L'ÉTICA I LA CORRUPCIÓ LEGAL

Fa gairebé quinze mesos que vaig fer una entrada al bloc que es deia “reflexions indignades”. Des d’aleshores ha plogut molt, políticament parlant. Hi ha hagut grans manifestacions, diverses eleccions, declaracions de sobirania i... corrupció a dojo.

Una de les coses que més m’emprenya és escoltar que l’immensa majoria de la classe política és honesta i que és molt lamentable que uns pocs casos esquitxin tant la credibilitat i l’honorabilitat dels nostres polítics.

Jo no estic massa d’acord amb aquesta afirmació. És cert que no es pot generalitzar pel comportament d’uns quants, encara que aquests “quants” siguin molts i cada dia se’n coneguin més i més i que la cosa sembla que no tingui aturador.

Però no és de la “corrupció explícita” que us vull parlar, prou plens que en van els diaris i internet. M’agradaria parlar d’un altre tipus de corrupció, la que anomeno corrupció legal.

La classe política segueix vivint amb uns privilegis difícilment imaginables si tenim en compte el càstig que l’actual crisi està infligint a la població general. No pot ser que un país com Alemanya, amb més de vuitanta-dos milions d’habitants, amb governs autonòmics i un nivell de vida econòmic infinitament superior al nostre, tingui 150.000 càrrecs electes comparats amb els gairebé 450.000 que hi ha a l’Estat espanyol. Aquesta xifra per sí sola ja hauria de fer envermellir a qui tingués un pam de decència. Però com es pot mantenir tot això?. Doncs molt fàcil, retallant una vegada rere l’altra els sous dels treballadors públics, ajustant plantilles i rebaixant salaris i prestacions socials. Ara bé, de càrrecs polítics no se n’ha reduït ni un.

És inadmissible que un parlamentari cobri a més del seu generós sou, el transport per anar a la feina (a preu de taxi de luxe, és clar), mentre que un treballador s’hagi de pagar metro, bus, tren, etc, de la seva minsa butxaca. O el dinar (a preu de restaurant de luxe), quan un ciutadà ha de fer mans i mànegues per anar a casa seva, menjar i tornar a la feina a corre cuita o menjar de carmanyola. O cobrar a part per assistir a comissions de treball o d’investigació. És que tot això no entra en el seu sou?. O sigui que entre la quantitat d’aprofitats i el que guanyen tots ells, com no hem d’anar d’escanyats els ciutadans!. Això sí, tenen la barra de dir que no tothom és corrupte.

I qui en té la culpa de tot això?, jo penso que un sistema que fa aigües per totes bandes amb una sèrie de “normes legals” que han redactat “democràticament” una colla de vividors professionals. I el pitjor de tot és que no hi ha cap partit polític que tingui la més mínima intenció que això canviï. Només cal llegir els seus programes electorals. Alguns, com Esquerra o Iniciativa, que no tenen de moment casos de corrupció entre les seves files, no fan res, absolutament res, per canviar lleis electorals o el funcionament de les administracions públiques. Esquerra, en els darrers dies ha dit (amb la boca petita, no sigui cas que se’ls prengui seriosament) que caldrien llistes obertes. Però no en faran bandera ni molt menys. Tant sols ho han dit perquè en parla la gent i convé fer clucades d’ull al carrer. Però la resta de partits, ni això!!.

El primer pas, penso jo, hauria de ser que quan hi hagués eleccions, els vots en blanc comptessin com a escons. És a dir, si en unes votacions hi hagués cent mil vots en blanc i això correspongués a 3 diputats, el Parlament de Catalunya, en lloc de 135 escons, aquella legislatura en tindria 132 i no passaria absolutament res. Però no, la voracitat dels partits fa que es reparteixin fins la darrera engruna que hi hagi disponible i no cediran ni un sol euro que puguin embutxacar-se.

A mi particularment em dol i molt que això ho facin partits que teòricament lluiten per uns drets socials més justos. No aspiro a que tinguin mala consciència, ni populars, ni socialistes, ni convergents, però sempre he cregut i voldria seguir creient que els partits progressistes en tenen de consciència, però és clar que hauran de canviar radicalment en la seva manera d’actuar ja que el seu comportament actual no es distingeix gens ni mica dels partits amb nula consciència social. El darrer acudit que ens vol fer empassar la classe política és que per demostrar la seva honestedat, estaran obligats a fer pública la seva declaració de renda.  Com si algú declarés a Hisenda les malifetes que fa o deixa de fer, decididament ens prenen per idiotes i no se n’amaguen.

I és que senyors, quan la gent no té feina, passa gana i té molts drets bàsics retallats, de cap de les maneres es pot permetre que uns privilegiats segueixin fent del “servei a la comunitat” una professió més que lucrativa, i això, ni més ni menys, és el que jo anomeno corrupció legal i que estan practicant tots, absolutament tots.  

Espero que algú se n’adoni que així no anem enlloc, ni units, ni independents.