El passat 10 de març va fer 15 anys que l’Ovidi Montllor ens va deixar.
Som molts els que el recordem interpretant dalt d’un escenari aquelles cançons que ens feien vibrar i sentir-nos part d’un mateix país.
Aquelles cançons que només ell sabia vestir amb un sentiment i una personalitat úniques.
Aquelles cançons que parlaven del seu País Valencià i de la seva estimada “terreta”, Alcoi.
Aquells textos seus, d’Espriu, d’Estellés o de Pere Quart, acompanyats gairebé sempre de la guitarra del Toti Soler.
L’Ovidi ens va deixar fa quinze anys, però segueix viu, ben viu a la memòria col·lectiva del poble, i és que l’Ovidi mai va deixar de ser part d’aquest poble.
Tota una declaració de principis : La cançó del cansat
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats desl estels.
És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català.
i ho faig a la manera de València.
i ho faig a la manera de València.
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
(video de jaumequalsevol)
.
