diumenge, 2 de setembre del 2012

MOTIS-MANIA


Quan fa tres anys vaig sentir parlar per primera vegada de la Sant Andreu Jazz Band i d’una noieta que cantava molt bé i tocava la trompeta que es deia Andrea Motis, em va semblar una història “simpàtica” de nens prodigi però que no aniria gaire més enllà. Quan vaig anar aprofundint en tot el que hi havia darrera del treball del Joan Chamorro i vaig començar a visionar vídeos d’aquells “nens prodigi”, me’n vaig adonar que allò no era la simple història sensacionalista que servia per omplir espais buits en ràdios i premsa. Durant aquest temps, hem vist força vegades en viu i directe, tant la banda de jazz santandreuenca com l’Andrea Motis, i crec que l’evolució musical és notable i per descomptat, s’ha evidenciat que no som davant d’un fenomen mediàtic i sense substància (que és el que abunda), sinó tot el contrari.

La darrera prova la vam tenir divendres passat en un Palau de la Música Catalana abarrotat de públic com només succeeix en molt comptades ocasions i quan ens visita una primera figura. Aquesta és la resposta de la gent davant d’un concert, d’un gènere no precisament majoritari com és el jazz, però que té com a protagonistes l’Andrea Motis i el Joan Chamorro.

Aquesta circumstància d’exhaurir les entrades acostuma a ser habitual en els concerts d’aquesta noia des de fa ja un cert temps, i s’ha convertit en una aposta segura per als organitzadors de concerts.

Ignasi Terraza, Joan Chamorro, Josep Traver, Esteve Pi, Andrea Motis i Scott Robinson

A més, vull fer un parell d’apreciacions que crec que reafirmen molt el que he explicat anteriorment. En primer lloc, i a banda de la indiscutible qualitat interpretativa de l’Andrea, està la (gran) feina del Joan Chamorro que ha sabut embarcar en aquesta aventura un grup de músics de reconeguda trajectòria i amb un prestigi indiscutible. Parlem de gent con Ignasi Terraza, Josep Traver i Esteve Pi que juntament amb Chamorro formen el nucli habitual de músics que actua amb l’Andrea Motis. Sens dubte, sense ells la cosa no hauria evolucionat al ritme vertiginós en què ho ha fet.

En segon lloc, està la voluntat de renovació. En cadascun dels concerts de l’Andrea Motis i Joan Chamorro, sempre he assistit a estrenes i arranjaments nous, quan hauria estat més fàcil dir-se “hi ha un repertori que funciona, doncs repetim-lo”.  Doncs no, gràcies a que sempre trobem noves sorpreses en les actuacions, es fa evident la qualitat interpretativa, la versalitat, el “no encasellament”, i el fet d’oferir sempre al públic alguna cosa nova. Una prova la vam tenir en el concert de divendres on, a més a més d’estàndards  del jazz i la bossa-nova de sempre, vam poder gaudir de noves versions de clàssics que anaven del Summertime al Struttin’ with some Barbecue, o del Bésame mucho al Moon river, sense oblidar l’homenatge a Amy Winehouse o la fenomenal versió del Feeling Good, per a mi, del millor de la nit.

Tots els músics en acció

En aquest concert de divendres passat, i a part dels músics habituals que ja he mencionat anteriorment, cal destacar la sensacional col·laboració del gran músic nord-americà Scott Robinson que ens va fer gaudir amb el seu domini del saxo i diversos instruments més. Com és habitual, l’Andrea va comptar amb alguns dels seus companys i amics de la Sant Andreu Jazz Band com Eva Fernández, Iscle Datzira, Eduard Ferrer, Alba Esteban, Alba Armengou, Joan Martí, Carles Vázquez, Carla Motis, Marçal Perramon i la magnífica violinista Èlia Bastida que debutava en aquest tipus de concerts.

En resum, un concert totalment innovador pel que fa al repertori i amb una Andrea Motis  totalment consagrada, amb només disset anys, com una de les jazz-women (des de divendres jo afegiria també blues-women) de referència a casa nostra. Esperem retrobar tota la banda en properes actuacions i seguir gaudint i comprovant que les noves generacions de músics catalans evolucionen a passes de gegant.




