dimarts, 23 de març de 2010

INOBLIDABLE OVIDI

El passat 10 de març va fer 15 anys que l’Ovidi Montllor ens va deixar.


Som molts els que el recordem interpretant dalt d’un escenari aquelles cançons que ens feien vibrar i sentir-nos part d’un mateix país.


Aquelles cançons que només ell sabia vestir amb un sentiment i una personalitat úniques.


Aquelles cançons que parlaven del seu País Valencià i de la seva estimada “terreta”, Alcoi.


Aquells textos seus, d’Espriu, d’Estellés o de Pere Quart, acompanyats gairebé sempre de la guitarra del Toti Soler.


L’Ovidi ens va deixar fa quinze anys, però segueix viu, ben viu a la memòria col·lectiva del poble, i és que l’Ovidi mai va deixar de ser part d’aquest poble.



Tota una declaració de principis : La cançó del cansat


Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats desl estels.

És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català.
i ho faig a la manera de València.
i ho faig a la manera de València.

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.




(video de jaumequalsevol)

.

15 comentaris:

  1. ben estimat josep, recuerdo perfectamente aquellos tiempos, escapadas "furtivas" a alcoy a escuchar al ovidi, respirabámos un aire distinto y fresco al normal, del que se respiraba en aquellos tiempos, también cuando la ocasión lo permitia nos íbamos a valencia a escuchar al Raímón, y cuando cantaba Al Vent, aquello era toda una locura de explosión por la libertad....són tiempos pasados, péro para muchos los tenemos presentes, entre otras cosas por que, todavia entán vivas muchas cosas por las que en aquellos tiempos combatíamos.....saludos paco

    ResponElimina
  2. Hola nois, entrar en el vostre bloc és sempre un motiu d`aprenentatge, de cuina, d'òpera, de llengua, de persones, però avui ha sigut diferent, m`heu tocat la fibra tot recordant el nostre estimat OVIDI.
    Gràcies.
    Rosa.

    ResponElimina
  3. Jo valoro molt més l'Ovidi actor que l'Ovidi cantautor. La seva música em resulta prescindible i en canvi m'és inoblidable el seu protagonista a "Un home és un home" de Bertold Brecht-anys setanta al Romea-i un altra protagonista: el que va fer a "El cafè de la Marina" d'en Sagarra, obra i paper canònics.
    Fantàstic, Josep, aquest recordatori que li fas i que, naturalment, es mereix.

    ResponElimina
  4. Hi va haver una època en que vaig escoltar molt les gravacions d'Ovidi, un gran intèrpret carregat de sentiment i que, en efecte, ja fa 15 anys que va marxar "de vacances", tal i com a ell li agradava comentar-ho. Per cert, m'agrada especialment quan canta poemes del seu amic Vicent Andrés Estellés, una joia poètica mai prou recordada!!

    ResponElimina
  5. Hola Josep, tant que m'agrada i tant temps que fa que no l'escoltava. Moltes gràcies per aquest petit homenatje a un gran persona.

    ResponElimina
  6. Paco,
    Realment els anys 70 van ser apassionants. Anar a escoltar un recital de l'Ovidi, el Raimon, el Llach, o molts altres era una autèntica heroicitat ja que et posaven tot tipus de traves, sense comptar amb "doña censura" que també feia de les seves. L'Ovidi en particular era un dels nostres favorits, el seu posat senzill i les seves cançons carregades del esperit de llibertat que tots teniem, ens van ajudar molt.

    Rosa,
    Quan vaig escoltar que feia quinze anys que l'Ovidi no era entre nosaltres, vaig pensar ràpidament que havíem d'escriure alguna coseta per tal de recordar-lo. S'ho mereix!.

    Glòria,
    L'Ovidi era un artista complet però a mi particularment, la vesant que més m'agradava era la musical, ja que cada actuació era una suma de totes les seves facetes: cantant, poeta, actor, i en totes elles aconseguia emocionar.

    Albert,
    Estic d'acord, fa quinze anys que va marxar de vacances, i a mi també m'agraden molt els poemes que va musicar. Dalt de l'escenari amb aquesta meravella de guitarrista que és el Toti Soler, era un torrent d'energia que encomanava a tothom.

    Maia,
    Tot i que els meus gustos musicals han canviat molt els darrers trenta anys, recordar lluitadors com l'Ovidi es un acte de justícia que, malauradament molts han oblidat, ja que no els hi aporta ja cap benefici.

