven exhaurides.

El nostre interès se centrava en algunes de les “joies” de la ciutat, com poden ser la catedral o Los Reales Alcázares (ambdues obres declarades patrimoni de la humanitat per l’Unesco), i per descomptat en la història més antiga de la ciutat representada tant en el Museu Arqueològic com en les restes romanes d’Itàlica, a la veïna localitat de Santiponce. Per cert, cal destacar l’esplèndid estat de conservació de molts mosaics romans tant en el museus com a l’aire lliure a Itàlica.

De cap manera vam renunciar als passejos per barris com Triana o Santa Cruz, l’antic barri jueu, que és una autèntica delícia en tots els sentits, o visitar palaus com la Casa de Pilatos o el de la Marquesa de Lebrija que contenen moltes restes de procedència romana o àrab, que en el seu dia van poder ser preservades de la seva desaparició, gràcies a uns quants aristòcrates, amants de l’art i la història que es van avançar als depredadors habituals d’obres d’art antic.

Tampoc ens vam poder resistir, en l’aspecte gastronòmic, al “tapeo” que es viu en qualsevol racó de la ciutat a qualsevol hora del dia i, afegiria, de la nit, però no varem caure en la “temptació” de passejar en carro de cavall pel barri antic.

(Dalt) Mosaic d'Itàlica  /  Estàtua de Venus al Museu Arqueològic  /  Una racó del barri de Santa Cruz
(Baix) Pati de la Casa de Pilatos  /  Façana del Palau de la Marquesa de Lebrija  /  Mosaic al barri de Triana

Pel que fa al que queda dempeus de l’Expo-92, nosaltres no vam veure-ho de prop, però pels comentaris dels mateixos sevillans, queda poca cosa i mal aprofitada. S’han conservat alguns dels pavellons que es van construir, on si han traslladat alguns organismes oficials, museus o un auditori, també un parc temàtic d’escàs èxit, i em sembla que en concurs de creditors, i un parc tecnològic que no acaba d’arrencar totalment.

Una de les obres més controvertides que s’han fet en els darrers anys (es va inaugurar el mes de març d’enguany), ha estat la remodelació de la Plaza de la Encarnación, amb la construcció d’una faraònica estructura (150x70 metres) que ocupa la totalitat de la plaça i que amb el nom de “Metropol Parasol” (en l’argot sevillà: las setas) va dissenyar  l’arquitecte alemany Jürgen Mayer. Aquest projecte alberga entre d’altres, un aparcament, el nou Mercado de la Encarnación, el Antiquarium de Sevilla (amb les restes romanes trobades durant les obres), una gran plaça apta per a espectacles i un magnífic mirador-passeig que et permet fer un llarg recorregut per sobre de tota l’estructura i veure tota ciutat des d’una alçada de 26 metres.

La Giralda  /  Interior de la catedral  /  Dues imatges de Los Reales Alcázares

Un dels trets més característics de la ciutat és el gran nombre d’esglésies, capelles, ermites i convents de tots els estils i èpoques. Des del gòtic-mudèjar fins el barroc més recarregat. Evidentment, per sobre de  totes, destaca la monumental catedral (1401), construïda en l’espai ocupat per l’antiga mesquita major de la ciutat, i que és el temple gòtic més gran del món i el recinte catòlic més extens després de Sant Pere al Vaticà i Saint Paul a Londres. Però encara conserva algun dels elements de l’arquitectura àrab original, com són el Patio de los Naranjos i la Giralda, reconvertida en campanar de la catedral.

Sevilla, a més, és una ciutat que serveix de decorat a moltes òperes, Don Giovanni, Il Barbiere di Siviglia, Le Nozze di Figaro, Fidelio, Carmen, La Favorita o La Forza del Destino entre moltes, tenen com rerefons aquesta ciutat. Nosaltres vam buscar i, teòricament trobar alguns d’aquests escenaris, com la fàbrica de tabacs on treballava Carmen (avui universitat de Sevilla), “les remparts de Séville” (muralles), també de l’òpera Carmen, o el balcó on se suposa que Rossina canta “una voce poco fa” a Il barbiere.

