DE GOYA A DELACROIX

Aquests dies, dos dels grans genis de la pintura europea comparteixen sales d’exposicions al recinte del CaixaForum de Barcelona. D’una banda tenim Francisco de Goya (1746-1828) i de l’altra Eugène Delacroix (1798-1863).

Enguany se celebra el desè aniversari del CaixaForum Barcelona i per celebrar-ho, l’Obra Social La Caixa i el Museo Nacional de El Prado han organitzat una exposició única, Goya, llums i ombres, que permet observar un total de noranta-sis obres de l’artista procedents de la col·lecció d’aquest museu. Entre aquestes, podem veure alguns dels quadres més coneguts del geni aragonès, com El ninot, La maja vestida, la gallina cega o l’autoretrat de 1815. La mostra també inclou una àmplia selecció de retrats de cort, d’un gran virtuosisme i delicadesa, que contrasten amb la màgia obscura dels Desastres de la guerra, dels Capritxos o de les terribles escenes de la Tauromàquia i Els somnis en què l’art de Goya pren un caràcter visionari i s’avança al seu temps.

Goya, nascut al poblet de Fuendetodos, proper a Saragossa, va iniciar la seva trajectòria artística sota el domini del barroc tardà. Arrel del viatge fet a Itàlia el 1770, va conèixer el neoclassicisme emergent que poc després s’acabaria imposant també a la cort espanyola. Goya desenvolupa una pintura on es nota la influència de la realitat política i especialment els ideals de la il·lustració. Després de la guerra del Francès, pinta i dibuixa la fam, la destrucció i la mort amb atacs molt concrets contra l’estament clerical i la Inquisició. També es posiciona clarament contra la repressió de Ferran VII fins el punt d’haver de marxar cap a Bordeus, ciutat on va passar els darrers anys de la seva vida. En moltes de les obres que formen part d’aquesta exposició, podem veure l’esperit crític de Goya i la seva capacitat per a renovar-se constantment i fer evolucionar l’art sense límits ni fronteres. Aquesta exposició romandrà oberta fins el proper 24 de juny.

En una altra sala, podem trobar l’exposició dedicada a Delacroix, organitzada per la Fundació La Caixa i el Museu del Louvre. Un dels atractius de l’exposició és el fet de tenir l’oportunitat de contemplar obres que s’han convertit en referents de la pintura. Com Grècia expirant sobre les ruïnes de Missolonghi, procedent del Museu de Belles Arts de Bordeus, o un dels esbossos de la Mort de Sardanàpal i Dones d’Alger a les seves habitacions, ambdós del Museu del Louvre de París. El nom de Delacroix s’acostuma a associar a composicions de tema històric, plenes de dramatisme, moviment i color. Va ser un artista revolucionari que es va enfrontar als convencionalismes de l’època, dominats pel neoclassicisme. L’any 1832, va viatjar al Marroc passant per Sevilla, Càdis i Algesires. “Tot Goya bategava al meu voltant” va escriure a un amic d’infància. Eugène Delacroix, va ser una de les primeres persones que va tenir accés a França a la sèrie Els capricis de Goya.

L’any 2009 es va fer una nova publicació del Diari de Delacroix, amb la qual cosa s’ha obert una nova perspectiva sobre la seva vida i obra, per tant aquesta exposició, que romandrà al CaixaForum fins el proper 20 de maig,  té un caràcter de plena actualitat i ens permet apreciar les diverses etapes de la producció del pintor.

IMPRESSIONISTES

Ja fa dies que volia recomanar l’exposició “Impressionistes, mestres francesos de la col·lecció Clark”, una mostra molt interessant i atractiva que fins el proper 12 de febrer està present al CaixaFòrum de Barcelona.

El naixement oficial de l’impressionisme va tenir lloc arran de l’exposició que es va realitzar l’abril del 1874 a l’estudi del fotògraf Nadar al Boulevard des Capucines de Paris. En aquella ocasió, van poder mostrar les seves obres, pintors com Monet, Degas, Sisley, Pisarro, Renoir, Cezanne o Morisot que havien estat rebutjats en la mostra del Saló Oficial. Aquell grup, anomenat Artistes Anonymes Associés, van rebre el “despectiu” nom d’impressionistes, ja que un dels quadres més destacats de l’exposició era “impressió, sol naixent” de Monet. No cal dir que tots aquells artistes portaven anys realitzant quadres que se’n sortien del “academicisme oficial” , ja que el nou corrent en el qual estaven immersos prioritzava la llum i el naturalisme per sobre dels recursos formals i estètics de l’encotillament cultural de l’època. Tot havia començat l’any 1869 quan Renoir i Monet van coincidir pintant prop del Sena i van reflectir ombres acolorides en les seves pintures quan fins aleshores, sempre s’havien pintat en tonalitats negres o fosques.

