IMPRESSIONISTES

Ja fa dies que volia recomanar l’exposició “Impressionistes, mestres francesos de la col·lecció Clark”, una mostra molt interessant i atractiva que fins el proper 12 de febrer està present al CaixaFòrum de Barcelona.

El naixement oficial de l’impressionisme va tenir lloc arran de l’exposició que es va realitzar l’abril del 1874 a l’estudi del fotògraf Nadar al Boulevard des Capucines de Paris. En aquella ocasió, van poder mostrar les seves obres, pintors com Monet, Degas, Sisley, Pisarro, Renoir, Cezanne o Morisot que havien estat rebutjats en la mostra del Saló Oficial. Aquell grup, anomenat Artistes Anonymes Associés, van rebre el “despectiu” nom d’impressionistes, ja que un dels quadres més destacats de l’exposició era “impressió, sol naixent” de Monet. No cal dir que tots aquells artistes portaven anys realitzant quadres que se’n sortien del “academicisme oficial” , ja que el nou corrent en el qual estaven immersos prioritzava la llum i el naturalisme per sobre dels recursos formals i estètics de l’encotillament cultural de l’època. Tot havia començat l’any 1869 quan Renoir i Monet van coincidir pintant prop del Sena i van reflectir ombres acolorides en les seves pintures quan fins aleshores, sempre s’havien pintat en tonalitats negres o fosques.

Sterling i Francine Clark en la inauguració del seu museu
  a Williamstown l'any 1955

Per la seva banda, Sterling Clark (1877-1956) es va instal·lar a Paris l’any 1910 i va començar a col·leccionar obres d’art, afició que li havien transmès els seus pares i que va poder anar engrandint gràcies al poder econòmic que li aportava la Singer Corporation que havia fundat el seu avi. L’any 1919, es va casar amb la francesa Francine Clary i ambdós van compartir la seva passió per l’art, creant, amb el pas dels anys, una gran col·lecció de pintura, escultura, dibuixos, gravats, etc. Per a protegir tot aquest gran patrimoni artístic, van fundar la Sterling and Francine Clark Art Institute l’any 1950 a la ciutat de Williamstown (Massachussets), i cinc anys més tard es van inaugurar les instal·lacions amb un museu on es va encabir tota la col·lecció i a més,  un centre d’investigació i educació superior. Les instal·lacions van ser ampliades en la dècada dels setanta del segle passat i actualment s’està duent a terme una nova ampliació a càrrec de l’arquitecte japonès Tadao Ando.

Monet (Penya-segats d’Etretat), Sisley (Hampton Court), Boldini (Creuant el carrer)

En aquesta exposició del CaixaFòrum, podem veure una amplíssima mostra de la col·lecció dels Clark, basada principalment en els impressionistes. Es pot apreciar perfectament l’evolució d’aquest moviment pictòric des dels seus inicis. Clark era particularment un apassionat de l’obra de Renoir, del qual va arribar a adquirir fins a  trenta nou pintures. Quan algú visitava la seva casa i li mostrava els quadres que tenia penjats a les parets, sempre deia que la seva pintura preferida de Renoir era “les cebes” per la seva originalitat i tractament del color. De totes maneres, per a Sterling Clark, qualsevol art podia ser bo dins de la seva categoria i per aquest motiu en la seva col·lecció podem trobar obres dels millors pintors francesos impressionistes però també dels clàssics formats a l’Academie de Beaux Arts de Paris.

Toulouse-Lautrec (Carmen), Pisarro (Posta de sol), Renoir (A la llotga del teatre), Morisot (El bany)

En la part final del recorregut d’aquesta exposició que podem veure actualment a Barcelona,  hi ha una petita mostra de pintors post-impressionistes com Toulouse-Lautrec, Bonnard o Gauguin.

Degas (Ballarines a la classe de dansa), Renoir (Les cebes)

Una visita molt interessant i altament recomanable per als amants de la pintura i molt especialment dels pintors impressionistes de la segona meitat del segle XIX. Ah, i com de costum, l’entrada és de franc, cosa molt important pels temps que corren.