Aquest darrer mes d’agost he aprofitat per llegir un mica ja que les vacances han estat força tranquil·les i relaxades.
Venia d’unes setmanes una mica carregadetes amb els tres Larsson’s i vaig decidir diversificar una mica les lectures següents.
D’entrada, per no canviar massa de registre, vaig llegir “Foguerada d’agost” de l’Andrea Camilleri. Una nova aventura del comissari Montalbano que tan bones estones em fa passar. La novel·la negra de Camilleri amb el rerafons sicilià sempre és una lectura agraïda.
Vaig seguir amb una de les novel·les històriques que més m’han agradat. Es tracta de “Et donaré la terra” del Chufo Llorens, que feia temps que tenia pendent. Em va agradar molt, tant el desenvolupament de la trama com la rigorosa descripció històrica i el tractament dels personatges. Entre aquests personatges, dues de les dones més fascinants de la Catalunya medieval: Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca. Algun dia en parlaré més detingudament d’ambdues. Aquest llibre de més de 700 fulls me’l vaig cruspir en pocs dies ja que em va enganxar des de l’inici i molts dies em donaven les tantes i encara estava llegint-lo. Realment una lectura captivadora.
Entre llibre i llibre m’anava empassant en petites dosis la vintena de contes curts del Sergi Pàmies recollits a “Si menges una llimona sense fer ganyotes”. Els contes, uns millors que d’altres, tot s’ha de dir, són plens de situacions intranscendents i surrealistes però sempre amb l’enginy que caracteritza l’autor.
El darrer llibre d’aquest agost (el vaig acabar fa molts pocs dies), ha estat “Petons de diumenge” de la Sílvia Soler. Haig de dir que quan me’l va recomanar la Glòria, vaig arrufar una mica el nas, ja que les històries “tendres” no m’agraden massa. Tot i això, vaig seguir el seu consell i l’he llegit. M’ha agradat molt i molt. És una història no tendra sinó plena de tendresa i de melancolia. D’aquelles històries que quan les llegeixes fan que s’escapi alguna llàgrima i que valoris molt més les vides de les persones que d’entrada poden semblar monòtones, i que pel contrari acaben sent molt interessants. Una lectura agraïda i que no et deixa indiferent.
Ara començaré “El cuiner del Dux”, un llibre que em va recomanar la Margarida i que em va semblar força interessant. Quan l’acabi ja us ho diré.
Venia d’unes setmanes una mica carregadetes amb els tres Larsson’s i vaig decidir diversificar una mica les lectures següents.
D’entrada, per no canviar massa de registre, vaig llegir “Foguerada d’agost” de l’Andrea Camilleri. Una nova aventura del comissari Montalbano que tan bones estones em fa passar. La novel·la negra de Camilleri amb el rerafons sicilià sempre és una lectura agraïda.Vaig seguir amb una de les novel·les històriques que més m’han agradat. Es tracta de “Et donaré la terra” del Chufo Llorens, que feia temps que tenia pendent. Em va agradar molt, tant el desenvolupament de la trama com la rigorosa descripció històrica i el tractament dels personatges. Entre aquests personatges, dues de les dones més fascinants de la Catalunya medieval: Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca. Algun dia en parlaré més detingudament d’ambdues. Aquest llibre de més de 700 fulls me’l vaig cruspir en pocs dies ja que em va enganxar des de l’inici i molts dies em donaven les tantes i encara estava llegint-lo. Realment una lectura captivadora.
Entre llibre i llibre m’anava empassant en petites dosis la vintena de contes curts del Sergi Pàmies recollits a “Si menges una llimona sense fer ganyotes”. Els contes, uns millors que d’altres, tot s’ha de dir, són plens de situacions intranscendents i surrealistes però sempre amb l’enginy que caracteritza l’autor.
El darrer llibre d’aquest agost (el vaig acabar fa molts pocs dies), ha estat “Petons de diumenge” de la Sílvia Soler. Haig de dir que quan me’l va recomanar la Glòria, vaig arrufar una mica el nas, ja que les històries “tendres” no m’agraden massa. Tot i això, vaig seguir el seu consell i l’he llegit. M’ha agradat molt i molt. És una història no tendra sinó plena de tendresa i de melancolia. D’aquelles històries que quan les llegeixes fan que s’escapi alguna llàgrima i que valoris molt més les vides de les persones que d’entrada poden semblar monòtones, i que pel contrari acaben sent molt interessants. Una lectura agraïda i que no et deixa indiferent.
Ara començaré “El cuiner del Dux”, un llibre que em va recomanar la Margarida i que em va semblar força interessant. Quan l’acabi ja us ho diré.