Sterling i Francine Clark en la inauguració del seu museu
  a Williamstown l'any 1955

Per la seva banda, Sterling Clark (1877-1956) es va instal·lar a Paris l’any 1910 i va començar a col·leccionar obres d’art, afició que li havien transmès els seus pares i que va poder anar engrandint gràcies al poder econòmic que li aportava la Singer Corporation que havia fundat el seu avi. L’any 1919, es va casar amb la francesa Francine Clary i ambdós van compartir la seva passió per l’art, creant, amb el pas dels anys, una gran col·lecció de pintura, escultura, dibuixos, gravats, etc. Per a protegir tot aquest gran patrimoni artístic, van fundar la Sterling and Francine Clark Art Institute l’any 1950 a la ciutat de Williamstown (Massachussets), i cinc anys més tard es van inaugurar les instal·lacions amb un museu on es va encabir tota la col·lecció i a més,  un centre d’investigació i educació superior. Les instal·lacions van ser ampliades en la dècada dels setanta del segle passat i actualment s’està duent a terme una nova ampliació a càrrec de l’arquitecte japonès Tadao Ando.

Monet (Penya-segats d’Etretat), Sisley (Hampton Court), Boldini (Creuant el carrer)

En aquesta exposició del CaixaFòrum, podem veure una amplíssima mostra de la col·lecció dels Clark, basada principalment en els impressionistes. Es pot apreciar perfectament l’evolució d’aquest moviment pictòric des dels seus inicis. Clark era particularment un apassionat de l’obra de Renoir, del qual va arribar a adquirir fins a  trenta nou pintures. Quan algú visitava la seva casa i li mostrava els quadres que tenia penjats a les parets, sempre deia que la seva pintura preferida de Renoir era “les cebes” per la seva originalitat i tractament del color. De totes maneres, per a Sterling Clark, qualsevol art podia ser bo dins de la seva categoria i per aquest motiu en la seva col·lecció podem trobar obres dels millors pintors francesos impressionistes però també dels clàssics formats a l’Academie de Beaux Arts de Paris.

Toulouse-Lautrec (Carmen), Pisarro (Posta de sol), Renoir (A la llotga del teatre), Morisot (El bany)

En la part final del recorregut d’aquesta exposició que podem veure actualment a Barcelona,  hi ha una petita mostra de pintors post-impressionistes com Toulouse-Lautrec, Bonnard o Gauguin.

Degas (Ballarines a la classe de dansa), Renoir (Les cebes)

Una visita molt interessant i altament recomanable per als amants de la pintura i molt especialment dels pintors impressionistes de la segona meitat del segle XIX. Ah, i com de costum, l’entrada és de franc, cosa molt important pels temps que corren.

RETRATS DE LA BELLE ÉPOQUE

programa de l'exposició amb la imatge del  retrat de
Gaston Bonnefoy de Toulouse-Lautrec

L’anomenada Belle Époque, és el període de temps que va des del final de la guerra franco-prusiana (1871) fins el començament de la primera guerra mundial (1914). És també l’època de l’Art Nouveau a Bèlgica i França, el Modern Style a Anglaterra o del Modernisme a Catalunya, entre d’altres.

Aquest període de temps va ser d’un gran creixement econòmic però també de grans canvis socials i per descomptat de molta creativitat artística. El retrat va ser el gènere pictòric més notable, i és que la majoria de les classes benestants volien retrats seus o de la seva família per omplir les parets de les cases i mansions on vivien. A causa d’això, molts dels grans artistes de l’època van tenir feina assegurada i, penso que molt ben pagada, durant força temps.

Amb el títol de “Retrats de la Belle Époque”, fa pocs dies que s’ha inaugurat, al CaixaForum de Barcelona, una interessant mostra d’aquests retrats que, dividida en diferents conceptes com: autoretrats, retrats de societat, retrats de grup o el retrat com a símbol  entre d’altres, fa que poguem apreciar l’obra dels grans pintors i retratistes del moment. Les signatures de gent com Ramon Casas, Edvard Munch, Pierre Bonnard, Anglada Camarasa, Giovanni Boldoni, Joaquin Sorolla o Tolouse-Lautrec, ens permeten fer un viatge a través dels corrents artístics de finals del segle dinou com l’impresionisme, fins les primeres avantguardes del segle vint, i veure’n l’evolució.

Boldoni: La senyora de rosa  -  Casas: Cosint a l'ombra  -  Sorolla: Maria pintant a El Pardo

Aquesta exposició s’ha coproduït amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i consta d’un centenar d’obres de dues dotzenes d’artistes diferents, procedents de prop de quaranta museus i col·leccions particulars d’Europa i dels Estats Units. Una exposició molt recomanable que estarà oberta fins el 9 d’octubre de 2011 i amb l’entrada lliure, com és habitual en aquest espai de cultura que és el CaixaForum.