dimecres, 22 de febrer de 2012

DELICADES

Ja fa dies que vam anar a veure la darrera obra de T de Teatre, però la crònica havia quedat en un calaix i estava mig oblidada. No obstant això i tenint en compte que es representarà al Teatre Poliorama de Barcelona fins el proper primer d’abril, crec que no faig tard parlant-ne una mica.

D’entrada dir que es tracta d’una obra d’una hora i mitja de durada, composada per històries curtes molt en la línia del que ens té acostumats aquest grup teatral.

T de Teatre és una formació que inicialment va comptar amb Míriam Iscla, Mamen Duch, Carme Pla, Marta Pérez i Àgata Roca. Elles es van conèixer a l’Institut del Teatre de Barcelona i l’any 1991 van començar juntes aquest projecte anomenat T de Teatre que tants èxits ha obtingut durant els ja 20 anys de permanència en els escenaris. Les obres estrenades per la companyia fins ara són:

Petits contes misògins (1991)
Homes! (1994)
Criatures (1998)
Això no és vida! (2003)
15 (2006)
Com pot ser que t’estimi tant (2007)

Aquesta nova producció, Delicades, trenca força amb les dues propostes anteriors, Això no ès vida! i Com pot ser que t’estimi tant (15, no compta ja que era una recopilació d’espectacles anteriors per celebrar els primers quinze anys de la companyia). En la meva opinió, Delicades és una proposta plena de moments còmics, barrejada amb d’altres plens de tendresa, però tots ells “marca de la casa”, amb la qual cosa aconsegueixen que l’espectador s’ho passi realment bé. Els gags són molt variats i, com és natural, n’hi ha de millors i de pitjors, però alguns d’ells els vaig trobar magnífics, com el del gos, o el del concert de platerets. Aquesta barreja de romanticisme i humor sempre dóna bons resultats i si qui ho fa possible són actrius i actors amb experiència i qualitat interpretativa, l’èxit està servit. Evidentment no es tracta d’una obra pretensiosa, però sí d’un espectacle que t’entreté d’una manera intel·ligent.

L’autor i director de tot això, és el madrileny Alfredo Sanzol, mentre que Sergi Belbel ha estat el responsable de la traducció. Aquest també és el primer espectacle de T de Teatre sense una de les seves fundadores, Míriam Iscla, però haig de dir que tant Mamen Duch, com Marta Pérez, com Àgata Roca i molt especialment Carme Pla fan un treball extraordinari. Amb elles, Albert Ribalta i Jordi Rico completen un gran repartiment.

Una obra molt recomanable per als que vulguin passar una bona estona i oblidar-se durant noranta minuts dels problemes quotidians que tan capficats ens tenen.


8 comentaris:

  1. Gràcies per recordar-nos aquesta proposta, Josep. Pel que dedueixo de la teva crítica, aquestes noies no han abaixat el llistó i això no vol dir res més que les haurem d'anar a veure. Les meves alumnes de teatre i jo (directora) en prenem nota i segur que hi anirem. M'alegro que us ho passessiu tan bé i moltes gràcies per compartir-ho. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marina, no coneixia la teva faceta de directora teatral. Estic segur que gaudireu de la representació, pels grans treballs de la direcció i per sobre de tot la dels actors.
      Una abraçada

      Elimina
  2. La vam veure quan la van representar pel Grec i ens va agradar molt. Bona recomanació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'encanta aquest tipus d'humor. T de Teatre m'han agradat sempre i aquestes "Delicades" no fan més que confirmar-ho.
      Una abraçada

      Elimina
  3. La tenim a pendents... Qualsevol dia compro entrades i anem. Gracies per la crònica...
    petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      Segur que us ho passeu d'allò més bé.
      Una abraçada

      Elimina
  4. jo les vaig veure a Criatures i em van agradar molt. Hi havia coses que em van semblar exagerades fins que 2 anys després va néixer l'Ona i ho vaig entendre tot... Son bones!. (eps, nois, no em podeu fallar...encara no heu passat pel bloc a felicitar-me!!!!!!!, ni a plantejar-me un repte!!!!!!!.....és que és es colmo!!!!!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mercè,
      Com sempre, fins que no ens trobem de ple en un "fregao", creiem que tot el que ens expliquen son exageracions. En el cas del teatre d'humor si que ho es una mica, ja que es tracta d'explotar al màxim les situacions.
      Ja he passat pel bloc, se'm deu haver passat per alt ja que no he vist en el "blog-roll" la teva nova entrada.
      Una abraçada

      Elimina