(Dalt) El projecte Metropol-Parasol a la Plaza de la Encarnación  /  Plaza de España
(Baix) Escenaris d'òpera: l'antiga fàbrica de tabacs (avui Universitat de Sevilla),  "Les remparts de Seville" i el suposat balcó de Rossina. 

Entre les coses que ens han cridat l’atenció cal destacar els tendalls que cobreixen molts carrers cèntrics per tal de protegir els vianants del sol estiuenc. Cal dir que tot i que la temperatura de finals de setembre era en graus més elevada que la de Barcelona, la sensació de calor era inferior i això es notava en la suor, molt inferior que a casa nostra. Més coses, la gran quantitat de plaques fetes amb mosaics que guarneixen les parets de qualsevol racó de la ciutat, sobretot (i de forma gairebé malaltissa) al barri de Triana on hi havia moltes façanes amb un mosaic recordant un torero, un poeta, una Mare de Déu o qualsevol personatge públic que tingués relació amb aquella casa o carrer. I és que la indústria del mosaic no ha entrat en crisi a Sevilla, ja que no hi ha casa, comerç, hotel o restaurant, que no tingui un o molts racons decorats amb rajoles de mil formes i colors.

(Dalt) La religió serveix fins i tot per anunciar tapes  /  Tendalls al carrer de Sierpes  /  Papereres ben "senyalitzades"  /  Un dels molts mosaics del barri de Triana .
(Baix)  El souvenir tòpic  /   "esgotat" per la feina  /  Avís curiós 
També ens va cridar l’atenció el monument de bronze de mida natural dedicat a l’actual Duquesa d’Alba, les papereres amb un cartell indicant que “allò” és una paperera, o els cartells que hi ha a molts llocs, com un que vam trobar a la molt popular  bodega-tasca  “El Rinconcillo” que deia: “Prohibido terminantemente el cante”. Per cert, seguint una tradició medieval (aquest establiment està obert des de l’any 1670), per anar als serveis, les dones han de demanar la clau, naturalment, els homes no. Increïble però cert. Tot això i molt més són contradiccions que es poden trobar en una encantadora i atractiva ciutat com Sevilla, que viu a cavall de la modernitat i l’anacronisme. 

18 comentaris:

  1. és una ciutat preciosa! saps el què més m'agrada? passejar pels carrerons i veure el "bon rollo" que es respira!. Una bona el·lecció. Petonets

    ResponElimina
  2. Sevilla es especial!
    Pero us heu perdut el passeig amb carro de caballs, jaja.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Judith,
    Una ciutat encantadora. "Perdre's" per Santa Cruz es una meravella.

    Gemma,
    No provoquis. Ja has vist a la foto com està de cansat el paio del carro de cavalls?

    Una abraçada per les dues

    ResponElimina
  4. Josep nosotros tambien la ultima vez fue en la Expo y estamos tambien tramando una escapada en Enero cuando tengamos unos dias.
    Buen reportaje que me guardo para la proxima ocasion.
    una abraçada

    ResponElimina
  5. Que maco que és Sevilla.... vaig tenir el plaer de passar-hi tot un gran dia a ple estiu, però tot i així em va enamorar. Amb aquesta crònica m'has fet recordar lo maca que arriba a ser aquesta ciutat, quines ganes de tornar-hi! :)

    ResponElimina
  6. Ja ho diuen que Sevilla "tiene un color especial" i és ben veritat!! Una ciutat que enamora!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  7. Una tarda vaig passar només, i em fas pensar que hauré de fer una visita en condicions. Suposo que a la bodega-tasca “El Rinconcillo” no vareu anar només per gaudir del que deia el lletreret...

    ResponElimina
  8. Miquel,
    Allò de l'Expo va estar força bé, lamentablement poca cosa es va aprofitar. Ara bé, la ciutat té un munt de coses que la fan molt atractiva de visitar.

    Helena,
    Nosaltres hi vam anar fa un mes, crec que el mes d'agost deu ser força insuportable la temperatura.

    Una abraçada per els dos.

    ResponElimina
  9. Sandra,
    Sevilla ens atreia molt. Feia anys que teniem ganes de passar-hi uns quants dies i fer una immersió en el seu passat del que es conserven moltes coses.

