dilluns, 7 de maig del 2012

ESCAQUER DE MADUIXES I NATA


En el número de la revista CUINA corresponent al mes de maig, hi ha una d’aquelles receptes que quan la veus, dius: l’he de fer!. És aquest escaquer de maduixes i nata, de la Carme Ruscalleda.

Ara que és temps de maduixes, és un bon moment per fer aquesta versió de la clàssica combinació de maduixes amb nata, amb una textura i una presentació diferents. I com que la Carme és tan didàctica, segur que surt bé i és èxit assegurat!. I boníssima!.

Ingredients per a 10 persones:

Per als cubs vermells:

150 g de maduixes, a daus petits de 0,5 cm.
250 g de suc de maduixa (triturar 300 g de maduixes,
50 g de sucre i el suc de 2 llimones)
3 fulles de gelatina de 2 g cadascuna

Per als cubs blancs:

300 g de nata semimuntada amb 30 g de sucre
3 fulles de gelatina de 2 g cadascuna
20 g de nata del 35%

Per a la sorra de galeta:
12 teules de Santa Coloma de Farners

Preparació:

Per als cubs vermells: remullar la gelatina en aigua freda, escórrer-la i posar-la a fondre dins d’un cassó, a foc suau. Amb el cassó a fora del foc, mesclar amb delicadesa el suc i els daus de maduixa amb la gelatina. Posar-ho en un recipient adequat per a aliments, d’una mida que l’ompli fins a una alçada de 2 cm i reservar-ho a la nevera.

Per als cubs blancs: hidratar i fondre la gelatina igual com hem fet per als cubs vermells. Apartar el cassó del foc i mesclar la gelatina fosa amb la nata líquida. Afegir-hi la nata semimuntada i abocar-ho en un atuell com l’anterior, fins aconseguir omplir-lo fins a una alçada de 2 cm i refrigerar-ho.

Per muntar el plat, tallar a daus de 2 x 2 cm tant la preparació blanca com la vermella. Muntar els plats de postres com un escaquer. Al cim, afegir-hi uns talls de maduixa i al costat, un parell de cullerades de teules de Santa Coloma de Farners, picades de manera rústica.

28 comentaris:

  1. Quina xulada!!!!!!!!
    Jo encara no he rebut la revista, a vegades penso que ser subscriptora és un rollo, ja fa temps que l'he vist al quiosc i a mi m'arriba super tard :(
    Jo també vaig pensar que aquesta s'havia de fer, quina passada de colors i de sabors... Us ha quedat perfecta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira que quan feia la recepta pensava que potser coincidiríem amb tu, perquè a més de ser una recepta de postres, són taaaant atractives!!!!

      Elimina
  2. Com molt bé dius, és un recepta que s'ha de fer! Si les maduixes amb nata ja són sempre un èxit, amb aquesta presentació i textura han d'estar de vici! A més, qualsevol cosa que porti teules de Santa Coloma de Farners em té el cor robat d'entrada (les meves arrels vénen d'allà!). ;-)
    T'ha quedat sensacional!

    Eva

    ResponElimina
    Respostes
    1. És d'aquelles receptes de... per què esperar?, no cal!. I em sembla que repetiré!

      Elimina
  3. Què bonic!!!! segur que és boníssim, però sobretot bonic!!!
    Petonets

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. A mi em va agradar així que la vaig veure, és que la Ruscalleda en sap un munt!

      Elimina
  5. quina preciositat, te la copio amb una variació que no sé si és viable: canviaria la nata (em dóna mala digestió) per yogur -molt grec.
    M'agrada molt la revista Cuina, la compro de tant en tant,
    gràcies pel xivatasso!
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que la variació és totalment factible, perquè la nata semimuntada té una consistència com de iogurt be cremós. Espero que la mateixa proporció de gelatina sigui suficient.

      Elimina
  6. Ostres queda preciós! quina gamma de colors més vistosa. Jo també el vaig veure a la revista cuina fa poquíssim i la tinc ben remarcada, trobo que per un postre llaminer i lleuger és ideal, oi?

    Petons! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a més, queda molt elegant, per a unes postres de dinar de festa, perfectes!.

      Elimina
  7. Glòria! A mi la revista m'ha arribat avui i he pensat el mateix: l'he de fer! T'he de confessar que no sé si em sortirà tan xula com a tu, que te n'has sortit perfectament. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Carme Ruscalleda hauria de veure la quantitat de fans que té pels blocs, encara que ella diu que no en mira per no enganxar-s'hi!. Segur que et sortirà bé!

      Elimina
  8. Jo tampoc he rebut encara la revista... molt xulo!!!
    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc molt impacient i m'agrada comprar-la així que la veig, encara que ser subscriptora et fa estalviar una mica, je, je.

      Elimina
  9. Només amb la foto de la miniatura del blogroll ja crida moltíssim l'atenció!! Quina estètica!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi, quan la vaig veure a la revista, em va entrar pels ulls totalment, així que allò que "mengem pels ulls", aquesta vegada, cert al 100%!.

      Elimina
  10. Glòria, us ha quedat idèntic!!!! Felicitats

    ResponElimina
  11. Aquestes postres entren per la vista!! Quin mosaic de color!!!! i de la Rusca èxit assegurat!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  12. Me'n vaig enamorar només veure-la, la tinc pendent! A part de molt visual, segur que és boníssima... a tu t'ha quedat de luxe!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  13. Jo tambe el tinc a pendents. Em va semblar molt original !!!
    petonets.

    ResponElimina
  14. Uauuu Glòria! No m'he pogut estar de comentar! Espectacular i deliciós. He de tornar a arrencar...no us oblido, eh? Petons.

    ResponElimina
  15. Molt xulo!!! I ha d'estar boníssim!!! M'agraden molt les receptes de la Ruscalleda i com tu dius estan molt ben explicades.

    ResponElimina
  16. Però quina cosa més bonica, la combinació dels colors és preciosa, trobo que és un postre molt aconseguit!

    ResponElimina
  17. Quina coseta tan bonica!, dóna gust veure la fotografía!. Aix.. si és que la Carme Ruscalleda sempre té idees boníssimes i fines!. Una abraçada guapos!

    ResponElimina
  18. M'encanta aquesta presentació, i del gust no hem diguem, segur que esta bonissím.
    Una abraçada.

    ResponElimina