divendres, 4 de maig de 2012

FENT L’AGOST PER PRIMAVERA


Potser sóc un bitxo “raro” però quan una obra de teatre o una pel·lícula té molt d’èxit, automàticament em fa arrufar el nas i no les tinc totes. Amb Agost, el gran èxit del TNC de la darrera temporada, m’ha passat això mateix. Llavors no hi vam poder anar, per tant ho hem fet enguany i les sensacions a la sortida han estat variades.

D’entrada, el text de Tracy Letts no m’ha agradat massa. Penso que és una obra sobrevalorada, excessivament llarga i, tot i que avalat amb un Pulitzer, d’original no en té res. Aquesta trama l’hem vist un munt de vegades, en teatre, cinema i serials televisius. De què va?, dels típics personatges traumatitzats, amb addiccions, que són incapaços de mantenir una conversa sense cridar, insultar o retreure’s els draps bruts del passat.... és a dir, molt original. A mi no em molesta, però crec que s’usa i abusa gratuïtament del llenguatge groller, potser per fer-nos creure que els personatges són més reals o potser per provocar la riallada fàcil. Amb tot, l’inici de l’obra m’ha agradat molt, amb un monòleg del pare de família en què el personatge es despulla mentalment i mostra de manera clara i dramàtica la frustració, l’amargor i el ressentiment que du dintre seu i que ha anat acumulant al llarg dels anys. El més curiós de tot és que ho fa sense cridar ni gesticular innecessàriament i resulta totalment creïble. Llàstima que la resta no seguís pel mateix camí.

Evidentment, tot això no és més que una opinió personal i subjectiva, ja que la majoria del públic no opinava el mateix, i la prova és que els aplaudiments i les ostentoses riallades van formar part de la banda sonora de tota la representació. Va arribar un moment en què jo no sabia si el que veia era un drama o una comèdia, i això per a mi, ho explica tot.

En canvi, el meu parer sobre la interpretació dels actors és diametralment oposada a la del text que interpreten. Anna Lizaran, una vegada més, està increïble, majestuosa, sensacional, manquen adjectius per descriure la seva actuació. Al seu costat, Emma Vilarasau, una actriu de la qual mai he estat “fan”, però que en aquesta ocasió, vaig trobar que fa un paperàs que tal i com avança l’obra va creixent fins a situar-se en un altíssim nivell. També em van agradar molt les actuacions de Maife Gil, Almudena Lomba, Clara de Ramón i per sobre de totes, una gran Rosa Renom. En canvi no em va semblar tan encertada Montse German, però potser era el personatge que tenia més poca substància. Pel que fa als homes, Jordi Banacolocha i Francesc Lucchetti esplèndids, mentre que Abel Folk, Albert Triola, Òscar Molina i Manuel Veiga van estar més que correctes però sense destacar tant. Queda clar que els personatges femenins tenen molt més pes i càrrega emocional en el conjunt de l’obra i per tant, brillen força més que els masculins. Només per veure l’actuació de tots aquests actors, ja paga la pena empassar-se les gairebé quatre hores de durada de tota la representació.

També em va agradar molt el muntatge escènic. Max Glaenzel ha creat una estructura molt encertada que reprodueix l’interior de la casa amb tres plantes. Tot plegat dóna molt joc i permet als actors una gran mobilitat. Indubtablement també hi ajuda molt l’encertada il·luminació de Kiko Planas. De magnífica podríem qualificar la direcció de Sergi Belbel, que de ben segur repetirà l’èxit de l’any passat.

Per cert, no sé si hi ha una passa o què, però mai havia sentit estossegar tant en un teatre. Puc entendre que hi hagi gent refredada o amb picor de gola, però tossir d’aquesta manera trobo que és un falta total de respecte envers els actors i la resta del públic que intenta seguir els diàlegs. Cada dia al·lucino més amb aquest tema. Per als “tossidors compulsius” és el mateix que estiguin al TNC o al Liceu, total, com que han pagat l’entrada, pensen que tenen dret a fer el que vulguin.

9 comentaris:

  1. Ja varem discutir prou amb Joaquim i Fede que son molt del teu parer, perquè a mi el text sí que em va agradar, i de veritat, no em va arribar a la neurona cap paraula malsonant, suposo que perque les que es diuen son adients. Coincidim amb que la entrada Faulkneriana es molt bona, Lizarán fora de discussió, però la Vilarasau, fa un any cridava com fan tants actors de segona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres no me'n recordava, he hagut de repassar l'entrada del Joaquim per tal de fer-me una idea de tot el que es va dir. En resum, el teatre, com la música, la pintura o la literatura va en funció de qui recepciona l'obra. La mateixa cosa a uns agrada i a altres no, i naturalment això no indica que sigui bona o dolenta simplement que ho hem assimilat diferent.
      Com espectacle global, Agost m'ha agradat; la interpretació moltíssim i el text poquíssim. Ah! i la Vilarasau d'agost m'ha agradat molt, cosa que no puc dir de moltes altres coses que ha fet.

      Una abraçada

      Elimina
    2. Carme,
      Tu deu n'hi do la que vas liar també. Ara he rellegit la teva crònica i haig de dir que hi estic molt d'acord. De totes maneres, només les obres d'èxit tenen aquestes controvèrsies, les altres, passen desapercebudes ja que l'assistència de públic es baixa.

      Una abraçada

      Elimina
  2. Sorry, no me'n recordava de que també vas conspirar, m'oblido de les teves dolenteries ;-)

    ResponElimina
  3. El tema de la tos em fa posar de mal humor... grrrrrr

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot quan l'estàs patint (te'n recordes de tota la família del "tossidor")

      Elimina
  4. Una de les representacions teatrals, sota el meu punt de vista, MILLORS de la temporada passada. Impressionant el text, els crits, l'interpretació, la Vilarasau, l'escenografia, la posada en escena, la direcció ...i sobretot Anna Lizaran, el nostre monstre de l'escena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va agradar molt la interpretació i sobretot l'Anna Lizaran (però també la Vilarasau en aquesta ocasió), l'escenografia i la direcció. En canvi no em va agradar el text, poc original i, en la meva opinió, amb massa "concessions a la gal·leria". Ja se sap, tot son opinions, però jo m'esperava molt més.
      Una abraçada

      Elimina