    Jose Luis,
    Nosaltres fa gairebé vint anys només vam tenir temps de dedicar a la ciutat mig dia. Evidentment era una assignatura pendent. Està clar que a El Rinconcillo vam anar a dinar (i molt bé, per cert), però per la imatge i els fets sembla que estiguin ancorats en el passat i no es vulguin moure, i aquí radica el seu encant.

    Gràcies pels vostres comentaris. Una abraçada

    ResponElimina
  10. No hi he estat...Sempre he sentit a dir que és més maca Granada però jo crec que una ciutat no es pot comparar amb un altra.Cadascuna té el seu encant, oi?

    Ah! és cert el tema de l' expo està en concurs de creditors.

    ResponElimina
  11. jo tampoc no hi he tornat més des del 92, i això que en poc temps hi vaig estar dues vegades (per feina i per plaer) i em vaig prometre que hi tornaria, és una ciutat encantadora com expliqueu i es pot veure a les fotos.

    ResponElimina
  12. Cristina,
    Sevilla es una ciutat preciosa. Cada ciutat es diferent i té els seus encants, però Granada es molt més petita que Sevilla i difícilment comparable. Crec que Sevilla té moltes més coses que Granada i et porta molt més temps visitar-la.

    Manel,
    L'any 92 quan hi vam ser, només vam passejar mig dia per la ciutat, i francament, es un període de temps ridícul pel molt que ofereix Sevilla.
    Per això era una espineta que teníem clavada.

    Una abraçada pels dos

    ResponElimina
  13. Bona nit família! Sevilla és una de les meves debilitats! Ja són tres les vegades que hi hem estat i no me'n cansaré mai de visitar-la.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. A mi també em va agradar molt, tot i que personalment la Giralda no em va semblar gens maca (arderé en el infierno por haber dicho esto...?). En canvi la ciutat com a tal sí que em va encisar molt.

    ResponElimina
  15. Josep, m'ha encantat aquest post teu!!! Coincidesc plenament amb tu que ni la Setmana Santa, ni els bous, ni el flamenc no m'interessen gens. Ara, tota la resta, ho trobe molt i molt abellidor. A Sevilla s'hi menja molt bé i això de les "tapes" és una molt bona opció. M'ha sorprés això de "las setas"!! Bé, d'intervencions arquitectòniques discutibles també en tenim a casa nostra, veritat? Pel que fa a l'abundor de taulelleria, és cert. Ara no sé si cauré en un tòpic, però sempre m'han explicat que els andalusos són molt "barrocs" en els gustos, la qual cosa no vol dir que no siguen, també, refinats, segons com. Ara que, posats a "topicficar" (quina parauleta m'acabe d'idear, caram!!), els valencians també som bastant "excessius", per dir-ho suau, quant a determibades decoracions a les façanes.
    Com sempre, les fotos són una passada, marca de la casa!! Em fas molta (sana) enveja. Salutacions

    ResponElimina
  16. Gemma,
    A nosaltres ens ha agradat molt. Es una ciutat acollidora i agradable (malgrat les temperatures estiuenques) i que, per descomptat, convida a tornar-hi.

    Òscar,
    Els monuments emblemàtics de les ciutats no solen ser el més atractius, i no sols a Sevilla, fixa't amb Londres, Paris, Roma o Barcelona, segur que hi ha coses que et resulten molt més interessants que l'icona amb que te la venen.

    Una abraçada als dos

    ResponElimina
  17. Francesc,
    Coincidim plenament amb les coses que no ens son atractives i amb les que si que ho son. El tema "tapes" no te discussió, es excel·lent. "Las setas" que anomenen els sevillans, es un projecte urbanístic potser massa trencador, però molt atractiu des del punt de vista arquitectònic. Jo, com ja saps, em quedo amb la història i les "pedres". Tampoc soc gens de tòpics, però trobo que Sevilla es una ciutat increïblement contradictòria, ja que van de la maneta les tradicions (alguna de les quals ens sobten) amb la modernitat més absoluta. En resum, una ciutat plena de contrastes i per això mateix, molt interessant.
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Una ciutat que enamora!
    Us recomano la secció de Sevilla de R@conets:
    http://www.raconets.com/search/label/Sevilla

    ResponElimina