divendres, 4 de setembre de 2009

ELS MEUS LLIBRES DE L’ESTIU

Aquest darrer mes d’agost he aprofitat per llegir un mica ja que les vacances han estat força tranquil·les i relaxades.

Venia d’unes setmanes una mica carregadetes amb els tres Larsson’s i vaig decidir diversificar una mica les lectures següents.

D’entrada, per no canviar massa de registre, vaig llegir “Foguerada d’agost” de l’Andrea Camilleri. Una nova aventura del comissari Montalbano que tan bones estones em fa passar. La novel·la negra de Camilleri amb el rerafons sicilià sempre és una lectura agraïda.

Vaig seguir amb una de les novel·les històriques que més m’han agradat. Es tracta de “Et donaré la terra” del Chufo Llorens, que feia temps que tenia pendent. Em va agradar molt, tant el desenvolupament de la trama com la rigorosa descripció històrica i el tractament dels personatges. Entre aquests personatges, dues de les dones més fascinants de la Catalunya medieval: Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca. Algun dia en parlaré més detingudament d’ambdues. Aquest llibre de més de 700 fulls me’l vaig cruspir en pocs dies ja que em va enganxar des de l’inici i molts dies em donaven les tantes i encara estava llegint-lo. Realment una lectura captivadora.

Entre llibre i llibre m’anava empassant en petites dosis la vintena de contes curts del Sergi Pàmies recollits a “Si menges una llimona sense fer ganyotes”. Els contes, uns millors que d’altres, tot s’ha de dir, són plens de situacions intranscendents i surrealistes però sempre amb l’enginy que caracteritza l’autor.

El darrer llibre d’aquest agost (el vaig acabar fa molts pocs dies), ha estat “Petons de diumenge” de la Sílvia Soler. Haig de dir que quan me’l va recomanar la Glòria, vaig arrufar una mica el nas, ja que les històries “tendres” no m’agraden massa. Tot i això, vaig seguir el seu consell i l’he llegit. M’ha agradat molt i molt. És una història no tendra sinó plena de tendresa i de melancolia. D’aquelles històries que quan les llegeixes fan que s’escapi alguna llàgrima i que valoris molt més les vides de les persones que d’entrada poden semblar monòtones, i que pel contrari acaben sent molt interessants. Una lectura agraïda i que no et deixa indiferent.

Ara començaré “El cuiner del Dux”, un llibre que em va recomanar la Margarida i que em va semblar força interessant. Quan l’acabi ja us ho diré.


21 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola, ep jo després dels 3 del Larsson vaig continuar amb "El Cuiner del Dux" i de lectura ràpida també, ja em diràs quan l'acabis...I prenc nota d'un parell que n'has esmentat..m'agraden...
    Gràcies i ptnts

    ResponElimina
  3. bones lectures, josep. del camilleri poc en puc dir, ocupa un dels primers llocs a la meva llibreria, i en pàmies és entre els meus autors catalans preferits. de la sílvia soler no en puc parlar objectivament perquè som col·legues i l'aprecio, però crec sincerament que és una gran novel·la, i m'apunto "et donaré la terra" perquè pel que dius estic segur que m'agradarà.

    ResponElimina
  4. Magnífiques les teues referències. Me les apunte. Aquesta novel·la, de "El cuiner del Dux" l'he tinguda un parell de vegades a les mans i he estat a punt de comprar-la. La pròxima no passarà. Aquest cau. Sembla que tothom està enganxat amb la trilogia de Larsson. L'altre dia, una bona amiga ens va regalar el primer volum de la trilogia. Tinc "por" de començar-los i no poder parar. Diuen que passa. Ara tinc molta feina de principi de curs i no em puc permetre aquest luxe. Salutacions

    ResponElimina
  5. Et donaré la terra, ja l'he llegit i em va agradar molt. El de la llimona el tinc des de el meu aniversari i encara no ho he pogut començar! Se m'acumula la feina!!!

    Petonets

    ResponElimina
  6. Josep, abans de l'estiu vaig tornar a recuperar la lectura que la tenia una mica abandonada, però amb la mudança l'he hagut de deixar una miqueta. Ara que començaré les vacances, tinc un munt de llibres pendents que en venen molt de gust...La catedral del mar, el primer de Larson, Te daré la tierra...i encara més...espero aprofitar.

    Prenc nota del que et va recomanar la Glòria, perque segur que també m'agradará.

    Grácies per les recomanacions.


    Núria

    ResponElimina
  7. M'encanta ens facis aquestes bones recomanacions. Salut!!!!!

    ResponElimina
  8. Unes recomacions molt interessants.
    A mi em va passar una cosa semblant, després d'acabar el 3r d'en Larson estava desorientada i no sabia què llegir... al final, he acabat amb un popurri molt semblant al teu: l'últim de la Donna Leon, el segon del Martí Gironell (que ja vau recomanar), la Lladre de Llibres i ara estic amb un del John Grisham...
    Esperaré la crítica que faràs del El cuiner del Dux i m'apunto la bona recomació del Chofo Llorens, que a mi també m'agraden les novel·les històriques ;)

    ResponElimina
  9. Docs jo encara no he començat el Cuiner del Dux, i això que de ganes no me'n falten! A veure si aquest mes tinc més temps.
    De moment m'estic llegint Et donaré la terra. També em vaig comprar Petons de diumenge, i aquest me'l penso llegir d'aquí pocs dies. Pel que veig hem coincidit bastant amb els els títols!

