dissabte, 21 de juliol de 2012

EL CAMP DEL TERRISSAIRE


Andrea Camilleri (Porto Empedocle-Sicília 1925) és un director teatral i televisiu, a banda d’escriptor de novel·les. La seva bibliografia es remunta als anys cinquanta del segle passat, però de la sèrie que us vull parlar, la del Comissario Montalbano (un nom en clau d’homenatge a Vázquez Montalbán), comença l’any 1994 amb La Forma dell’Acqua. Fins ara s’han publicat una vintena de casos amb Montalbano com a protagonista, dels quals se n’han traduït al català catorze.

El camp del terrissaire va ser escrita l’any 2008 i va aparèixer en català el 2011.  Actualment tinc pendent de llegir L’edat del dubte, editada en versió catalana fa poc més d’un mes, tot i que també va ser escrita el 2008.

Les novel·les de Camilleri m’agraden molt per diversos motius. En primer lloc, són narracions molt entretingudes i plenes del humor sicilià del seu autor i conseqüentment, d’un humor molt mediterrani i plenament identificable. En segon lloc, et manté encuriosit fins el desenllaç definitiu de la història i finalment, els personatges, molt ben perfilats per Camilleri, s’acaben convertint en molt familiars, quan has llegit un parell o tres de llibres.

Andrea Camilleri
Tot i que el text original conté molts girs lingüístics sicilians, la traducció al català de Pau Vidal manté aquestes essències i, cosa molt d’agrair, ho fa amb un llenguatge molt ric.

En El camp del terrissaire es narra l’aparició del cos d’un home totalment esquarterat en un terreny de les afores de Vigata (la població d’on Montalbano n’és comissario). Tothom ignora qui pot ser el desconegut fins que una exòtica i sensual colombiana anomenada Dolores denuncia la desaparició del seu marit. Montalbano, després de trencar-se molt la closca, recorda un passatge de l’Evangeli en què els grans sacerdots recolliren les monedes que els va llençar un Judes penedit de la seva traïció, poc abans de penjar-se, i com els sacerdots van prendre la decisió de comprar amb aquells diners el camp d’un terrissaire, per tal de sepultar-hi els forasters.Tot apunta que el responsable del crim és la màfia siciliana, però ...

Una de les virtuts de Camilleri és que els seus personatges, i Montalbano en concret, envelleixen amb el pas del temps, per tant il comissario no és el mateix del que apareixia en la seva primera novel·la, i fins i tot, comença a tenir ganes de jubilar-se.

Si us agrada la novel·la negra i voleu passar una estona distreta i fugir temporalment dels maldecaps diaris, aquesta lectura segurament és força apropiada.

8 comentaris:

  1. M'encanta Camilleri, tinc aquí tots els seus llibres, dels casos del commissario i les seves novel·les. Molt recomanable "La concessione del telefono" una de les millors crec.

    Molts records

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la recomanació, no he llegit "La concessione del telefono" ... encara.
      Una abraçada

      Elimina
  2. ja saps que sóc fan incondicional de camilleri, i com l'antonella, m'agraden tan les novel·les policíaquest com les ambientades a la sicília de principis del segle passat. entre aquestes, m'agrada molt "La concessió del telèfon", però potser la meva preferida és "L'òpera de Vigàta".
    Veig que encara te'n queda una del Montalbano per a aquest estiu, "L'edat del dubte"; com tu dius, l'home es va fent gran a cada novel·la, i en aquesta fa un bon tomb, espero que t'agradi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres!, "L'òpera de Viagata" em sembla que el tinc però no l'he arribat a llegir mai. Ja tinc deures per aquest estiu. Gràcies per la recomanació.
      Una abraçada

      Elimina
  3. Jo també soc una seguidora de les novel.les de Camilleri de la serie de Montalbano i justament la passada setmana vaig llegir El camp del terrissaire que com totes m'enganxen fins al final. Las trobo molt properes i tot i que els crims de vegades son enrevessats en excés m'encanta el personatge del Comissario.
    Curiosament no m'acaba de fer el pes alguna part de la obra de Camilleri i recordo fins i tot algun títol que no he pogut acabar de llegir com per exemple Las ovejas y el Pastor. Coses que passen !!!!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això ja acostuma a passar. Jo de Camilleri només he llegit Montalbano's i m'ho he passat molt bé. A veure si llegeixo alguna cosa més i et comento com m'ha anat.
      Una abraçada

      Elimina
  4. Segueixo la sèria però els llibres no els he llegit...Aviam si m´animo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sèrie està molt ben feta i dibuixa molt bé els personatges. Ara quan llegeixo un llibre el Montalbano, el Catarella, el Mimí i el Fazio ja tenen cara.
      Una abraçada

      Elimina