dissabte, 24 de març de 2012

L’ESTIL COSMATESC

Mosaic de l'església de Santa Prassede
Fa molt temps que tenia desat al calaix dels “pendents”, escriure quatre paraules sobre l’estil “cosmatesc”.

Anem a pams, aquest “estil” és una manera de decorar amb marbre els terres de les esglésies, principalment durant els segles XII i XIII. El nom procedeix de la família Cosmati, artesans del marbre i que s’hi van dedicar combinant els diferents colors i creant magnífiques formes geomètriques utilitzant la tècnica “opus sectile” de la tradició romana clàssica. És una decoració típicament medieval i que es circumscriu bàsicament a la ciutat de Roma, d’on era originària la família, i els seus voltants. Malgrat això, altres artesans es van basar en aquesta tècnica per realitzar les seves obres i per tant, en podem trobar en llocs força llunyans com l’altar major de l’Abadia de Westminster de Londres.

Mosaics de Santa Maria in Cosmedin, Santa Maria Maggiore, Santa Prassede i Santa Maria in Trastevere

El marbre utilitzat per a aquestes decoracions procedia majoritàriament dels antics temples romans. El Papa tenia el dret d’atorgar concessions per a l’explotació dels edificis antics de Roma, i naturalment les pedreres de marbre també eren propietat del Papa, que com es pot veure, no era tan sols el representant terrenal de l’Església Cristiana, sinó que era el cap de l’estat romà, tant políticament com administrativament. Per tant, les famílies d’artesans, com els Cosmati es dedicaven primer a la recuperació i reelaboració dels marbres antics i posteriorment al disseny i construcció de grans mosaics per a les esglésies.

mosaics de Santa Maria in Cosmedin i Santa Prassede (dalt)
San Giovanni Laterano i Capella Sixtina (Abaix)
Tot sembla indicar que per crear aquest tipus de paviment, el artesans de la família Cosmati del segle XII s’havien inspirat en obres realitzades per treballadors bizantins de Constantinopla i molt probablement també per l’estil geomètric islàmic, ja que l’art àrab es basava en la prohibició de representar figures i per aquest motiu, en les mesquites es poden veure moltes composicions geomètriques fetes amb marbres de diferents colors.

En el darrer viatge que vam fer a Roma, vam quedar captivats pels mosaics de diferents esglésies decorades amb aquest estil. Els paviments de moltes estan realitzats amb la tècnica cosmatesca, la qual cosa incrementa molt la qualitat artística d’aquests edificis. Malgrat tot, molta gent no hi para massa atenció, ja que les guies turístiques prefereixen prioritzar l’obra d’artistes com Michelangelo o Bernini per sobre de les incrustacions de marbre del terra.

14 comentaris:

  1. Són una meravella. Jo he tingut l´oportunitat de d´admirar-los i trepitjar-los a Santa Maria de Maggiore i a Il Trastevere. El marbre de Pèrsia és el millor del món...sobretot, el rosat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els mosaics de terra de les esglésies romanes son una meravella. La llàstima es que la gent fa més cas del que hi ha penjat a les parets que el que trepitjen!.
      Una abraçada

      Elimina
  2. Don a mi es de les coses que mes em va cridar l'atenció, a Roma. I també vaig pensar que no hi havia informació d'aquestes maravelles...pero ara ja la tinc,jeje. Gràcies un cop mes, Josep, per les teves cròniques...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja em vam parlar fa temps d'aquestes meravelles de sòls i, com vas dir-me aleshores, veig que per fi t'has decidit a publicar-ne un apunt. Són preciosos!!!

      El que et voldria també comentar és que a l'església de Sant Pacià, al barri de Sant Andreu, de Barcelona, hi ha un preciós terra fet de mosaic dissenyat per un joveníssim Gaudí, alumne de l'arquitecte santandreuenc Joan Torras, que va construir aquesta església a finals del segle XIX, una església sobre la qual el meu fill gran va fer-ne el projecte de final de carrera i que, per tant, coneix molt bé. Suposo que recordaràs que va ser en aquesta església on vam assistir al funeral per a la mare del nostre benvolgut amic Joaquim.

      El meu fill en tenia moltes fotografies (ignoro si les conserva), però en aquest altre blog hi ha un apunt molt interessant sobre aquest mosaic, amb bones fotografies que il·lustren un molt concret però, a la vegada, molt interessant resum.

      Una abraçada.

      P.S. Em sap greu comentar com si fos una resposta a la Gemma, però hi ha uns quants blogs, com ho és el teu, als quals no puc accedir com a comentari independent, sinó que només m'ho deixa fer com a resposta.

      Elimina
    2. Gemma,
      Son uns mosaics meravellosos i amb poca informació turística. S'ha de buscar en guies molt especialitzades o per internet.
      Una abraçada

      Elimina
    3. Enric,
      Gràcies per la informació sobre l'església de Sant Pacià de Sant Andreu. Quan hi vaig estar, no m'hi vaig fixar a fons, però si que vam comentar amb la Glòria que els mosaics del terra eren magnífics. Serà qüestió de tornar-hi i desdicar-hi l'atenció que mereixen.
      Una abraçada

      Elimina
  3. Maquíssim... cal mirar on posem els peus. Alguna sembla antecedent del mosaic hidràulic abans tan freqüent a Barcelona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, cal mirar on posem els peus!. Però quan passejem per ciutats com Barcelona, cal mirar també enlaire, ja que a vegades passem per davant d'un edifici i descobrim detalls que no haviem vist les cinquante vegades anteriors que hi haviem pàssat. Pel que fa al paviment hidràulic de l'època modernista, ara que ho dius, si que sembla que tinguin força semblances, al menys pel que fa al disseny.
      Una abraçada

      Elimina
  4. També era una bona forma d'aprofitar les peces sobrants de les pedreres de marbre i altres roques metamòrfiques, més fàcils de tallar. Els jocs geomètrics són preciosos i vistosos. El paviment hidràulic fa servir motlles amb corbes i és un sistema molt diferent.
    Els terres amb aquests revestiments petris guanyen molt però són delicats. Això sí, mil vegades més bonics que els odiosos parquets, tan poc mediterranis.
    Per cert, Cosme Toda, marca de paviments, s'assembla molt als cosmatins, oi?

    ResponElimina
  5. Segur que es així, no hi ha com una opinió tècnica.
    CosmeToda / Cosmatins = s'assemblen fonèticament.

    ResponElimina
  6. Doncs a mi em toca molt els ous que siguin marbres desmuntats dels temples romans, que ja no podrem veure... en fí, llei de vida i tal. Però em sembla un expoli :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Òscar,
      Estic amb tu. Es trist i lamentable l'expoli que al llarg de la història han fet sempre els ostentadors del poder, i això malauradament ho han fet tots, els romans amb les restes gregues o egipcies, els musulmans amb les restes bizantines i per descomptat els cristians amb tot el que hi havia abans. Sense anar més lluny, fa uns trenta anys, em van explicar a Mallorca que el franquisme havia aprofitat pedres de poblats neolitics per a fer carreteres!!
      Una abraçada

      Elimina
  7. Respostes
    1. Es un autèntic luxe que ens visitin amics tan agraits com vosaltres.
      Gràcies per visistar-nos i comentar.
      Una abraçada

      Elimina