    ResponElimina
  10. Marta,
    El cuiner del Dux m'agrada i tot just l'he començat. Ja ho comentarem.

    Manel,
    A mi, tant el Montalbano com el Brunetti m'encanten i m'ho passo molt bé. La que també m'agrada força es la Kinsey Millhone de la Sue Grafton de la qual porto llegits la tira de llibres.

    Francesc,
    És cert que el Larsson enganxa, a mi almenys. Ara bé, jo n'he parlat amb molta gent i les opinions van des de l'entusiasme de molts fins els que opinen que de cada llibre sobren 100/150 pàgines. Per a tots els gustos.

    Maty Lou,
    M'alegra que coincidim amb el llibre del Chufo Llorens. El del Pàmies està bé però al ser contes molt variats depen de l'estat d'ànim de cadascú i de cada moment, el que entrin més bé o no.

    Núria,
    a veure si després del trasllat i de les merescudes vacances tot torna a la normalitat i pots dedicar-te a la lectura que tant anyores.

    Olles,
    M'agraden molt els teus comentaris sempre positius. Amb lectors com tu dona gust fer un bloc.

    Gemma,
    Veig que tenim gustos similars. La Donna Leon que no me la toquin, i del John Grisham, en una altra època en vaig llegir força llibres i la Glòria també.

    Margarida,
    Quan acabis Et donaré la terra ja em diràs que tal ha anat, i quan llegeixis El cuiner del Dux ja intercanviarem opinions.

    Gràcies a tothom i una abraçada.

    ResponElimina
  11. Jo aquest estiu he llegit molt...però per no cansar amb una llista llarga, us recomanaré, si no el coneixeu, "L'elegància del eriçó" de Muriel Barbery, es la sorpresa literària millor del any.

    ResponElimina
  12. Que bé que va l'estiu per llegir eh a mi m'encanten les aventures del comisari Montalbano, no has llegit mai cap llibre de la Donna Leon jo en sóc una gran aficionada perque l'estil i les trames, tot passa a Venència, són força semblants i molt divertides, per fer parèntesis entre llibres feixucs van molt bé.

    Gràcies per les recomanacions van molt bé !!!

    ResponElimina
  13. Com aprofites el temps, Josep! A mi en Camilleri no em desagrada. De la novel·la històrica ja saps que en penso i, tot i així, m'encantarà que parlis de les dues dones fascinants que surten a "Et donaré la terra". Quant a "Petons de diumenge" la vaig deixar a mitges: la Sílvia Soler m'agradava més quan era joveneta i en el cas de "Petons..." sospito en què està inspirada i no en puc dir res. Tot plegat és trist. En Pàmies segueix l'estel·la monzoniana. Escriu molt bé però en Quim va arribar avans.
    Ja veus que estic molt crítica però m'agrada poder dir el que penso. Ja tinc prevista una ressenya sobre un autor determinat que no sé si has llegit però que, tal vegada, et podria agradar. Sorpresa aviat.
    Una abraçada per a tu i la Glòria

    ResponElimina
  14. Maria Teresa,
    Mercès per la teva recomanació. Queda anotada.

    Mar,
    Nosaltres som uns autèntics fans de la Donna Leon, hem llegit tots els llibres que s'han traduit al català. Vam tenir la sort de poder parlar amb ella l'any passat per Sant Jordi, i a banda de Venècia i el Brunetti vam parlr d'òpera ja que ella és una gran aficionada.

    Glòria,
    Sempre ens agraden les teves visites i que diguis el que penses encara que no coincidim en els gustos.

    Una abraçada a les tres.

    ResponElimina
  15. Hola Josep, m'apunto El cuiner el -Dux i el de la S.Soler.
    Et donare la terra em va enganxar des de el prinicpi, el d'en Pamíes esta bé i del Camilleri, que t'haig de dir, en sóc fan total. No hi ha dubte que l'home és un gourmand, que a cada llibre ens premia amb unes quantes receptes!
    Esta molt bé que poguem compartir lectures i recomanacions. Una abraçaa per tu i la Glòria.

    ResponElimina
  16. Hola família. La setmana vinent fem 10 dies de vacances, i t'asseguro que les teves recomancions em van molt imolt bé. Sou fantàstics.

    ResponElimina
  17. Maia,
    El cuines del Dux m'està agradant força. Els Petons de Diumenge, estic segur que t'agradarà. Pel que fa al Camilleri i per a mi també la Donna Leon, m'encanten i em fan passar estones molt bones.

    Txell i Kike,
    Esperem que passeu molt bones vacances, ja us tocava. Ja ens en fareu cinc cèntims.

    Una forta abraçada a tots

    ResponElimina
  18. M´encanten les teves resenyes literàries, trobo que tens molt bon gust i totes les vegades que he llegit un llibre que havies recomanat no m´ha decebut gens...mercis!!

    ResponElimina
  19. Maria Jose,
    Ets un sol. Em faràs envermellir. De totes formes m'alegra molt saber que t'ha agradat algun llibre dels que jo també he llegit, això vol dir que tenim gustos similars.
    Una abraçada

    ResponElimina
  20. Hola Josep, jo tambè tinc debilitat per la Donna Leon. Has llegit "Venècia sense Brunetti"? Esta molt bé.

    ResponElimina
  21. Maia,

    Aquest no l'he llegit encara, però caurà segur. Gràcies

    ResponElimina