Dijous passat vaig assistir a la presentació del llibre Us espero a taula, de la Gemma Lienas, a la llibreria cafè Laie.
Després d’unes paraules d’introducció de l’editora Miriam Vall, la periodista Elisenda Roca ens va parlar de la Gemma Lienas, de qui va dir que era molt difícil posar-li només una etiqueta, perquè és escriptora, novel•lista, “cuentista”, lectora, feminista, defensora dels drets humans, viatgera, cuinera..., però si l’hagués de definir amb una sola paraula, diria que és creadora.
La Gemma Lienas és ben coneguda per la seva faceta d’escriptora, amb una extensa obra destinada a adults, joves i infants. En aquesta ocasió, però, amb el llibre que es va presentar, ens apropa una de les seves passions: la cuina.
Perquè la Gemma Lienas és una persona apassionada que, a més, sap transmetre la seva passió per les coses que li interessen. Un exemple d’això és el seu fill David, que es dedica professionalment al món de la cuina.
La Gemma és una persona càlida, afable, propera, que en el temps que varem compartir, ens va explicar com es va iniciar en el món de la cuina i tota una sèrie d’anècdotes al seu voltant. No hauria parat d’escoltar-la!.
De ben petita, tenia el sentit de l’olfacte molt desenvolupat i li agradava arribar a casa i percebre l’olor de les pomes al forn. També recorda altres olors, com la del Chanel núm. 5 que es posava la seva mare quan sortia a sopar. “No només se’n posava la Marilyn”.
Dos sabors que recorda especialment són els de la truita amb seques i la cervesa, que el seu pare menjava per esmorzar els diumenges d’estiu al jardí, sota una acàcia. També recorda el de les olives arbequines i el de l’oli d’oliva de casa de l’àvia paterna. I de l’àvia materna, recorda la xocolata desfeta amb melindros, que treia d’una capsa de vidre verd glaçat que amb molta il•lusió ara conserva ella.
Quan només tenia dotze anys, ja ajudava a la cuina, amb feines manades i controlades, com ara arrenglerar els raviolis a la safata, abans de servir-los. Era una època en què el temps no era un bé tan preuat com és ara!.
La Gemma va començar a cuinar seriosament quan tenia divuit anys. Va agafar el costum d’anotar en una llibreta totes les receptes que posava en pràctica i des de llavors fins als cinquanta-cinc anys, va recopilar unes mil receptes. Llavors, es va parar una mica el ritme, per una banda potser per la taxa de colesterol del seu company i per l’altra, per les hores de dedicació a escriure.
Ara, amb el llibre que es va presentar, totalment recomanable, nosaltres tenim la sort de poder tenir unes quantes receptes de la Gemma, que segur que faran les delícies de qui les tastin. Ens les explica detalladament, no dóna mai res per sabut, i hi ha receptes per a cada dia i per quedar molt bé quan tenim convidats.
I com que no hauria estat possible preparar un menú complet per a tothom que era allà, per fer un tast, ens va preparar un pastís de xocolata fred. Deliciós!.
Finalment, voldria recordar-vos el concurs que la Gemma Lienas ha organitzat. Podeu trobar la informació en el seu bloc
http://gemmalienasmassot.blogspot.com/. Us animo a participar-hi!. Teniu temps fins el 31 de gener.
.
Si em va fer il·lusió el premi, encara me’n va fer més poder passar una estona amb la Gemma, fent conversa amb ella. Ens va ensenyar la seva immensa col·lecció de llibres, i els seus estimats cinc arxivadors amb les receptes manuscrites que han estat l’origen del llibre. També varem poder veure el lloc on escriu, un despatx acollidor, voltada de llibres i fotografies. 
