Aquest any 2011, la
Locomotora Negra ha fet 40 anys. Les celebracions van començar el mes de març
amb una gran festa i acabava el dissabte amb un concert únic al Palau de la
Música i dins del marc del 43è Festival de Jazz de Barcelona, reunint a més de
25 dels millors músics de casa nostra. Alguns d’ells veterans amb molts i molts
concerts a les seves espatlles, i d’altres que pertanyen a les noves fornades
del jazz català, que semblen no tenir aturador.
Abans de començar el
concert, el líder de la Locomotora Negra, Ricard Gili, va rebre la medalla del
Festival de Jazz, la primera vegada que es lliurava a una formació local. El
lliurament el va fer l’històric propietari del Hot Club de Barcelona Alfredo Papo,
que va ser el primer que els va contractar fa 40 anys.
www.btvnoticies.cat
Entre els molts músics
que van acompanyar la Locomotora Negra la nit de dissabte, vam poder gaudir de
la presència dels històrics Josep
Maria Farràs i Pere Farré; també de diversos components de La Vella Dixieland, la competència, com els anomenen carinyosament; de
The BCN Swing Serenaders (l'Oriol Romaní i la Queralt Camps) o de The Swing Set al complet. També hi van participar
joves però grandíssims músics com Juli Aymí i Martí Elias del Ivanow Jazz Group, Joan Casares de l’Escola Pausa, Eva Fernández, Iscle
Datzira, Eduard Ferrer i la petita Alba Armengou de la Sant Andreu Jazz Band i les col·laboracions especials de Susana
Sheiman, Jordi Molina, Joan Chamorro, Dani Alonso de la Barcelona Jazz Orquestra i “el galàctic” Llibert Fortuny (així el
va presentar Ricard Gili) a més dels Tap
Dancers Guillem Alonso i Roser Font.
En total van ser gairebé
tres hores de swing, blues, gospel i
jazz de tot tipus que van fer vibrar un
públic totalment entregat i que omplia a vessar el Palau. Un públic que va gaudir d’allò més amb uns
mestres del jazz com la Locomotora Negra i amb tota la colla de músics que han
anat sorgint els darrers anys dins del panorama musical català.
La Locomotora Negra és
la història viva, i ben viva, del jazz de casa nostra. Per molts anys!!
"Basin Street Blues" –
Auditori de Barcelona 2011 (La Locomotora Negra amb l’Oriol Romaní al clarinet, que també hi va ser en el concert de dissabte passat)
Tres hores de Locomotora Negra i al Palau de la Música. Això sí que és un goig!!! petons
ResponEliminaMarina,
ResponEliminaVa ser una passada i avui hi tornem que hi actuen "els nens de Sant Andreu"
Una abraçada
Amb aquest entorn i aquest jazz la nit havia de ser de 10. Seguiu disfrutant d'aquests concerts, i sobretot enganxeu-nos vídeos, m'encanta! :D
ResponEliminaHelena,
ResponEliminaExactament d'això es tracta de passar-s'ho bé. El jazz tradicional es una música que et fa vibrar i a la qual estem dedicant darrerament més atenció. Ho seguirem fent ja que ens encanta.
Una abraçada
Ondia, quaranta anys de vida musical. La llista de components i excomponents ha de ser digna de rècord i record!! :O
ResponEliminaÒscar,
ResponEliminaEs veritat, crec que només els superen els Stones!. Fa quaranta anys van començar com un quintet i de mica en mica (ara son 17) es van anar convertint en una Big band. De totes maneres, els 5 fundadors encara hi son.
Una abraçada
Quina passada aquesta banda!
ResponEliminaMariàngels,
ResponEliminaPer aquesta banda han passat, en algun moment o altra, molts dels grans músics que tenim en el nostre país. Després de 40 funcionant, es de justícia que, tan el públic com els altres músics els reconeguin la feina feta (i que segueixen fent).
Una abraçada
Quin reconeixement més bonic!no coneixia res de la Locomotora negra. Quins posts més instructius :)!
ResponEliminaPetons!
Alba,
ResponEliminaCelebro que hagis descobert i t'agradi La Locomotora Negra, un dels grans grups catalans de jazz. Si t'interessa al YoTube hi ha força vídeos.
Una abraçada
FANTÀSTICS! En sóc una fan de la Locomotora i de la Vella Dixieland.
ResponEliminaCristina,
ResponEliminaSi senyora, tens bon gust. La bona música no té fronteres!
Una abraçada