    Una abraçada a tots

    ResponElimina
  7. Em vanto de tenir gairebé tota l’obra discogràfica de l’Ovidi (no us perdeu, per favor!!!, el recital que va oferir a l’Olympia, de París).

    Aquell esguard tendre i murri alhora, no solament en el gest, sinó que, fins i tot, reflectit en la veu...

    Reclinatori per a l'Ovidi!!!

    Hi ha que afina més, i hi ha qui no afina tant; hi ha qui és més melodiós i hi ha qui no ho és tant, però l’Ovidi, fes el que fes, era..., era.... ERA L'OVIDI!

    Et trobem a faltar, Ovidi!!!

    ResponElimina
  8. josep, en recordes del Quintin Cabrera. uruguayá afincat a barna, no fá molt de temps anat també de vacançes, y del Pi de la Serra. els van traure uns compañs y yó a crevillent per a fer un conçert, encara no havien fet els primeres elec-çións democrátiques, y algo més després vam traure també a J.A. Labordeta, en fí altres temps, altres compañs van traure també a La Bullonera, en niá moltes históries per a contar......paco

    ResponElimina
  9. josep, aquesta matinada e´escoltat amb la rádio que, el Raimon fá un conçért avuí a barna, amb la conmemora´ció del 50 aniversari da la ségua cançó AL VENT........paco

    ResponElimina
  10. Enric,
    Realment els dics gravats en directe a l'Olympia de Paris pels cantautorts de parla catalana son genials. A banda del de l'Ovidi a que et refereixes, així de cop em be a la memòria el de la Maria del Mar Bonet o el del Lluis Llach igualment sensacionals.
    Quins temps!

    Paco,
    Efectivament avui actua a l'Auditori de Barcelona el Raimon, on entre d'altres cantarà Al vent, que sembla que ja fa 50 anys que la va fer. Nosaltres no hi podrem anar, però estem molt contents que es celebrin aquestes coses.

    Una abraçada als dos

    ResponElimina
  11. Semble ahir i ja fa 15 anys!!!
    és un dels que em va s´apiguè molt greu de que ens deixes....

    ResponElimina
  12. Quin gran cantant i actor es va perdé, sempre el portarem a la memòria
    Petons

    ResponElimina
  13. Dolors - El temps passa volant oi?

    Sion & Miquel - Teniu raó, per això el títol del post: "inoblidable Ovidi"

    Una abraçada a tots

    ResponElimina
  14. Josep i Glòria,

    L'Ovidi és d'aquells personatges que duc sempre al cor, com a persona, com a cantant, com a interpret...

    La seva obra vessa sentiments.

    Una de les cançons que em va arribar dins de tot des del primer moment d'escoltar-la és L'HOMENATGE A TERESA, aquí no versionava ningú, Ovidi en estat pur!

    Com un record d'infantesa
    sempre recordaré
    a la Teresa,
    ballant el vals.

    Potser fou l'últim fet
    amb algú que estimés
    abans que un bombardeig
    la tornés boja.

    Tots els xiquets la seguíem
    i en un solar apartat
    ens instruíem
    al seu voltant.

    Mig descabellonada
    ens mostrava les cuixes
    i ens donava lliçons
    d'anatomia.

    Ella ens va dir d'on veníem.
    I que els reis de l'Orient
    no existien.
    Ni llops ni esperits.

    Ens parlava de l'amor
    com la cosa més preciosa
    i bonica.
    Sense pecats.

    Ens ensenyà a ballar
    a cantar i a estimar.
    D'això ella era
    la que més sabia.

    Amb una floreta al seu cap
    i un mocador negre al coll
    i faldes llargues
    i un cigarret.

    Vas ser la riota dels grans,
    i la mestra més volguda.
    dels infants.

    Ara de gran comprenc
    tot el que per tu sent
    i et llence un homenatge
    als quatre vents.

    Com un record d'infantesa
    sempre et recordaré a tu,
    Teresa,
    ballant el vals.

    ResponElimina
  15. Manel,

    Tens tota la raó, de les moltes cançons de l'Ovidi, l'Homenatge a Teresa és una de les que més m'han agradat sempre, una música al servei d'una lletra plena de sentiment.

    Una abraçada

    ResponElimina