14 comentaris:

  1. Respostes
    1. I el salt qualitatiu en els darrers mesos ha estat notable!!

      Elimina
  2. A l'Andrea, el Joan i tota la troupe els vaig entrevistar i veure a Castellar i em van deixar bocabadada... m'agrada molt que al nostre país hi hagi músics de tanta qualitat! Els vau gaudir en un lloc de luxe, veig! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu que els has conegut personalment hauràs pogut veure la manca de "divisme" i la molta feina que hi ha al darrera. L'Andrea i per extensió, molts dels components de la Sant Andreu Jazz Band, tenen molt talent, però la feina del Joan Chamorro amb tots aquests nois i noies es fenomenal!.
      Una abraçada

      Elimina
  3. El poco entendimiento de la gente hace estas cosas, nada que objetar sobre la calidad de Chamorro y sus sidemen pero a Motis se le está dando una propaganda que no la merece hoy por hoy, es la gallina de los huevos de oro y por eso vale la pena tocar a su lado, sólo negocio.
    Jim

    ResponElimina
    Respostes
    1. PER NORMA, EN AQUEST BLOC NO ACOSTUMEM A RESPONDRE "ANÒNIMS" QUE NO TENEN NI LA DEFERÈNCIA DE SIGNAR ALHORA DE DONAR UNA OPINIÓ, LA QUAL, PER DESCOMPTAT, ES TAN DISCUTIBLE COM LA NOSTRA.

      Elimina
  4. Suposo que el teu coneixement del jazz deu ser més aviat fluixet. Jo crec que l'Andrea s'acosta ràpidament a Diana Krall i Nora Jones (per posar uns exemples notables) .... i sinó temps al temps !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. PER NORMA, EN AQUEST BLOC NO ACOSTUMEM A RESPONDRE "ANÒNIMS" QUE NO TENEN NI LA DEFERÈNCIA DE SIGNAR ALHORA DE DONAR UNA OPINIÓ, LA QUAL, PER DESCOMPTAT, ES TAN DISCUTIBLE COM LA NOSTRA.

      Elimina
    2. Dispenseu per l'error de identificació. Em dic Josep

      Elimina
    3. Gràcies per identificar-te.
      Un cop dit això, lamento el teu desafortunat comentari, però no penso debatre amb un esser superior que desprecia l'aptitud musical dels que no pensen com ell.

      Elimina
  5. A mi també m'agrada molt l'Andrea, però també crec que anar tan ràpid la pot espatllar i seria una pena, Chamorro cuidala bé, dosificala bé i no deixis que sigui flor només d'uns anys, si la duen adequadament aquesta noia serà als 25 una joia i als 40 una deessa del Jazz, dels actuals gestors de la seva carrera dependrà.

    Pere Casas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb tu Pere. Crec que els propers deu anys poden ser crucials en la seva carrera musical. Si segueix progressant i aprenent de la gent que en sap molt, pot arribar a la trentena sent una figura de referència. Els fonaments hi son, el gust, el sentit musical i sobretot l'afinació, una cosa que jo personalment valoro molt.
      Una abraçada

      Elimina
  6. M'hauria encantat anar a aquest concert, quina enveja!!
    Estic totalment d'acord, la trajectòria d'aquesta noia, amb els bons músics de qui s'acompanya pot ser impressionant!
    petonets i a seguir gaudint de la bona música!

    ResponElimina
  7. Hola Josep Colet, primer felicitar-te pel teu blog, per les boniques fotos i per l'atenció que ens dediques. No entraré a contestar anònims però tampoc m'agrada que es diguin falsedats, tant jo com els meus companys coneixem en Chamorro des molt abans que tingués la Sant Andreu Jazz Band, toquem junts perquè ens agrada fer-ho i ens ho passem bé, no ens uneix cap tipus de contracte. Amb l'Andrea toco des que ella tenia 13 anys i tots el músics ens l'estimem perque, a part del seu talent, és una persona generosa, humil, i amb un cor molt gran. Tots formem un equip i en Joan s'encarrega de així ho sentim, a part de ser companys de feina som amics.
    Que que farà d'aqui una anys? No ho sabem, deixem que ella decideixi el seu futur... que ningú pateixi, té caràcter, criteri i capacitat de decisió, compta amb un entorn familiar inmillorable i a l'equip tots l'apreciem moltíssim.
    I això és el que visc des de dintre, des de fora es poden dir bajanades que francament molesten.
    Una abraçada,
    Josep Traver

    ResponElimina